Marlène Jobert

actriu francesa

Marlène Jobert (Alger, 4 de novembre de 1940) és una actriu i escriptora francesa.[1][2]

Plantilla:Infotaula personaMarlène Jobert

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 novembre 1940 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Alger (França) Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatoire national supérieur d'art dramatique
conservatoire à rayonnement régional de Dijon (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, actriu de cinema, narradora d'audiollibres, escriptora, escriptora de literatura infantil Modifica el valor a Wikidata
Activitat1966 Modifica el valor a Wikidata -
Família
CònjugeWalter Green Modifica el valor a Wikidata
FillsEva Green, Joy Green Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0423381 Allocine: 3537 Allmovie: p35672 TMDB.org: 35000
Musicbrainz: d4b885de-7fcc-45d9-9709-f9561980bff7 Discogs: 1942029 Allmusic: mn0002102606 Modifica el valor a Wikidata

Formació i primers anys

modifica

Marlène Jobert estudià al Conservatori de Dijon i, mentrestant, cursava també Belles Arts. Als 19 anys es va traslladar a París, per estudiar al Conservatori, mentre treballava com a model fotogràfica.[2]

Carrera artística

modifica

Va començar la seva carrera al teatre a l'obra Des clowns par milliers, l'any 1963, amb Yves Montand.[3] Després, l'any 1966, filmà Masculin Féminin, de Jean-Luc Godard. Al 1967 participà a la pel·lícula Le Voleur, de Louis Malle, amb Jean-Paul Belmondo i Geneviève Bujold.[4]

Es va fer famosa el 1968 amb rols principals als films Alexandre le Bienheureux, d'Yves Robert, Faut pas prendre les enfants du bon Dieu pour des canards sauvages, de Michel Audiard, L'Astragale, de Guy Casaril, i The Rain Passenger, de René Clément.[1]

Als anys setanta continua interpretant pel·lícules com Le poudre d'escampette, de Philippe de Broca, La décade prodigieuse, de Claude Chabrol, Nous ne vieillirons pas ensemble, de Maurice Pialat, Le bon et les méchants, de Claude Lelouch... Al mateix temps va crear la seva pròpia productora, MJ, i també publicà un disc com a cantant, al 1986, Tout pour se plait.[1]

A mitjans dels anys 80 va anar deixant el cinema i participà en la seva darrera pel·lícula el 1989, Les cigognes n'en font qu'à leur tête. Tornà als anys 90 a la interpretació, en les sèries de televisió Avocat d'office o Les Marmottes.[1]

Escriptora

modifica

En una altra etapa de la seva vida es dedicà a escriure contes per a nens, amb la qual cosa esdevingué coneguda per milions de joves lectors. Diverses escoles bressol porten el nom de l'actriu a França. El novembre de 2014 va publicar la seva autobiografia, Kisses of the Sun.[5][1][6]

És mare de l'actriu Eva Green i tia de la cantant Elsa Lunghini.[1][6]

Reconeixements

modifica

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «France: Née en Algérie française, Marlène Jobert est une actrice Pied-Noir». Infos Plus Gabon, 16-03-2021. [Consulta: 4 febrer 2024].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Marlène Jobert - La biographie de Marlène Jobert» (en francès). Voici, 31-01-2023. [Consulta: 4 febrer 2024].
  3. «Des clowns par milliers... !» (en francès), 05-12-1963. [Consulta: 4 febrer 2024].
  4. «Le Voleur (Louis Malle, 1966) - La Cinémathèque française» (en francès). [Consulta: 4 febrer 2024].
  5. Agoudetsé, Bénédicte. «Marlène Jobert, conteuse enchanteresse: «J’ai besoin de calme et de paix»» (en francès). Le Parisien, 16-02-2021. [Consulta: 4 febrer 2024].
  6. 6,0 6,1 Smadja, Françoise. «Marlène Jobert: «Mes filles ne savaient rien de mon passé»» (en francès). Gala, 04-11-2014. [Consulta: 4 febrer 2024].