Marmolada
La Marmolada (Ladí: Marmoleda, Alemany: Marmolata) és una muntanya de 3.343 metres que es troba al nord-est d'Itàlia, i és el cim més alt de la serralada de les Dolomites.
| |||||
| Tipus | Grup alpí  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Part de | The Dolomites (en)  Fassa Dolomites (en) | ||||
| Localització | |||||
| Continent | Europa | ||||
| Entitat territorial administrativa | província de Belluno (Itàlia) | ||||
| Localització | Itàlia | ||||
| |||||
| Serralada | Dolomites | ||||
| Dades i xifres | |||||
| Altitud | 3.343 m | ||||
| Prominència | 2.131 m | ||||
| Punt més alt | Punta Penia (3.343 m ) | ||||
| Superfície | Patrimoni de la Humanitat: 2.207,53 ha zona tampó: 577,953 ha | ||||
| Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | |||||
| Data | 1998 (22a Sessió) | ||||
| Identificador | 1237rev-002 | ||||
| Esport | |||||
| Primer ascens | 28 de setembre 1864 per Paul Grohmann, Angelo Dimai i F. Dimai | ||||
Paul Grohmann, juntament amb Angelo Dimai i F. Dimai, en va realitzar la primera ascensió l'any 1864, a través de la ruta nord.
El nom de Marmolada podria provenir de la paraula llatina marmor, significant « marbre » o « pedra » en un sentit més general, o bé d'una arrel indoeuropea testificada pel grec marmar, que significa « brillar ».[1][2]
Geografia modifica
Situació modifica
La Marmolada està situada entre la Vall de Fassa i el Cordevole, a la frontera entre les províncies de Belluno i de Trento, al nord-est d'Itàlia.
Topografia modifica
La seva cima és constituïda de diversos pics, entre els quals Punta Penia (3.342 m, punt culminant), Punta Rocca (3.309 m), Punta Obretta (3.230 m), Monte Serauta (3.069 m), i Pizzo Serauta (3.035 m). La glacera homònima és la més extensa de les Dolomites. Quan esclata la Primera Guerra Mundial, la frontera austro-italiana passava llavors al llarg de la Marmolada, que es converteix en teatre de combats, com ho confirmen les posicions encara visibles en el vessant nord.
Cims principals modifica
- Punta Penia - 3343 m
- Punta Rocca - 3309 m
- Punta Ombretta - 3230 m
- Gran Vernel - 3210 m
- Piccolo Vernel - 3098 m
- Sasso Vernale - 3058 m
- Piz Serauta - 3035 m
- Piz de Guda - 2134 m
- Punta Cornates - 3029 m
- Cima Ombretta - 3011 m
- Cima dell'Uomo - 3010 m
- Sasso di Valfredda - 3009 m
- Cima Ombrettòla - 2931 m
- Monte Fop - 2892 m
- Monte La Banca - 2875 m
- Il Colac - 2715 m
- Punta della Vallaccia - 2637 m
- Cima d'Auta orientale - 2624 m
- Cima d'Auta occidentale - 2602 m
- Cima Barbacin - 2524 m
- l'Auta - 2545 m
- Padon - 2512 m
- Iigogn - 2389 m
- Sas Bianch - 2407 m
Història modifica
Durant la Primera Guerra Mundial, la Marmolada marcava una part del front italo-austríac i la muntanya era el teatre d'afrontaments, com en testifiquen les posicions encara visibles sobre les cares és i nord.[3] Per defensar-se, els austríacs van excavar fins i tot a la glacera un laberint de túnels anomenat « la ciutat de gel » (avui desaparegut a causa dels moviments naturals).
El 6 de juliol de 2018, a petició de la municipalitat de Canazei, la frontera entre les regions del Vèneto i del Trentino-Alto-Adige ha estat desplaçada sobre la línia de repartiment de les aigües (sobre la cresta de la cimera), assignant així la quasi-totalitat de la glacera al Trentino i deixant la cara vertiginosa sud de la muntanya a la província de Belluno.[4][5]
Muntanyisme modifica
- 1802 - Primera temptativa per don Giuseppe Terza, capellà de Pieve di Livinallongo, que desapareix en una esquerda el 2 d'agost.
- 1856 - Pellegrino Pellegrini, primer guia de les Dolomites, porta Gian Antonio de Manzoni, Antonio Marmolada, Pietro Mugna i don Lorenzo Nicolai al Pizzo Serauta, el 26 d'agost.
- 1860 - Conquesta de la Punta Rocca per John Ball i Victor Tairraz.
- 1864 - Primera ascensió de la Punta Penia per Paul Grohmann, Pellegrino Pellegrini, Angelo Dimai i Fulgenzio Dimai, pel vessant nord, el 28 de setembre.
- 1878 - Vessant oest per Alberto de Falkner i Cesare Tomé.
- 1884 - Primera travessa de la Marmolada, de la Punta Rocca a la Punta Penia, per Emil Zsigmondy, Otto Zsigmondy i Ludwig Purtscheller.
- 1901 - Cara sud per Michele Bettaga i Bortolo Zagonel.
- 1929 - Pilar sud de la Punta Penia per Demeter Christomannos, Luigi Micheluzzi i Roberto Peratoner.
- 1936 - Cara sud-est de la Punta Penia per Gino Soldà i Umberto Conforto, del 29 al 31 d'agost i en trenta-sis hores d'escalada.
- 1936 - Cara sud de la Punta Rocca per Giovanni Battista Vinatzer i Ettore Castiglioni.
- 1964 - Obertura de la via de l'Ideal a la Punta Ombretta per Armando Aste i Franco Solina en cinquanta-quatre hores i amb cinc bivacs.
- 1969 - Variant de la via Vinatzer en sortida directa per Reinhold Messner sol.
Referències modifica
- ↑ Montandon, Frédéric «Étude de toponymie alpine. De l'origine indo-européenne des noms de montagnes» (en francès). Le Globe. Revue genevoise de géographie, 68, 1, 1929, pàg. 108. DOI: 10.3406/globe.1929.2520 [Consulta: 14 novembre 2019].
- ↑ «Primo Piano Val di Fassa» (en italià). www.fassa.com. [Consulta: 14 novembre 2019].
- ↑ Viazzi, Luciano.. Con gli alpini sulla Marmolada : 1915-1917 (en italià). Mursia, 1998. ISBN 8842508683. OCLC 797815677.
- ↑ «La Marmolada è al 100% del Trentino (e non più anche del Veneto)» (en italià). SiViaggia, 06-07-2018. [Consulta: 14 novembre 2019].
- ↑ «La Marmolada passa dal Veneto al Trentino: il governatore Luca Zaia promette battaglia» (en italià). Fanpage. [Consulta: 14 novembre 2019].
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marmolada |