La maror ciclònica és una inundació costanera associada amb sistemes atmosfèrics de baixa pressió (normalment, amb un cicló tropical). La maror ciclònica es produeix principalment pels vents en alçada, empenyent la superfície oceànica. El vent causa que l'aigua s'elevi per sobre del nivell del mar normal. La baixa pressió en el centre del sistema atmosfèric també té un petit efecte secundari, ja que pot alterar la batimetria de la massa d'aigua. Aquest efecte combinat de baixa pressió i vent persistent sobre una massa d'aigua engrandida és la causa més comuna dels problemes de la maror ciclónica. Les marors són bones per als estudis biològics, ja que molta diversitat d'organismes són deixar a la costa i serveixen per a l'estudi de la ciència.

Impacte d'una maror ciclònica.

Les marors ciclòniques són particularment nocives quan ocorren en el moment de la marea alta, combinant els efectes de la maror i la marea. Això augmenta la dificultat de predir la magnitud d'una maror ciclònica, ja que requereix prediccions meteorològiques molt precises en poques hores.

Els esdeveniments més extrems de maror ciclònica ocorren com a resultat de sistemes atmosfèrics extrems, com ciclons tropicals, però també pot ser producte de tempestes menys potents.

La major maror ciclònica va ser produïda pel Cicló Mahina de 1899, que va provocar un augment de fins a 13 metres a la Badia de Bathurst, Austràlia. En els Estats Units, la maror ciclònica més gran mesura, va ser provocada per l'Huracà Katrina, el 2005, que va produir un augment de 9 metres a la població de Bay St Louis, Mississipi. La pitjor maror ciclònica, en cost de vides humanes, va ser el cicló Bhola de 1970 i en general la Badia de Bengala és especialment propensa a patir aquest fenomen.

Vegeu també modifica

Referències modifica

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maror ciclònica