Marquesat de Bellpuig

marquesat de Mallorca
(S'ha redirigit des de: Marquès de Bellpuig)

El Marquesat de Bellpuig és un títol nobiliari concedit el 1637 a Albertí Dameto i Quint Burguès, marquès de Torbigo. Aquest darrer títol havia estat concedit el 1625 al seu pare Albertí Dameto i Cotoner sobre els seus territoris als estats de Milà, però el 1637 fou extingit per Felip IV, el qual, a la vegada, elevà a marquesat el senyoriu de Bellpuig unes terres vinculades a la possessió de Bellpuig d'Artà que la família posseïa del segle xv ençà,[1][2][3] quan l'havia heretat dels Vivot, els quals l'havien obtengut com a permuta amb els premonstratesos de Bellpuig de les Avellanes per unes terres que els Vivot tenien a Os de Balaguer, atès que els monjos havien tancat el monestir d'Artà.[4] La concessió del marquesat comportà que les terres en qüestió abandonaven la jurisdicció reial; els jurats d'Artà reclamaren de continuar sota jurisdicció reial, i els fou concedit, però la resta del marquesat efectivament va estar sota jurisdicció dels marquesos de Bellpuig fins a l'abolició dels senyorius el segle xix.[3]

Infotaula de títol nobiliariMarquesat de Bellpuig
Tipusmarquesat jurisdiccional i títol nobiliari Modifica el valor a Wikidata
Data1637 Modifica el valor a Wikidata –
EpònimErmita de Santa Maria de Bellpuig Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata

Amb el casament d'Antoni Dameto i Crespí de Valldaura, fill i pare dels VI i VII marquesos de Bellpuig, amb Joana de Boixadors i Cotoner, comtessa de Peralada, vescomtessa de Rocabertí i comtessa de Savellà, aquests títols dels Rocabertí s'incorporaren a la família, que sovint emprà el cognom Rocabertí de Dameto pel fet que el comtat de Rocabertí va estar vinculat històricament a aquest llinatge. El marquesat de Bellpuig, doncs, pertangué a la casa de Dameto (família de Florença establerta a Mallorca el segle xiv) de la seva creació fins a Joana Adelaida Dameto i Verí, qui morí sense fills, i així el marquesat passà a Pere Satorras i Dameto, fill de Maria Dameto i Fuster, que pertanyia a una branca menor dels Dametos que descendia d'Antoni Dameto i Dameto, V marquès de Bellpuig.[5] No obstant això, la família només heretà els títols, i no pas el patrimoni, que passà al seu parent més pròxim, Ferran Truyols Despuig, marquès de la Torre. Actualment el títol roman vacant, després de la mort el 2001 de Lluís d'Alforno i Satorras.

Marquesos de Bellpuig

modifica

Aquesta és la llista dels marquesos de Bellpuig.[3][5][6]

Titular Parentiu Període
I Albertí Dameto i Quint Burguès - 1637-
II Albertí Dameto i de Rocabertí Nét de l'anterior -1661
III Pere Dameto i Espanyol Fill de l'anterior 1661-
IV Albertí Dameto i Espanyol Germà de l'anterior -1727
V Francesc Dameto i Togores Nebot del II marquès 1727-1749
VI Antoni Dameto i Dameto Fill de l'anterior 1749-1805
VII Francesc Xavier Dameto i Despuig Fill de l'anterior 1805-1828
VIII Francesc Xavier Rocabertí de Dameto i de Boixadors Nét de l'anterior 1828-1875
IX Tomàs Dameto i Verí Fill de l'anterior 1875-1898
X Joana Adelaida Dameto i Verí Germana de l'anterior 1898-1899
XI Pere Satorras i Dameto Re-rebesnét del VI marquès 1899-
XII Manuela Satorras i Dameto Germana de l'anterior
XIII Lluís Manuel d'Alforno i Satorras Fill de l'anterior -2001
Vacant

Referències

modifica
  1. Bover, Joaquim Maria. Noticias histórico-topográficas de la isla de Mallorca. Palma: Impremta Guasp, 1836, p. 114 [Consulta: 10 gener 2022]. 
  2. Bover, Joaquim Maria. Nobiliario Mallorquín. Palma: Impremta Gelabert, 1850, p. 128 [Consulta: 10 gener 2022]. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Padrosa Gorgot, Inés. «Albertí Dameto de Quint». Diccionario Bibliográfico Español. Real Academia de la Historia. [Consulta: 10 gener 2022].
  4. Gili Ferrer, Antoni «Santa Maria de Bellpuig d’Artà». Quaderns de Patrimoni Cultural, 10, 2006 [Consulta: 10 gener 2022].[Enllaç no actiu]
  5. 5,0 5,1 Vidal i de Barnola, Lluís Alfonso «Títols nobiliaris de Mallorca (I)». Paratge, 2, 1991, pàg. 54-56 [Consulta: 10 gener 2022].
  6. «Dameto». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 4. Palma: Promomallorca, p. 236. ISBN 84-8661702-2.