Marquesat del Palmer
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
El marquesat del Palmer és un títol nobiliari concedit per l'arxiduc Carles d'Àustria al noble mallorquí Guillem Abrí-Descatlar i Serralta.[1]
 Cal Marquès de Palmer (Palma) el 1920  | |
| Tipus | marquesat |
|---|---|
| Estat | Espanya |
La família Descatlar (després escrit amb les grafies Dezcallar o Catlar)[2] gaudia des del segle xv del comandament de la fàbrica de moneda mallorquina, la Seca, situada al Carrer del Sol a Palma. El rei Alfons el Magnànim havia concedit aquest privilegi el 1442 a Pere Descatlar i de Santa Coloma el títol de senyor de la Bossa d'Or.
El títol fou atorgat per primer cop el 1707[2] gràcies al suport de la família Descatlar al bàndol austriacista. La victòria de Felip V deixà sense valor la concessió i el 1787 Guillem Descatlar i d'Olesa fou el darrer senyor de la Bossa al tancar la Seca.
No fou fins a 1817 quan el rei Ferran VII reconegué de nou el títol a Jordi Descatlar i Santandreu[2] pels seus serveis durant la Guerra del Francés i com a regidor de l'ajuntament de Palma. La concessió feta com a títol del regne de Castella també portava incorporat el vescomtat de Sant Joaquim i el senyoriu d'Abrí.
El nom del marquesat fa referència a les terres del Palmer (Campos), propietat de la família Descatlar. Aquestes contrades foren motiu d'una hipòtesi de localització de la Palma romana, avui actualment descartada.
Referències modifica
- ↑ Can Catlar (Cal Marquès del Palmer). Ajuntament de Palma
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Verger Ferrer, Catalina «Replecs històrics d'algunes heretats de Campos». I Jornades d'Estudis Locals de Campos, 18, 2011.