Marquès d'Alfarràs

(S'ha redirigit des de: Marquesat d'Alfarràs)

Marquès de d'Alfarràs és un títol nobiliari concedit per Felip V d'Espanya l'any 1702 a Pere de Ribes-Vallgornera i de Boixadors.[3][1][4]

Infotaula de títol nobiliariMarquès d'Alfarràs
Tipustítol nobiliari Modifica el valor a Wikidata
Primer titularPere de Ribes-Vallgornera i de Boixadors
ReiFelip V
Data12 de juliol de 1702[1]
Actual titularMaría Soledad Desvalls Leonori[2]
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Coordenades41° 49′ 51″ N, 0° 34′ 07″ E / 41.83077°N,0.56859°E / 41.83077; 0.56859

Història modifica

Al juny del 1400 la Paeria de Lleida vengué la regió d'Alfarràs per 50.000 sous al qui fou paer en cap, Bernat de Boixadors.[3][5] El 1441 Miquel de Boixadors també era senyor d'Andaní. Els Boixadors van continuar en la baronia d'Alfarràs fins al segle xviii, quan passà als Desvalls.[3]

 
El Parc del Laberint d'Horta, avui Barcelona.
 
Palau del Marquès d'Alfarràs a Horta, avui Barcelona.

Pere de Ribes-Vallgornera i de Boixadors aconseguí el 1702 el títol de marquès d'Alfarràs, concedit per Felip V.

En la segona meitat del segle xviii el noble barceloní Joan Antoni Desvalls i d'Ardena, sisè marquès de Llupià i quart del Poal, va casar-se amb Teresa de Ribes i d'Olzinelles, pubilla del darrer Ribes-Vallgornera, esdevenint d'aquesta manera marquès consort d'Alfarràs. S'establí a Barcelona, on va construir el laberint d'Horta,[3] i juntament amb altres personalitats de l'època constituí la “Conferència Física”, una societat científica que s'ocupava de les ciències naturals i ciències exactes. Aquesta societat es transformà posteriorment en la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, de la que en fou secretari i vicepresident. En la Guerra del Francès contribuí a la resistència contra les tropes napoleòniques amb béns propis. Durant aquesta guerra, el 22 d'octubre de 1809, els sometents d'Àger, les Avellanes i Almenar, comandats per Manuel Blavia, es concentraren a Alfarràs per protegir el pont sobre la Noguera.

Alfarràs fou de la senyoria dels Desvalls, marquesos d'Alfarràs, fins a l'extinció de les senyories. En endavant, si bé perderen la senyoria, conservaren el títol nobiliari fins a l'actualitat.

Un marquès d'Alfarràs fou membre del consell de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona, fundada el 1844.[6]

Des de mitjan segle xix, el panteó familiar és al Cementiri del Poblenou de Barcelona (Dep. I, illa 3a exterior, núm. 413-414).

Marquesos d'Alfarràs modifica

Titular Període
Creat per Felip V
I Pere de Ribes i Boxadors 1702 - ?
II Jeroni de Ribes
III Maria Teresa de Ribes i d'Olzinelles
IV Antoni Miquel Desvalls i de Ribes
V Joaquim Desvalls i de Sarriera 1823 - ?
VI Lluís Desvalls i Fort de Saint Maurin
VII Joan Desvalls i d'Amat
VIII Joan Baptista Desvalls i Amat 1890 - 1926
IX Lluís Desvalls i Trías 1926 - 1987
X Lluís Desvalls i Maristany 1988[2] - 2014
XI María Soledad Desvalls i Leonori 2015

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Elenco de Grandezas y Títulos Nobiliarios Españoles. Instituto "Salazar y Castro", C.S.I.C.
  2. 2,0 2,1 Carta de successió, Boletín Oficial del Estado (BOE) de data 22-set-1988
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Marquès d'Alfarràs». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Arce Robledo, Carlos de. Quién Es Quién en la Nobleza Española?. Mitre, 1985, p. 309. ISBN 978-848-615-384-7. 
  5. Dalmau, Rafael. Els castells catalans, Volum 6, 1966. ISBN 978-842-320-292-8. 
  6. El País, 30/07/1989, Entre Espartero y la huelga general de 1902