Marquesat d'Armunia
El marquesat de Armunia,[1] també anomenat sovint d'Armuña, Armuñán, Almuña o Almunia,[2] és un títol de noblesa espanyol. El seu nom fa referència a la població d'Armuña de Almanzora, situat a la província d'Almeria.[3]
 | |
| Tipus | marquesat jurisdiccional  |
|---|---|
| Epònim | Armuña de Almanzora |
| Estat | Espanya |
Història modifica
Va ser concedit per Felip III el 19 d'octubre de 1619 a Diego Fernández de Córdoba y Lasso, degà i canonge de la catedral de Sevilla i VI senyor de la vila d'Armuña i d'altres llocs del regne de Granada, que havia rebut dels Reis Catòlics en època de la conquesta.[3] Com no es va arribar a treure el reial despatx del títol,[3] Felip IV el va concedir a petició d'Adán Centurión y Córdoba, marquès d'Estepa i nebot del primer titular, a través de decret del 29 de maig de 1624.[4][5] Poc després, es va veure obligat a cedir-lo al seu germà Francisco. El títol va estar unit a la casa d'Estepa fins que va passar als Palafox de la casa d'Ariza el 1799, i durant el segle xix als Arteaga de la de Valmediano.[3]
Llista de titulars modifica
| Núm. | Titular | Període | Relació | Ref. |
|---|---|---|---|---|
| 1 | Diego Fernández de Córdoba y Lasso de Castilla | 1619-1624 | Primer titular | [5][3][1][6] |
| 2 | Adán Centurión y Fernández de Córdoba | 1624-16?? | Nebot de l'anterior | |
| 3 | Francisco Centurión y Fernández de Córdoba | 16??-16?? | Germà de l'anterior | |
| 4 | Cecilio Francisco Centurión y Centurión | 16??-1688 | Nebot de l'anterior | |
| 5 | Francisca Josefa Centurión y Mesía | 1688-1722 | Filla de l'anterior | |
| 6 | José Antonio de Palafox y Centurión | 1722-1775 | Fill de l'anterior | |
| 7 | Fausto de Palafox y Pérez de Guzmán | 1775-1788 | Fill de l'anterior | |
| 8 | María Ana de Palafox y Silva | 1788-1799 | Filla de l'anterior | |
| 9 | Andrés Avelino de Arteaga y Palafox | 1799-1864 | Fill de l'anterior | |
| 11 | Andrés de Arteaga y Carvajal | 1864-1865 | Fill de l'anterior | |
| 11 | Andrés Avelino de Arteaga y Silva | 1865-1912 | Fill de l'anterior | |
| 12 | Joaquín Ignacio de Arteaga y Echagüe | 1912-1951 | Fill de l'anterior | |
| 13 | Íñigo de Arteaga y Falguera | 1951-1997 | Fill de l'anterior | |
| 14 | Íñigo de Arteaga y Martín | 1997-2002 | Fill de l'anterior | |
| 15 | Iván de Arteaga y del Alcázar | 2002-Avui | Fill de l'anterior |
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Guía de títulos» (en castellà). Diputación Permanente y Consejo de la Grandeza de España y Títulos del Reino. [Consulta: 19 octubre 2021].
- ↑ Burgos, A. de. Blasón de España. Libro de oro de su nobleza (en castellà). vol. 2. Madrid: Imprenta y Litografía de Juan José Martínez, 1862, p. 80.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Fernández de Béthencourt, F. Anuario de la nobleza de España (en castellà). Madrid: Establecimiento Tipográfico de Jaime Ratés, 1910, p. 148.
- ↑ Ramírez y de las Casas-Deza, Luis María. Indicador cordobés ó sea manual histórico-topográfico de la ciudad de Córdoba (en castellà). Còrdova: Dario de Córdoba, 1867, p. 58.
- ↑ 5,0 5,1
- ↑ Hurtado de Mendoza, Enrique «Los Centurión, marqueses de Estepa y su línea cubana». Hidalguía, núm. 256-257, 1996, pàg. 342-343.