Marquesat de Ferrer-Vidal

El Marquesat de Ferrer-Vidal[1] és un títol nobiliari pontifici atorgat pel Papa Benet XV a Josep Ferrer-Vidal i Soler (Vilanova i la Geltrú 1853 - Barcelona 1927), industrial, senador, pintor, col·leccionista d'art. Era el primogènit de la saga fundada pel seu pare, Josep Ferrer i Vidal, prohom de la burgesia catalana del segle XIX (president de la Caixa de Barcelona i de la patronal catalana), Senador del Regne, els cognoms del qual van ser units i ennoblits pel rei Alfons XII en reconeixement als seus mèrits com a empresari industrial i en política com a partícip de la Restauració Borbònica des del Partit Conservador, cognomenant-se des de llavors els seus fills i descendència "Ferrer-Vidal".

Infotaula de títol nobiliariMarquesat de Ferrer-Vidal
Corona de marqués 2.svg
Primer titularJosep Ferrer-Vidal i Soler
ReiPapa Benet XV
Data26 de maig de 1926
Actual titularVacant en morir el 1986 el darrer titular Josep Maria Ferrer-Vidal i Parellada.
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Josep Ferrer i Vidal, fundador de la saga.
La Torre del Veguer, a Sant Pere de Ribes, Barcelona, adquirida per Josep Ferrer i Vidal.
Va casar amb Concepció Soler i Serra, i van tenir set fills, entre ells:
  1. Maria del Carme Ferrer-Vidal i Soler, casada amb Josep Maria de Pallejá i Bassa (III marquès de Monsolís)
  2. Josep Ferrer-Vidal i Soler (1853-1927), que segueix.
  3. Joan Ferrer-Vidal i Soler (1858-1922), enginyer i diputat a Corts. Casat amb María Luisa de Goytisolo i Digat. Besavi de l'actual president de Foment del Treball Nacional, Joaquim Gay de Montellà i Ferrer-Vidal.
  4. Lluís Ferrer-Vidal i Soler (1861-1936). Co-fundador i primer president de La Caixa. Co-fundador de la Companyia General d'Asfalts i Portland "ASLAND" i el seu primer Gerent. President del Foment del Treball Nacional. President de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. Diputat a Corts. Casat amb Edith de Llauradó i Plá-Carreras, Ravé i Bergnes de Las Cases.
  • El primogènit, Josep Ferrer-Vidal i Soler (1853-1927), I marquès de Ferrer-Vidal, Senador del Regne, Diputat a Corts, pintor, compositor, mecenes de la cultura i prohom de la societat barcelonina [2]
Va casar en primeres noces amb Josefina Güell Bacigalupi, germana de Eusebi Güell i Bacigalupi, primer comte de Güell. D'aquest matrimoni va néixer el seu únic fill:
  1. Joan Josep Ferrer-Vidal i Güell, que segueix.
Va casar en segones nupcias amb Madrona Aloy i Poch, vídua de Massoni, de qui va tenir una filla:
  1. Maria Josefa Ferrer-Vidal i Aloy.
  • El primogènit, Joan Josep Ferrer-Vidal i Güell (1874-1944), (1874-1944),[3] II marqués de Ferrer-Vidal,
va casar amb María Parellada i Santaló, del matrimoni del qual van néixer:
  1. Eugenia (esposa del cambrer secret de S. S., Fernando del Castillo Villanueva),
  2. Josefina (segona esposa de Juan Antonio Güell i López Bacigalupi i Bru, III marquès de Comillas, II Comte de Güell, VI Comte de San Pedro de Ruiseñada),
  3. Pilar (esposa de Luis Vidal-Quadras),
  4. José María Ferrer-Vidal y Parellada, que sigueix.
  • El primogènit, José María Ferrer-Vidal y Parellada, III marquès de Ferrer-Vidal, mort en 1986 sense descendència.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. «marquesat de Ferrer-Vidal». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «La Vanguardia», 18-nov-1927, pág.9.
  3. «La Vanguardia», 31-ago-1944, pág.9.