Marsden Hartley
Marsden Hartley (Lewiston, Maine,[1] els Estats Units, 1877 - Ellsworth, Maine, els Estats Units, 1943) fou un pintor i escriptor estatunidenc, l'obra del qual va representar una resposta anticipada a les tendències modernistes de l'art europeu.[2]
 Marsden Hartley (7 de juny del 1939)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 gener 1877 Lewiston (Maine) |
| Mort | 2 setembre 1943 (66 anys) Ellsworth (Maine) (en)  |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Estatunidenca |
| Formació | Art Students League of New York National Academy of Design Cleveland Institute of Art (en) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Pintura |
| Lloc de treball | París Maine Santa Fe Taos Cleveland Múnic Mèxic Berlín Nova York |
| Ocupació | Pintor |
| Gènere | Retrat, natura morta, paisatge, pintura de personatge i art abstracte |
| Moviment | Dadaisme i expressionisme |
| Influències | |
| Obra | |
| Localització dels arxius | |
Premis
| |
 | |
Biografia modifica
De pares anglesos,[3] Hartley va començar la seua formació artística al Cleveland Institute of Art després que la seua família es va traslladar a Cleveland (Ohio) el 1892.[1] Més tard va guanyar una beca per a estudiar a la Cleveland School of Art.[1] El 1898, als 22 anys, Hartley es va traslladar a Nova York per a estudiar pintura a la New York School of Art amb William Merritt Chase i després va assistir a la National Academy of Design de la mateixa ciutat.[1][4]
El 1912 Alfred Stieglitz, que el 1909 li havia donat l'oportunitat d'exposar individualment per primer cop,[1] el va enviar a Europa. El París cubista no fou del tot del seu gust i viatjà a Múnic i a Berlín, on congenià més amb l'expressionisme de Vassili Kandinski i Jawlensky.[1] El 1913 exposà a Berlín amb Der Blaue Reiter (El Cavaller Blau). Aquest mateix any retornà als Estats Units i exposà a l'Armory Show.[2]
Entre el 1914 i el 1916 tornava a ésser a Europa i visità Londres, París, Berlín i Múnic. Les seues pintures d'aquests anys mostren un caràcter abstracte i un cert to expressionista, com els de la seua famosa Pintura núm. 5 (Nova York, Whitney Museum of American Art, 1914-1915), de vius colors expressionistes i que incorpora emblemes militars i decoracions de l'Alemanya de la guerra. El quadre representa una notable síntesi personal, estructurada de manera més compacta i objectiva que l'expressionisme alemany, però amb un disseny més lliure i amb més colorit que el cubisme francès.[2]
Quan el 1916 tornà als Estats Units,[1] però, no va continuar per aquesta via i començà a fer una pintura abstracta gairebé constructivista amb tons pastel clars. El 1917 abandonà l'abstracte i entre el 1918 i el 1920 realitzà pastels colpidors del paisatge mexicà en els quals es va basar, durant els anys vint, per a pintar diversos olis igual d'impressionants però més formalitzats. En els anys que precediren el 1936, Hartley va dur una vida errant i visità França, Itàlia, Alemanya i Nou Mèxic.[2] Els anys 1932 i 1933 inicià un mode depuradament primitiu de pintar i va continuar en aquesta direcció fins al final de la seua carrera artística.[2]
Va tornar a Maine el 1937 després de declarar que volia ésser el pintor de Maine i representar la vida nord-americana a un nivell local.[1] Aquest desig el va fer alinear amb el regionalisme, un moviment de la pintura estatunidenca que es concentrava en la representació realista d'escenes i de tipus. Va continuar pintant a Maine (principalment escenes de la rodalia de Lovell i la costa de Corea a Gouldsboro) fins a la seua mort a Ellsworth el 1943.[5] Les seues centres foren escampades al riu Androscoggin.[5]
Galeria modifica
-
The Ice Hole (1908) -
Hall of the Mountain King (1909) -
Mountain Lake (cap al 1910) -
Painting No. 48 (1913) -
Berlin Ante War (1914) -
Portrait of a German Officer (1914) -
Handsome Drinks (cap al 1916) -
Sextant (1917) -
El Santo (1919) -
Flowers in a Goblet (1923) -
Blueberry Highway, Dogtown (1931) -
Flower and Star on Window (1941)
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Roberts, Norma J., ed., 1988. The American Collections, Columbus Museum of Art, pàg. 78. ISBN 0810918110
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Triadó, J-R.; Chilvers, Ian; Osborne, Harold; Farr, Dennis, 1996. Diccionari d'Art d'Oxford. Des del segle V aC fins a l'actualitat. Barcelona: Edicions 62. ISBN 8429742271. Pàg. 372.
- ↑ Sullivan Goss - An American Gallery (anglès)
- ↑ Marsden Hartley - Bio - The Phillips Collection Arxivat 2017-05-06 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ 5,0 5,1 Maine State Library (anglès)
Bibliografia modifica
- Jonathan Weinberg, 1993. Speaking for Vice. Homosexuality in the Art of Charles Demuth, Marsden Hartley, and the First American Avant-Garde. New Haven i Londres: Yale University Press (Yale Publications in the History of Art). ISBN 0300053614.
- Ludington, Townsend, 1992. Marsden Hartley: The Biography of an American Artist. Ithaca: Cornell University Press.
- Hole, Heather, 2007. Marsden Hartley and the West: The Search for an American Modernism. New Haven: Yale University Press.
- Scott, Gail R., 1988. Marsden Hartley. Nova York: Abbeville Press.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marsden Hartley |
- Artcyclopedia (anglès)
- Artnet (anglès)
- 0 Marsden Hartley Gets His Due in Berlin - The New York Times (anglès)