Marsden Hartley

artista estatunidenc

Marsden Hartley (Lewiston, Maine,[1] els Estats Units, 1877 - Ellsworth, Maine, els Estats Units, 1943) fou un pintor i escriptor estatunidenc, l'obra del qual va representar una resposta anticipada a les tendències modernistes de l'art europeu.[2]

Plantilla:Infotaula personaMarsden Hartley
Imatge
Marsden Hartley (7 de juny del 1939) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 gener 1877 Modifica el valor a Wikidata
Lewiston (Maine) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 setembre 1943 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Ellsworth (Maine) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatEstatunidenca
FormacióArt Students League of New York
National Academy of Design
Cleveland Institute of Art (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPintura Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball París
Maine
Santa Fe
Taos
Cleveland
Múnic
Mèxic
Berlín
Nova York Modifica el valor a Wikidata
OcupacióPintor
GènereRetrat, natura morta, paisatge, pintura de personatge i art abstracte Modifica el valor a Wikidata
MovimentDadaisme i expressionisme Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Localització dels arxius
Premis

Project Gutenberg: 9607

Biografia

modifica

De pares anglesos,[3] Hartley va començar la seua formació artística al Cleveland Institute of Art després que la seua família es va traslladar a Cleveland (Ohio) el 1892.[1] Més tard va guanyar una beca per a estudiar a la Cleveland School of Art.[1] El 1898, als 22 anys, Hartley es va traslladar a Nova York per a estudiar pintura a la New York School of Art amb William Merritt Chase i després va assistir a la National Academy of Design de la mateixa ciutat.[1][4]

El 1912 Alfred Stieglitz, que el 1909 li havia donat l'oportunitat d'exposar individualment per primer cop,[1] el va enviar a Europa. El París cubista no fou del tot del seu gust i viatjà a Múnic i a Berlín, on congenià més amb l'expressionisme de Vassili Kandinski i Jawlensky.[1] El 1913 exposà a Berlín amb Der Blaue Reiter (El Cavaller Blau). Aquest mateix any retornà als Estats Units i exposà a l'Armory Show.[2]

Entre el 1914 i el 1916 tornava a ésser a Europa i visità Londres, París, Berlín i Múnic. Les seues pintures d'aquests anys mostren un caràcter abstracte i un cert to expressionista, com els de la seua famosa Pintura núm. 5 (Nova York, Whitney Museum of American Art, 1914-1915), de vius colors expressionistes i que incorpora emblemes militars i decoracions de l'Alemanya de la guerra. El quadre representa una notable síntesi personal, estructurada de manera més compacta i objectiva que l'expressionisme alemany, però amb un disseny més lliure i amb més colorit que el cubisme francès.[2]

Quan el 1916 tornà als Estats Units,[1] però, no va continuar per aquesta via i començà a fer una pintura abstracta gairebé constructivista amb tons pastel clars. El 1917 abandonà l'abstracte i entre el 1918 i el 1920 realitzà pastels colpidors del paisatge mexicà en els quals es va basar, durant els anys vint, per a pintar diversos olis igual d'impressionants però més formalitzats. En els anys que precediren el 1936, Hartley va dur una vida errant i visità França, Itàlia, Alemanya i Nou Mèxic.[2] Els anys 1932 i 1933 inicià un mode depuradament primitiu de pintar i va continuar en aquesta direcció fins al final de la seua carrera artística.[2]

Va tornar a Maine el 1937 després de declarar que volia ésser el pintor de Maine i representar la vida nord-americana a un nivell local.[1] Aquest desig el va fer alinear amb el regionalisme, un moviment de la pintura estatunidenca que es concentrava en la representació realista d'escenes i de tipus. Va continuar pintant a Maine (principalment escenes de la rodalia de Lovell i la costa de Corea a Gouldsboro) fins a la seua mort a Ellsworth el 1943.[5] Les seues centres foren escampades al riu Androscoggin.[5]

Galeria

modifica

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Roberts, Norma J., ed., 1988. The American Collections, Columbus Museum of Art, pàg. 78. ISBN 0810918110
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Triadó, J-R.; Chilvers, Ian; Osborne, Harold; Farr, Dennis, 1996. Diccionari d'Art d'Oxford. Des del segle V aC fins a l'actualitat. Barcelona: Edicions 62. ISBN 8429742271. Pàg. 372.
  3. Sullivan Goss - An American Gallery (anglès)
  4. Marsden Hartley - Bio - The Phillips Collection Arxivat 2017-05-06 a Wayback Machine. (anglès)
  5. 5,0 5,1 Maine State Library (anglès)

Bibliografia

modifica
  • Jonathan Weinberg, 1993. Speaking for Vice. Homosexuality in the Art of Charles Demuth, Marsden Hartley, and the First American Avant-Garde. New Haven i Londres: Yale University Press (Yale Publications in the History of Art). ISBN 0300053614.
  • Ludington, Townsend, 1992. Marsden Hartley: The Biography of an American Artist. Ithaca: Cornell University Press.
  • Hole, Heather, 2007. Marsden Hartley and the West: The Search for an American Modernism. New Haven: Yale University Press.
  • Scott, Gail R., 1988. Marsden Hartley. Nova York: Abbeville Press.

Enllaços externs

modifica