Marta Pessarrodona i Artigues

escriptora catalana
(S'ha redirigit des de: Marta Pessarrodona)

Marta Pessarrodona i Artigues[1] (Terrassa, Vallès Occidental, 18 de novembre de 1941)[2] és una poetessa, narradora i crítica literària catalana. També ha conreat l'assaig i el gènere biogràfic. És autora de llibres com Primers dies de 1968 (1968), Setembre 30 (prologat per Gabriel Ferrater, 1969), Vida privada (1972), Memòria (1979), A favor meu, nostre (1981), Tria de poemes (1994) i L'amor a Barcelona (1998).[2] L'any 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.[2] El 2019 va ser guardonada amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.[3]

Plantilla:Infotaula personaMarta Pessarrodona i Artigues

Marta Pessarrodona (2014) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 novembre 1941 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Terrassa (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoetessa, escriptora, crítica literària Modifica el valor a Wikidata
Activitat1968 Modifica el valor a Wikidata -
Premis

Descrit per la fontNou diccionari de la literatura catalana Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1985135 Discogs: 2298118 Modifica els identificadors a Wikidata

Biografia

modifica

Ha estat lectora d'espanyol a la Universitat de Nottingham el 1986 i ha coordinat la Comissió Internacional per a la Difusió de la Cultura Catalana, dependent del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. També ha viscut a Berlín. Té diversos treballs sobre Virginia Woolf i el grup de Bloomsbury, i ha traduït, Susan Sontag, Doris Lessing, Erica Jong, W.H. Hudson, Simone de Beauvoir i Marguerite Duras. La seva poesia, de vegades càustica i una mica lapidària, és realista, sense artifici retòric aparent, sovint sentenciosa i irònica, i sol néixer de la meditació o del record, però amb compromís feminista. Habitualment escriu articles a Avui i El Temps. El 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi. L'any 2007 va publicar-se una antologia de la seva obra poètica.

Per les seves obres publicades el 2010, el poemari Animals i plantes i els assajos França: gener 1939. La cultura catalana exiliada i L'exili violeta, fou guardonada amb el Premi Nacional de Literatura.[4]

Actualment a Mira-Sol (Sant Cugat del Vallès) hi ha una biblioteca dedicada a ella amb el seu nom.

El 2019 va guanyar el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes en reconeixement a la seva trajectòria.[5]

El 2020 va rebre el Premi Rosalía de Castro, Centro PEN Galicia.[6] La seva trajectòria poètica va ser reconeguda el 2022 amb el Premi Especial de Poesia de la Fundació Jesús Serra.[7] El 2023 va ser guardonada amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, juntament amb l'editor i activista cultural Eliseu Climent i la cantautora Maria del Mar Bonet, premi anunciat el 19 de juliol[8][9] i lliurat el 7 de setembre.[10]

Referències

modifica
  1. «Marta Pessarrodona i Artigues». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 «Dones-Poetes». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 octubre 2013].
  3. «Premi d’Honor a la veu inconfusible i exigent de Marta Pessarrodona». [Consulta: 5 març 2019].
  4. (català) Marta Pessarrodona i Xavier Mariscal, Premis Nacionals de Cultura
  5. «Marta Pessarrodona, guardonada amb el 51è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes». Vilaweb, 05-03-2019.
  6. culturagalega.org. «O Centro Pen Galicia galardoa neles traxectorias literarias senlleiras nas outras linguas peninsulares», 26-02-2020. [Consulta: 17 gener 2021].
  7. «Marta Pessarrodona guanya el III Premi especial de Poesia de la Fundació Jesús Serra». Diari de Terrassa, 21-06-2022 [Consulta: 21 juny 2022].
  8. «Marta Pessarrodona, Eliseu Climent i Maria del Mar Bonet, Medalles d'Or de la Generalitat». CCMA.cat, 19-07-2023. [Consulta: 20 juliol 2023].
  9. «Maria del Mar Bonet, Marta Pessarrodona i Eliseu Climent, guardonats amb la Medalla d’Or de la Generalitat». Vilaweb.cat, 19-07-2023. [Consulta: 20 juliol 2023].
  10. «Marta Pessarrodona, Eliseu Climent i Maria del Mar Bonet reben la Medalla d'Or de la Generalitat». CCMA.cat, 07-09-2023. [Consulta: 10 setembre 2023].

Enllaços externs

modifica