Martha (Flotow)

Martha o Martha oder Der Markt zu Richmond (Martha o el mercat de Richmond) és una òpera en quatre actes de Friedrich von Flotow, amb llibret en alemany de Friedrich Wilhelm Riese, basat en el ballet Lady Henriette de Jules-Henri Vernoy de Saint-Georges. S'estrenà al Kärntnertor Theater de Viena el 25 de novembre de 1847. A Catalunya es va estrenar al Teatre Principal de Barcelona el 9 de febrer de 1860.[1]

Infotaula de composicióMarta, o, El mercat de Richmond
Martha - Flotow - Textbuch .jpg
Modifica el valor a Wikidata
Títol originalMartha, oder, Der Markt zu Richmond
Forma musicalòpera Modifica el valor a Wikidata
CompositorFriedrich von Flotow
LlibretistaFriedrich Wilhelm Riese
Llengua del terme, de l'obra o del nomalemany
Basat enballet Lady Henriette de Jules-Henri Vernoy de Saint-Georges
Data de publicaciósegle XIX Modifica el valor a Wikidata
GènereGrand Opéra
Partsquatre
PersonatgesSheriff (en) Tradueix, Plunkett (en) Tradueix, Nancy (en) Tradueix, Lyonel (en) Tradueix, Sir Tristan Mickleford (en) Tradueix, Lady Harriet Durham (en) Tradueix i La reine Anne (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena25 de novembre de 1847
EscenariKärntnertor Theater de Viena,
Estrena als Països Catalans
Estrena a Catalunya9 de febrer de 1860, Teatre Principal (Barcelona) (en italià) (estrena a Espanya)
Estrena al Liceu5 de març de 1861 (en italià)
IBDB: 5910
IMSLP: Martha_(Flotow,_Friedrich_von) Modifica el valor a Wikidata

Flotow, que no va seguir l'estil musical de Wagner, presenta una música molt més lleugera i festiva, tot seguint la tradició mozartiana. De fet, Martha és una mescla de bon gust francès, però cantada en alemany, i amb la incorporació d'alguns elements de tradició folklòrica. Durant la seva estança a París, Flotow va escriure part d'un ballet amb un argument similar a l'òpera, i l'èxit de la peça va fer que es decidís a compondre una versió operística. Martha és un títol poc conegut pel gran públic, però en el seu moment es va representar en centenars de teatres i es van realitzar milers de representacions. Avui en dia és coneguda sobretot per la incorporació d'algunes de les seves àries en discs o recitals de cèlebres cantants.[2]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. (castellà) ALIER, Roger. Guia Universal de la ópera. Barcelona, 2007, Ediciones Robinbook. ISBN 978-84-96924-03-1
  2. Galceran, Albert. «Martha (F. Flotow)». Moments d'òpera. [Consulta: 5 febrer 2020].