Obre el menú principal

Principis difícilsModifica

 
Cartell de 1937 de l'òpera Il trovatore amb la que féu els seus primers rols el 1942 Martha Mödl

Estudià en el conservatori de la seva ciutat natal. Durant la Segona Guerra Mundial, malgrat les dificultats, assolí debutar a Remscheid amb el paper de Cherubino de Le nozze di Figaro 1942 i en un paper de mezzosoprano, Azucena de Il trovatore. Després treballà a Dusseldorf, Hamburg i altres ciutats alemanyes, i cantà en el Maggio Musicale Fiorentino (1950-1951) i a La Scala de Milà (1952-1955).

El LiceuModifica

Les seves qualitats com a soprano dramàtica la feren brodar òperes com Macbeth, Fidelio, l'Antigona de Carl Orff, i poc temps després entre 1951 i 1960, actuà en el Festival de Bayreuth, on assolí les seves més altes cotes interpretatives en el rol de Kundry, paper que també canta en el Liceu de Barcelona quan acudí amb el Festival de Bayreuth a aquest teatre la temporada 1954-1955. En reconeixement a aquest fet, el compositor Josep Soler li donà el paper principal de la seva òpera Oedipus et Iocasta (Palau de la Música Catalana, 1974).[1]

Durant molts anys Martha Mödl cantà en l'Òpera de Viena, on interpretà vint-i-quatre vegades el rol de Brünhilde, de Die Walküre, quinze vegades el d'Isolda i més de vint la Leonore de Fidelio. El 1976, participà també en l'estrena absoluta de Kabale und Liebe, de Gottfried von Einem, i posteriorment, en la corda de mezzosoprano, interpretà alguns rols nous.

El 1992, als 80 anys, cantà el paper de comtessa de La dama de piques, de Txaikovski

Discografia selecionadaModifica

ReferènciesModifica

  • La Discoteca Ideal de Interpretes, pag. 299. Enciclopedias Planeta