Marxa de la mort

Les marxes de la mort són marxes forçades de presoners de guerra o altres presoners o persones deportades. Aquells que són obligats a marxar han de caminar llargues distàncies per un període extremadament llarg i no se'ls proveeix de menjar o aigua, o es considera aquesta provisió "inadequada". Els presoners que no suporten la marxa són deixats a la seva sort o executats pels guàrdies.

El maig del 1942, els presoners estatunidencs carregaven els compatriotes morts en la marxa de la mort de Bataan.

Tot i que han existit moltes d'aquestes marxes en els dos darrers segles, les més conegudes ara són les que van tenir lloc durant la Segona Guerra Mundial, dutes a terme per l'Alemanya nazi i l'Imperi Japonès. En concret, les marxes forçades de presoners de camps de concentració per part de l'Alemanya nazi entre 1944 i 1945.

Exemples de marxes de la mort

• En 1835, Aleksandr Herzen va trobar joves cantonistas jueus (alguns fins de 8 anys) escanyolits que havien estat reclutats per l'Exèrcit Imperial Rus. Herzen estava sent traslladat al seu exili a Viatka, mentre que els cantonistes estaven sent traslladats a peu a Kazan, i el seu oficial es va queixar que un terç d'ells ja havia mort a causa de les condicions de la marxa.
• En 1838, la Nació Cherokee va ser obligada a marxar cap a l'oest cap a Oklahoma. Aquesta marxa de la mort fou anomenada el Camí de les Llàgrimes, on s'estima que 4.000 homes, dones i nens van morir durant la relocalització.
• Durant el genocidi armeni de 1915, centenars de milers d'homes, dones i nens van ser forçats a caminar a través del desert de Deir al-Zor als camps de Deir al-Zor, on la majoria van morir. Avui en dia hi ha un monument a Deir ez-Zor en memòria dels que van morir en les marxes.
• Durant la Guerra del Pacífic, l'Exèrcit Imperial Japonès va dur a terme marxes de la mort, entre les quals la Marxa de la mort de Bataan el 1942 i les Marxes de la mort de Sandakan en 1944-45.
• El terme "marxa de la mort" ha estat utilitzat extensament en el context de la història de la Segona Guerra Mundial per víctimes i historiadors per referir-se al trasllat forçós de milers de presoners per part de l'Alemanya nazi, majoritàriament jueus, dels camps de concentració nazis prop del front de batalla, cap a l'interior d'Alemanya.
• També en el context de la Segona Guerra Mundial, La Marxa es refereix a una sèrie de marxes en l'última fase de la Segona Guerra Mundial a Europa quan 80,000 presoners de guerra aliats occidentals van ser forçats a marxar a través de Polònia, Txecoslovàquia i Alemanya durant l'hivern durant quatre mesos, des de gener fins a abril de 1945.
• A la Marxa de la mort de Brno en l'estiu de 1945, els txecs van expulsar els alemanys dels Sudets cap a Àustria. Durant aquesta marxa moriren 800 persones.
• Durant la Guerra araboisraeliana de 1948, uns 70.000 àrabs palestins de les ciutats d'Al-Ramla i Lydda van ser expulsats per les forces israelianes, i s'estima que 350 persones van morir en el qual s'ha denominat la Marxa de la mort de Lydda.
• A la Guerra de Corea, 200.000 soldats del Cos de Defensa Nacional de Corea del Sud van ser obligats a marxar pels seus caps durant l'hivern de 1951, i 90.000 soldats van morir de fam o malaltia a causa de la malversació de fons dels seus comandants. Aquest incident es coneix com l'incident del Cos de Defensa Nacional.
• El juliol de 1973, l'Exèrcit Africà per a l'Alliberament Nacional de Zimbabue (ZANLA) va capturar 292 estudiants i professors d'una escola de la missió de St. Albert 's entre Centenary i Mount Darwin a Rhodèsia (avui Zimbàbue) i els va obligar a marxar cap a Moçambic, on es trobaven les bases del ZANLA. La marxa va ser interceptada per les Forces de Seguretat de Rhodèsia abans que creuessin la frontera, però només vuit dels nens i el personal van poder ser rescatats.

• Durant el règim comunista dels Khmers Rojos a Cambodja, l'evacuació forçosa de les ciutats va comportar la mort de centenars de milers de persones.

Vegeu també

• Marxes de la mort (Holocaust)