Masia d'aspecte senyorial orientada a llevant, de planta força complicada, ja que està formada per diversos cossos de diversa alçada, característiques diferents, etc. Aquests, però, estan units a l'esquema central per una estructura rectangular, coberta a dues aigües amb teula àrab. Sobre aquest cos s'alça una torre quadrada amb tres arcs de mig punt a la part superior, la coberta de la qual és a quatre aigües de teula àrab. El parament és a base de pedres de dimensions petites, irregulars unides amb morter i deixades a la vista. També trobem carreus de majors dimensions als marcs d'algunes obertures. Destaquem el gran nombre d'obertures, hi ha un arc bigemminat de pedra a la segona planta, una galeria d'arcs de mig punt de pedra a les golfes, entre d'altres.[1]
Actualment s'hi accedeix per la banda oposada.[2]
La masia de Lledó és documentada des del segle xv i s'esmenta ja al fogatge de 1553: Parroquia y terme de St. Vicenç d'Abiols fogajat a 16 de octubre de 1553 per Franci Grauges balle com apar en cartes 262 (...) Joan Lledo. L'edifici correspon a diverses etapes constructives, que arriben al segle xx. La major part de la construcció pertany al s. XVIII i XX.[1]
- ↑ 1,0 1,1 «Mas Lledó». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 23 agost 2014].
- ↑ Diversos Autors. El Berguedà. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General de Patrimoni Cultural, 1994, p. 144. ISBN 8439326718.
.jpg)
