Obre el menú principal

El Mas del Larrard Vell és una masia de Reus (Baix Camp) situada a la partida de la Vinadera, entre el camí dels Morts, el camí del Mas del Larrard i el camí del Castell, a l'est-sud-est del Mas del Larrard Nou, tocant al terme de Vila-seca.

Infotaula d'edifici
Mas del Larrard Vell
Dades
Tipus masia i masia
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
ProvínciaTarragona
ComarcaBaix Camp
MunicipiReus
 41° 07′ 42″ N, 1° 08′ 27″ E / 41.128265°N,1.140863°E / 41.128265; 1.140863
Modifica les dades a Wikidata

DescripcióModifica

El mas és una construcció gran de planta quadrada, formada per la unió de l'antic mas i una ampliació que l’envolta per dos costats, deixant lliure la façana principal i la que guaita cap a la bassa de planta circular a un costat. El conjunt té tres plantes d’alçada. La coberta del mas vell, és de teulada amb vessants cap a les façanes. La resta de la coberta del cos annexa, és plana. La façana principal mostra una composició, basada en eixos de simètrica que ordenen els forats dels balcons, les finestres i els accessos de planta baixa. El conjunt és de creixement compacte entorn del mas principal.

L’estat actual del mas i de la bassa, és bo. Es conserva una placeta en forma de carrer i les palmeres i l'arbrat de davant del mas.[1]

HistòriaModifica

Segons Eduard Toda, els Larrard procedien d'Oloron, als Pirineus Atlàntics, i feien companyia amb els Vignau, i tenien l'habitatge i el magatzem de vins a la plaça de sant Francesc de Reus. Es dedicaren al comerç d'exportació de vins fins ben entrat el segle XIX.[2] Ramon Amigó explica que el Larrard tenia molts diners, i, entre altres propietats, posseïa un mas tocant al terme de Vilaseca, i que entre la gent de Reus, quan no convenia dir allà on s'anava o d'allà on es venia, se sentia a dir, evasivament, que s'anava al Mas del Larrard.[3] Hi havia corrandes que feien referència a aquell mas, i cita:

« al mas del Larrard

n'hi ha una criada
que amb el dit del peu
toca la guitarra.

»

ReferènciesModifica

  1. Pla especial urbanístic: catàleg de masos en sòl no urbanitzable, Reus. Reus: l'Ajuntament, 2004, p. 129-130. 
  2. Toda, Eduard. Els convents de Reus i sa destrucció en 1835. Reus: Centre de Lectura, 1930, p. 47. 
  3. Amigó, Ramon. Materials per a l'estudi dels noms de lloc i de persona, i renoms, del terme de Reus. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1988, p. 301. ISBN 8486387655.