Masaharta
Masaharta o Masaherta va ser un noble egipci de la XXI dinastia. Va ser el Summe sacerdot d'Amon a Tebes entre el 1054 i el 1045 aC.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XI aC |
| Mort | 1045 aC |
| Summe Sacerdot d'Amon | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | Summe Sacerdot d'Amon |
| Altres | |
| Títol | Faraó |
| Pares | Pinedjem I i Duathathor-Henuttaui |
| Germans | Djedkhonsuefankh, Psusennes I, Menkheperre, Henuttaui i Nauni |
 | |
Biografia modifica
Era fill del rei Pinedjem I, que va ser Summe Sacerdot d'Amon i governant de facto de l'Alt Egipte des del 1070 aC; després es va declarar faraó el 1054 aC i Masaharta el va succeir com a Summe Sacerdot. La seva mare era probablement Duathathor-Henuttaui, filla de Ramsès XI, darrer governant de la XX dinastia. La seva tieta Tentamun, una altra filla de Ramsès, es va casar amb el faraó Esmendes I, que governava el Baix Egipte. Un dels germans de Masaharta va ser Psusennes I, que es va convertir en faraó quan va succeir a qui havia succeït a Esmendes, l'efímer Amenemnisu.[1]
| Masaharta en jeroglífic | |||||
| |||||
És probable que la seva dona fos la Cantant d'Amon Tayuheret, la mòmia de la qual es trobava a l'amagatall de Deir el-Bahri.[2] És possible que tingués una filla anomenada Isetemkheb, ja que una dona amb aquest nom se la descriu com a filla d'un summe sacerdot en els seus objectes funeraris; també és possible que fos filla de Menkheperre.[3]
L'Esposa del déu Amon en el temps de Masaharta com a summe sacerdot sembla que va ser la seva germana Maatkare.
Fonts modifica
Apareix en algunes inscripcions del temple de Karnak d'Amenofis II, en esfinxs amb cap de boc, també a Karnak, i en una gran estàtua de falcó.
Masaharta va ser el responsable de la restauració de la mòmia d'Amenofis I el 16è any de regnat d'Esmendes.[4] També se'l menciona al grafit tebà núm. 1572, d'un any 16, juntament amb l'escriba del rei al lloc de la veritat (= Escriba de la Necròpolis) Ankhefenamon, fill de l'Escriba del Rei Butehamon.[5]
L'últim any del que se'n té constància és el 18.[6] Els comptes deriven de la combinació de dues cartes trobades a el-Hiba: la primera esmenta un Masaharta sense títol resant per la seva salut, i la segona és una carta d'agraïment al déu local del summe sacerdot Menkheperre, que anunciava la mort de Masaharta per malaltia a el-Hiba al voltant del 24è any del rei Esmendes.[7] Tanmateix només són hipòtesis no demostrades. De fet, s'ha arribat a assenyalar que un escenari tal no s'adapta al contingut de les cartes.[8]
La seva mòmia es va trobar a lamagatall de Deir el-Bahri juntament amb diversos membres de la família reial. Avui en dia es conserva al Museu de la momificació de Luxor.[9]
Referències modifica
- ↑ Dodson i Hilton, 2004, p. 200-201.
- ↑ Dodson i Hilton, 2004, p. 209.
- ↑ Dodson i Hilton, 2004, p. 206.
- ↑ Kitchen, 1996, p. núm. 27.
- ↑ Barwik, 2015.
- ↑ Kitchen, 1996, p. núm. 29.
- ↑ Fischer-Elfert, 1996, p. 141-144.
- ↑ Thijs, 2005, p. 83.
- ↑ Dodson i Hilton, 2004, p. 207.
Vegeu també modifica
Bibliografia modifica
- Barwik, Mirosław «Theban Graffito no. 1572 Rediscovered and Some New Texts from the “Valley of the Quarries”» (en anglès). Zeitschrift für Ägyptische Sprache und Altertumskunde, 141, 2015. DOI: 10.1515/zaes-2015-0001.
- Dodson, Aidan; Hilton, Dyan. The Complete Royal Families of Ancient Egypt (en anglès). Thames & Hudson, 2004. ISBN 0-500-05128-3.
- Fischer-Elfert, Hans-W. «Two Oracle Petitions Addressed to Horus-khau with Some Notes on the Oracular Amuletic Decrees (P. Berlin P. 8525 and P. 8526)» (en anglès). The Journal of Egyptian Archaeology, vol. 82, 1996, pàg. 129-144. JSTOR: https://www.jstor.org/stable/3822118.
- Kitchen, Kenneth A. The Third Intermediate Period in Egypt: 1100-650 BC (en anglès). Liverpool University Press, 1996. ISBN 978-0856682988.
- Thijs, Ad «In Search of King Herihor and the Penultimate Ruler of the 20th Dynasty» (en anglès). Zeitschrift für Ägyptische Sprache und Altertumskunde, 132, 2005. DOI: 10.1524/zaes.2005.132.1.73.