Maskarade

(S'ha redirigit des de: Mascarada (Nielsen))

Maskarade (en danès, Mascarada) és una òpera en tres actes de Carl Nielsen segons un llibret en danès de Vilhelm Andersen, basat en la comèdia de Ludvig Holberg.

Infotaula de composicióMaskarade
Forma musicalòpera Modifica el valor a Wikidata
CompositorCarl Nielsen Modifica el valor a Wikidata
LlibretistaVilhelm Andersen Modifica el valor a Wikidata
Llengua de l'obra o del nomdanès Modifica el valor a Wikidata
Data de publicaciósegle XX Modifica el valor a Wikidata
PersonatgesA Tutor (en) Tradueix, Doorman at the Playhouse (en) Tradueix, Mask Vendor (en) Tradueix, Master of the Masquerade (en) Tradueix, Night Watchman (en) Tradueix, Jeronimus (en) Tradueix, Leonard (en) Tradueix, Leonora (en) Tradueix, Magdelone (en) Tradueix, Arv (en) Tradueix, Henrik (en) Tradueix, Pernille (en) Tradueix, Leander (en) Tradueix, Un sergent de ville (fr) Tradueix i Étudiants, officiers, jeunes filles, hommes et femmes masqués (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena11 novembre 1906 Modifica el valor a Wikidata
EscenariDet Kongelige Teater Modifica el valor a Wikidata
Allmusic: mc0002377750 Modifica els identificadors a Wikidata

L'anunci que es planejava transformar la comèdia clàssica de Holberg en una opera buffa es va veure amb consternació en els cercles literaris danesos, però l'òpera aviat va guanyar popularitat, superant a la de la mateixa obra dramàtica. Nielsen no va quedar totalment satisfet amb l'òpera, citant febleses estructurals en els dos actes finals; però mai va arribar a revisar l'obra. L'obertura i el ballet del tercer acte ("Dansa dels galls") s'interpreten freqüentment, com assenyala la Carl Nielsen Society, que afirma que l'obertura és una de les obres més interpretades de Nielsen en concerts a Europa i Amèrica del Nord.[1]

HistòriaModifica

La primera representació va ser al Det Kongelige Teater, Copenhaguen, l'11 de novembre de 1906. Als Estats Units es va estrenar dirigida per Igor Buketoff, amb l'Òpera de St Paul, Minnesota i la primera interpretació a Nova York va ser per la Bronx Opera Company en 1983.[2]

PersonatgesModifica

Personatges Tessitura Elenc de l'estrena
11 de novembre de 1906
(Director: Carl Nielsen)[3]
Jeronimus, un burgès de Copenhaguen baix-baríton Karl Mantzius
Magdelone, esposa de Jeronimus contralt Johanna Neijendam
Leander, fill de Jeronimus tenor Hans Kjerulf
Henrik, ajuda de càmera de Leander baríton Helge Nissen
Arv, servent de Jeronimus tenor Lars Knudsen
Leonard, un cavaller de Slagelse baix baríton Peter Jerndorf
Leonora, filla de Leonard soprano Emilie Ulrich/Ingebord Norregaard-Hansen
Pernille, donzella de Leonora mezzosoprano Anada Møller/Margrethe Lindrop
Un venedor de màscares baríton
Un porter en la Mascarada baix
Un Tutor baix
Un serè baix
El mestre de la Mascarada baix Albert Petersen
Emmascarats, estudiants, noies, oficials

ArgumentModifica

Temps: primavera de 1723
Lloc: Copenhaguen

La història gira entorn de Leander i Leonora, dos joves que es troben fortuïtament en un ball de màscares, es juren amor etern i intercanvien anells. L'endemà, Leander li explica al seu ajudant de cambra Henrik que ha trobat aquest amor. Es queda consternat quan Henrik li recorda que l'han promès en matrimoni amb la filla d'un veí. Les coses es compliquen quan Leonard, el veí la filla del qual és l'altra part d'aquest compromís, arriba queixant-se al pare de Leander que la seva filla està enamorada d'algú a qui va conèixer en una mascarada la nit anterior. En el tercer acte, tot es resol quan les diverses parts s'escapoleixen per la mascarada nocturna, on tot queda revelat per a satisfacció de tots.

Significat culturalModifica

Maskarade s'ha convertit en certa forma en l'òpera nacional danesa. La mascarada del títol és un lloc on els personatges poden deixar enrere les vides opressores que porten en una societat rígida; representa la llibertat i la Il·lustració, i més encara, potser, un sentiment de joie de vivre en un país on el temps (i el deue) és sovint fred i ombrívol. El patriarca Jeronimus, el pare de Leander, clama contra la mascarada i tot el que representa; però el fil de la trama explora com tota la seva autoritat i la seva antipatia cap a la mascarada no pot impedir el progrés del seu fill (per no esmentar el seu propi) cap a la llibertat i la felicitat. L'escena final de l'òpera està acolorida pel reconeixement agredolç de la mortalitat humana, i la urgent importància de trobar la felicitat que la il·lumina.

ReferènciesModifica

  1. "Performances", Carl Nielsen Society.
  2. John Rockwell «Maskarade, by Carl Nielsen». 'New York Times', 16 enero 1983 [Consulta: 30 octubre 2010].
  3. «Almanacco 11 de noviembre de 1906» (en italiano). [Consulta: 26 octubre 2010].

BibliografiaModifica

  • Notes i llibret que acompanya l'enregistrament de Decca de 1998 n.º 460 227-2.
  • Warrack, John i West, Ewan, The Oxford Dictionary of Opera, (1992) ISBN 0-19-869164-5