Masia Can Trilla
Masia Can Trilla és una antiga masia de Gràcia protegida com a bé cultural d'interès local., situada al número 177 del carrer Gran de Gràcia, a Barcelona.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Construcció | Segle XVII | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Arquitectura popular | |||
| Pisos per sobre el terra | 2 | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Barcelona i Vila de Gràcia (Barcelonès) | |||
| Localització | C/ Gran de Gràcia, 177-181. | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 30230 | |||
| Id. Barcelona | 2572 | |||
.jpg)
Descripció modifica
Aquesta pairalia, que encara es conserva, encaixonada entre noves construccions, és de planta rectangular, formada per dos cossos bastant simètrics, amb planta baixa, dos pisos i golfes. També hi ha un soterrani amb voltes.[1]
La masia presenta una arquitectura senzilla. La planta principal estava destinada a la residència dels senyors, mentre que la planta baixa era habitada pels masovers que portaven les terres. La façana principal, orientada a mar, que actualment dona a un passatge, presenta grans balcons d'arcs apuntats sostinguts en suports de ferro forjat i enrajolats en la part inferior, el perfil d'unes arcades i un rellotge de sol esgrafiat.[2] Annexa a l'edifici, a l'esquerra de la façana, hi ha una capella de tendència barroca, amb portal de carreus de pedra, en què destaquen les pintures de la cúpula, molt ben conservades, que reprodueixen motius arquitectònics.[3]
.jpg)
Segons consta al testament d'Àgueda Badia, vídua de Trilla, la finca tenia 14 mujades, equivalents a 68.551 m². La casa posseïa una gran extensió de terres de conreu, entre secà i regadiu, i disposava de celler, premsa de raïm i trull per a la l'elaboració del vi i l'oli.[1]
Història modifica
Tot i que pot ser més antiga, la primera referència és de 1728, quan Francesc Dupré l'adquireix a Emerenciana de Valencià i Sagrera, vídua de Tomàs de Valencià Franquesa i Regàs. Durant uns anys la casa es va anar traspassant a diferents propietaris i el 1763 és comprada pel notari Vicenç Simó, motiu pel qual és coneguda també com a Torre del Simó. Els seus hereus la vengueren a Antoni Trilla i Escarabatxeras (el nom veritable d'Antoni Trilla i Blanch). El 1825, la seva vídua i hereva, Àgueda Badia Puigrodon, sol·licità al comte de Villemur, governador militar i polític de la plaça de Barcelona i el seu corregiment, l'autorització per a la urbanització de part de la hisenda, que es va fer d'acord amb el projecte de l'arquitecte Pere Serra i Bosch; esdevingué així la primera de les masies de la zona nord de Gràcia que transformava part dels terrenys en zona edificable.[1]
Els carrers que sorgiren en el procés de parcel·lació porten noms significatius per a la família: Santa Àgueda, sant Antoni (avui Astúries), comte de Villemur –o Vilamur- (després Santa Rosa), Serra (per l'arquitecte que va fer el projecte; després Santa Magdalena), Badia, Trilla, i plaça de la Reina Amàlia (la reina coetània, avui plaça de Trilla).[1][4]
El 1813, durant la Guerra del Francès, en quedar destruït el convent dels Franciscans de Santa Maria de Jesús, la família Trilla havia acollit aquesta comunitat religiosa a la seva capella i al mateix mas, fins a 1920, any en què s'inaugurà el nou convent en l'emplaçament actual, al sud del barri de Gràcia.[2]
Se sap que ja el 1817, per la Mare de Déu d'agost, se celebrà a can Trilla l'aplec tradicional que havia tingut lloc fins aleshores al vell convent de Jesús,[5] fet que es considera un precedent significatiu de l'inici de la Festa Major de Gràcia.[6]
El 1893 es va traslladar a l'edifici de can Trilla la Escuela Municipal de Artes y Oficios de Gràcia,[7] i després fou seu del Colegio Ibérico.[2] Actualment a Can Trilla resideix la comunitat de monges de Jesús Pacient.[1]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Castellà, Elsa. Les masies de Gràcia. Vestigis d'una ruralia històrica. Barcelona: Taller d'història de Gràcia (La font de l'atzavara, 9). ISBN B-330-2006.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Soler i Bescós, Francisco Manuel «La integració del patrimoni arquitectònic rural de l'època moderna a la ciutat de Barcelona». Pedralbes: Revista d'historia moderna. Departament d'Història Moderna de la Universitat de Barcelona, núm. 28, 2008, pàg. 941-956. ISSN: 0211-9587.
- ↑ «Can Trilla». Barcelona.cat. Guia BCN. [Consulta: desembre 2018].
- ↑ Theros, Xavier «Can Pioch. Santa Magdalena és un carreró estret que comunica la plaça Trilla amb el carrer del mateix nom.». ara.cat, 02-07-2017.
- ↑ «Noticias particulares de Barcelona». Diario de Barcelona núm. 226, 14-08-1817, pàg. 1218. «Mañana día 15, en el convento llamado de Jesús, en el camino de Gracia, a las 10 de la mañana, habrá solemne oficio, con música y sermón. En la plaza habrá baile como se acostumbra; y por la tarde del día siguiente habrá sortija por fin de fiesta.»
- ↑ Portavella, Jesús. Els carrers de Barcelona. Gràcia. Ajuntament de Barcelona, juliol de 2013. ISBN 978-84-9850-480-4.
- ↑ Monés, Jordi. Les Escoles Professionals Municipals 1890-1990. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1991.
Enllaços externs modifica
- «Masia Can Trilla». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.
- «Masia Can Trilla». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 abril 2012].
- «Barcelodona. Can Trilla». Barcelonasfera.cat, 07-08-2017. [Consulta: desembre 2018].
- Segura Soriano, Isabel. Dones de Gràcia. Itineraris històrics. Ajuntament de Barcelona, 2011. ISBN 978-84-9850-306-7.