Massacre de l'aeroport de Lod

atemptat de 1972 prop de Tel Aviv, Israel

La massacre de l'aeroport de Lod[1][2] fou un atemptat ocorregut el 30 de maig de 1972, en el que tres membres de l'Exèrcit Roig Japonès, reclutats pel grup armat palestí Front Popular per a l'Alliberament de Palestina-Operacions Externes (FPAP-OE),[2][3] atacaren l'aeroport de Lod (des de 1975 Aeroport Internacional Ben Gurion), prop de Tel Aviv, assassinant a 26 persones i ferint 80 més.[4] Dos dels atacants foren assassinats, mentre un tercer, Kōzō Okamoto, fou capturat després de ser ferit.

Plantilla:Infotaula esdevenimentMassacre de l'aeroport de Lod
 31° 59′ 42″ N, 34° 53′ 39″ E / 31.995111°N,34.894069°E / 31.995111; 34.894069Coord.: 31° 59′ 42″ N, 34° 53′ 39″ E / 31.995111°N,34.894069°E / 31.995111; 34.894069
Tipusmassacre
atemptat Modifica el valor a Wikidata
Data30 maig 1972 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióAeroport Internacional de Ben Gurion (Israel) Modifica el valor a Wikidata
EstatIsrael Modifica el valor a Wikidata
Participant
Morts28 Modifica el valor a Wikidata
Ferits80 Modifica el valor a Wikidata
ArmaAK-47
granada de mà Modifica el valor a Wikidata

Les víctimes mortals corresponen a 17 pelegrins cristians de Puerto Rico, un ciutadà del Canadà, i vuit d'Israel, incloent al professor Aharon Katzir, un biofísic internacionalment conegut. Katzir fou cap de l'Acadèmia Nacional Israeliana de Ciències i un popular científic d'espectacle radiofònic, així com un candidat de les eleccions presidencials israelianes que s'acostaven. El seu germà, Efraïm Qatsir, fou escollit President d'Israel l'any següent.

Tenint en compte que l'aeroport estigué alerta davant la possibilitat d'un atac palestí, l'ús d'activistes japonesos agafà per sorpresa a la seguretat de les instal·lacions. L'atac sovint s'ha descrit com una operació de suïcidi, però també s'ha definit com el resultat fallit d'una operació major no anunciada. Els tres perpetradors —Kōzō Okamoto, Tsuyoshi Okudaira i Yasuyuki Yasuda— foren entrenats a Baalbek, Líban. No obstant, la planificació real fou dirigida per Wadie Haddad (Abu Hani), cap del FPAP-OE, amb alguna aportació d'Okamoto.[5] Com a conseqüència immediata, Der Spiegel especulà que l'origen del finançament provenia d'alguna part dels 5$ milions de dòlars del rescat pagat pel govern de la República Federal d'Alemanya a canvi dels ostatges del segrest del vol Lufthansa 649 de febrer de 1972.[6]

AtacModifica

A les 22h els atacants arribaren a l'aeroport a bord d'un vol d'Air France, provinent de Roma.[7][8] Vestits formalment i portant caixes esveltes de violí, atragueren poca atenció. En el moment d'entrada al vestíbul d'espera, obriren les caixes dels violins i tragueren rifles d'assalt txecs Vz. 58 amb les culates extretes. Començaren a disparar indiscriminadament al personal de l'aeroport i als passatgers que el transitaren, el qual inclogué un grup de pelegrins de Puerto Rico, i llançaren granades per tal de canviar els tambors de munició dels rifles. Accidentalment, Yasuda morí d'un tret disparat per un dels atacants, i Okudaira es desplaçà de l'edifici d'aeroport a la pista d'aterratge, disparant als passatgers que desembarcaren d'un vol d'El Al abans de morir per culpa d'una de les seves granades, ja fos per explosió prematura accidental o com a suïcidi. En tercer lloc, Okamoto fou disparat per agents de seguretat, placat a terra per un treballador d'El Al, i arrestat mentre intentà abandonar la terminal a peu.[9][10] La responsabilitat de l'assassinat de totes les víctimes encara resta en disputa, mentre algunes ho foren clarament per l'acció dels activistes armats, d'altres pot ser que ho fossin pel foc creuat entre activistes i agents de seguretat de l'aeroport.[5]

VíctimesModifica

Un total de 26 persones foren assassinades durant l'atac:[11]

Ciutadans porto-riquenys (EUA)Modifica

  • Reverend Angel Berganzo
  • Carmelo Calderón Molina
  • Carmela Cintrón
  • Carmen E. Crespo
  • Vírgen Flores
  • Esther González
  • Blanca González de Pérez
  • Carmen Guzmán
  • Eugenia López
  • Enrique Martínez Rivera
  • Vasthy Zila Morales de Vega
  • José M. Otero Adorno
  • Antonio Pacheco
  • Juan Padilla
  • Antonio Rodríguez Morales
  • Consorcia Rodríguez
  • José A. Rodríguez

Ciutadans israeliansModifica

  • Yoshua Berkowitz
  • Zvi Gutman
  • Aharon Katzir
  • Orania Luba
  • Aviva Oslander
  • Henia Ratner
  • Shprinza Ringel
  • Adam Tzamir

Ciutadà canadencModifica

  • Lonna Sabah

ConseqüènciesModifica

Inicialment, el públic japonès reaccionà amb incredulitat als primers informes que asseguraren que els perpetradors de la massacre eren japonesos fins que, un oficial d'ambaixada japonès enviat a l'hospital confirmà que Okamoto era un nacional japonès. Okamoto digué al diplomàtic que no tenia res personal contra els israelians, però que ho hagué de fer perquè "era el meu deure com a soldat de la revolució". Okamoto fou jutjat per un tribunal militar israelià i condemnat a presó perpètua el juny de 1972. Durant el judici, activament soscavà la seva pròpia defensa, i en particular protestà per les peticions d'avaluació psiquiàtrica sol·licitades pel seu advocat, però aconseguí evitar la pena de mort al·legant ser culpable.[9] Okamoto cumplí només 13 anys de la seva condemna de presó. Fou alliberat l'any 1985 amb més d'un miler d'altres presoners en un intercanvi per soldats israelians capturats.[12] S'instal·là al Líban, a la Vall de la Bekaa. Fou arrestat l'any 1997 per falsificació de passaport i violació de visat, però al 2000 li fou concedit l'estat de refugiat polític al Líban. Avui dia, encara està en crida i cerca pel govern japonès.[13] Quatre altres membres de l'ERJ foren arrestats i extradits al Japó.[14]

Wadie Haddad, el principal organitzador de l'atac, fou assassinat pel Mossad a inicis de 1978.[15]

El juny de 2006, el Projecte de Senat (PS) 1535, una iniciativa legislativa del senador de Puerto Rico José Garriga Picó, fou aprovat per unanimitat a les dues cambres de l'Assemblea Legislativa de Puerto Rico, fent cada 30 de maig el Dia de Record a la Massacre de Lod. El 2 d'agost de 2006, el governador de Puerto Rico, Aníbal Acevedo Vilá, signà la seva reconversió en llei, amb la denominació Llei 144.[16] El propòsit del Dia de Record a la Massacre de Lod és la commemoració d'aquells esdeveniments, per a honorar tant als assassinats com als supervivents, i per a educar al poble porto-riqueny en contra el terrorisme. El 30 de maig de 2007, pel 35è aniversari de la massacre, l'esdeveniment fou oficialment rememoritzat a Puerto Rico.

Judici contra Corea del NordModifica

L'any 2008, els vuit fills supervivents de Carmelo Calderón Molina, qui morí assassinat, així com Pablo Tirado, el fill de Pablo Tirado Ayala, qui fou ferit a l'atac, presentaren un plet davant del Tribunal de Districte dels Estats Units pel Districte de Puerto Rico. Demandaren al govern de Corea del Nord per haver proporcionat suport material al FPAP-OE i a l'ERJ, així com planejar l'atac. Els demandants reclamaren el dret a demandar el govern coreà segons l'Acte d'Immunitats de Sobiranies Estrangeres (Foreign Sovereign Immunities Act) de 1976. El 2 de desembre de 2009 el jutge Francisco Besosa inicià la vista preliminar per a examinar les proves. El govern nord-coreà no respongué al plet i no hi tingué cap representant. Les famílies de les víctimes foren representades per advocats del Centre de Dret d'Israel Shurat HaDin, incloent el seu fundador, Nitsana Darshan-Leitner.[17]

El juliol de 2010, el tribunal dels EUA ordenà a Corea del Nord a pagar 378$ milions a les famílies víctimes com a indemnització per l'atac.[18]

ReferènciesModifica

  1. *"The short-term impact of the Lod Airport massacre as a precursor to Munich..." Stephen Sloan, John C. Bersia, J. B. Hill. Terrorism: The Present Threat in Context, Berg Publisher, 2006, p. 50. ISBN 1-84520-344-5
    • "Two years later, just before the Lod Airport massacre, authorities uncovered the bodies of 14 young men and women on remote Mount Haruna, 70 miles northwest of Tokyo." "Again the Red Army", Time, 18 agost 1975.
    • "Those named by Lebanese officials as having been arrested included at least three Red Army members who have been wanted for years by Japanese authorities, most notably Kōzō Okamoto, 49, the only member of the attacking group who survived the Lod Airport massacre." "Lebanon Seizes Japanese Radicals Sought in Terror Attacks", The New York Times, 19 febrer 1997.
  2. 2,0 2,1 "They were responsible for the Lod Airport massacre in Israel in 1972, which was committed on behalf of the PFLP." Jeffrey D. Simon, The Terrorist Trap: America's Experience with Terrorism, Indiana University Press, p. 324. ISBN 0-253-21477-7
  3. «This Week in History:» (en anglès). JPost.com, 24-07-2012. [Consulta: 24 juliol 2012]. «The assailants, members of communist group the Japanese Red Army (JRA), were enlisted by the Popular Front for the Liberation of Palestine (PFLP),»
  4. "In what became known as the Lod Airport Massacre, three members of the terrorist group, Japanese Red Army, arrived at the airport aboard Air France Flight 132 from Rome. Once inside the airport they grabbed automatic firearms from their carry-on cases and fired at airport staff and visitors. In the end, 26 people died and 80 people were injured." CBC News, The Fifth Estate, "Fasten Your Seatbelts: Ben Gurion Airport in Israel", 2007. consulta 2/6/2008.
  5. 5,0 5,1 Marx, W David. «Interview: Dr. Patricia Steinhoff 4» (en anglès). Neojaponisme.com. [Consulta: 20 febrer 2013].
  6. «Weißer Kreis» (en alemany). Der Spiegel, 05-06-1972, pàg. 82–85 [Consulta: 29 agost 2013].
  7. Burns, John F. «Fate of 5 Terrorists Hangs Between Japan and Lebanon» (en anglès). The New York Times, 17-03-2000.
  8. Steinhoff, Patricia G. «Portrait of a Terrorist: An Interview with Kozo Okamoto». Asian Survey, 16, 1976, pàg. 830–845. DOI: 10.1525/as.1976.16.9.01p0218n.
  9. 9,0 9,1 Schreiber, Mark. Shocking Crimes of Postwar Japan. Tuttle Publishing, 1996. ISBN 4-900737-34-8. 
  10. Burleigh, M. Blood & Rage, a cultural history of terrorism (en anglès). Harper Perennial, 2009, p. 161. 
  11. «Senado conmemora el 42 aniversario de la Masacre de Lod en Israel» (en castellà). Diario de Puerto Rico, 31-05-2014. Arxivat de l'original el 27 desembre 2014. [Consulta: 27 desembre 2014].
  12. «The Terrorist Attack on Lod Airport: 40 Years After» (en anglès). Archives.gov.il. Arxivat de l'original el 27 desembre 2014.
  13. Conferència de premsa del Ministeri d'Assumptes Exteriors del Japó del 21 de març de 2000
  14. «Red Army guerrillas arrested» (en anglès). BBC Online, 18-03-2000. [Consulta: 30 maig 2012].
  15. «Israel used chocs to poison Palestinian» (en anglès). SMH.com.au.
  16. «Law 144» (en anglès). Lexjuris.com, 02-08-2006. [Consulta: 9 juliol 2019].
  17. Marrero, Rosita. «Juicio civil contra Corea del Norte por boricuas muertos en atentado de 1972» (en castellà). PrimeraHora.com, 03-12-2009. [Consulta: 9 juliol 2019].
  18. «US court fines N. Korea over 1972 Israel terror attack» (en anglès). YNetNews.com, 21-07-2010. [Consulta: 9 juliol 2019].

Enllaços externsModifica