Obre el menú principal

La Massacre dels genovesos és l'enfrontament armat que es produí el setembre del 1303 a Constantinoble entre la colònia de mercaders genovesos residents a la ciutat i les tropes almogàvers de la Companyia Catalana d'Orient. Tot i que les fonts divergèixen sobre com i qui provocà l'enfrontament, sí que hi ha unanimintitat sobre el resultat: els almogàvers massacraren a uns 3.000 genovesos.[2][3][1]

Infotaula de conflicte militarMassacre dels genovesos
Guerres de la Companyia Catalana d'Orient
Massacre dels genovesos (Mediterrani oriental)
Massacre dels genovesos
Massacre dels genovesos
Massacre dels genovesos
Coord.: 41° 2′ 0″ N, 28° 59′ 0″ E / 41.03333°N,28.98333°E / 41.03333; 28.98333
Istamboul - Tour Galata.jpg
La Torre de Gàlata, reconstruïda pels genovesos el 1348, sobresurt per damunt de l'antiga colònia comercial genovesa de Pera situada davant de Constantinoble
Tipus conflicte
Data Setembre del 1303
Coordenades 41° 02′ 00″ N, 28° 59′ 00″ E / 41.03333333°N,28.98333333°E / 41.03333333; 28.98333333
Lloc Constantinoble, Constantinoble
Resultat victòria de la Companyia Catalana d'Orient
Bàndols
Anglaterra República de Gènova Regne d'Aragó Regne de Sicília Companyia Catalana
Comandants en cap
Russo de Finar Roger de Flor
Baixes
3.000 morts[1]
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

AntecedentsModifica

Per fer front a l'expansió dels turcs, l'emperador bizantí Andrònic II Paleòleg havia contractat els serveis de la Companyia Catalana d'Orient, que arribà a Constantinoble el setembre del 1303. L'arribada d'aquest nou contingent mercenari català i aragonès provocà una convulsió en l'equilibri d'interessos i de poder que sostenien l'imperi Bizantí; en especial irrità els genovesos, que veieren l'arribada de la Companyia Catalana d'Orient com una intromissió de la Casa d'Aragó en l'àrea d'influència de la República de Gènova: la mediterrània oriental i l'imperi Bizantí.

Per part d'aragonesos i catalans, en especial d'aquests últims, la rivalitat amb la República de Gènova s'havia anat agreujant gradualment. Tot i que la Corona d'Aragó pràcticament havia aconseguit expulsar la República de Gènova de la mediterrània occidental i consolidar-hi la seva hegemonia politicomilitar i comercial, les tensions entre catalans i genovesos eren constants, fins al punt que els catalans menyspreaven els genovesos amb l'insult de: "genovesos, els moros blancs". En aquest context de tensió, la presència de catalans i genovesos, junts en una mateixa ciutat, derivà ràpidament en un enfrontament armat.

Versions sobre l'origen de l'enfrontamentModifica

Versió de Ramon MuntanerModifica

Ramon Muntaner no explicita com s'iniciaren els enfrontaments, però en culpabilitza els genovesos i llur supèrbia per haver-se concentrat davant del Palau de Blanquerna brandant la bandera de la República de Gènova mentre se celebrava la festa per les noces de Roger de Flor amb Maria de Bulgària.

Versió de PachymeresModifica

Georgius Pachymeres afirma que l'origen de la disputa es deu a un deute de 20.000 ducats que Roger de Flor havia contret amb els genovesos en temps de la Guerra de Sicília (1282-1289) i que mai no havia saldat. Això hauria provocat la seva indignació i els hauria mogut a concentrar-se davant del Palau de Blanquerna mentre se celebrava la festa de noces.

Versió de Francesc de MontcadaModifica

Francesc de Montcada i de Montcada afirma que l'enfrontament s'originà quan, en veure un almogàver que passejava tot sol per Constantinoble, dos genovesos se'n burlaren a causa de la seva vestimenta i figura. L'almogàver respongué a l'ofensa verbal amb violència, i no dubtà en traure l'espasa i atacar els genovesos. A partir d'aquest moment s'iniciaren els enfrontaments.

La batallaModifica

El fet és que els genovesos es presentaren davant el Palau de Blanquerna en formació i brandant la bandera de la República de Gènova mentre se celebrava la festa de noces de Roger de Flor. Els quarters de les tropes almogàvers es trobaven prop del palau i sense cap indicació per part dels oficials, les tropes almogàvers i els mariners de la companyia sortiren armats dels quarters portant un penó del Rei d'Aragó[1]. Primerament començaren a batre tots els sectors que rodejaven el complex palauenc i assegurat el perímetre, es concentraren davant la formació dels genovesos.[4]

 
El Palau de Blanquerna al nord de Constantinoble i la colònia genovesa de Pera a l'altre riba de l'estuari.

Tot i la presència de les tropes almogàvers, el genovesos, liderats per Russo de Finar, persistiren en la seva actitud hostil i desafiant, confiats en què el seu gran nombre dissuadiria els almogàvers. En aquest moment arribaren 30 escuders amb els cavalls alforrats, car els cavallers de la Companyia es trobaven amb la resta de l'aristocràcia bizantina celebrant les noces de Roger de Flor. Finalment, els escuders brocaren els cavalls i envestiren la massa de genovesos pel centre, tot just on es trobava Russo de Finar brandant la bandera de Gènova. La càrrega dels escuders trencà la formació genovesa i tot seguit els almogàvers iniciaren l'ofensiva penetrant enmig de la formació. A partir d'aquell moment s'estengué el pànic entre els genovesos i els catalans es dedicaren a exterminar[4] i degollar[3] tots els genovesos que trobaven.

Finalment els que es trobaven al Palau s'adonaren del que succeïa. Tot i que l'emperador Andrònic II Paleòleg, que es trobava amb Roger de Flor, afirmà que s'alegrava que els genovesos haguessin topat amb algú que humiliés el seu orgull, ordenà al Megas Droungarios, Stefanos Marzala/Stefanon Mouzalon, que aturés la matança de genovesos i impedís que els almogàvers passessin a l'altra riba de l'estuari, on es trobava la colònia comercial genovesa de Pera. Però els esforços bizantins per aturar la carnisseria foren en va, i Stefanos Marzala/Stefanon Mouzalon també fou assassinat i el seu cadàver fou trossejat pels almogàvers.[3]

A aquelles alçades l'enfrontament amb els genovesos havia derivat en una cacera, i el perill que els almogàvers es llancessin sobre colònia comercial genovesa de Pera resultava imminent. L'emperador Andrònic II Paleòleg suplicà a Roger de Flor que aturés l'almogaveria i aquest ordenà a tots els cavallers i ric-homens de la Companyia que s'aparellessin. Finalment, Roger de Flor i els cavallers aconseguiren aturar els almogàvers i aquests retornaren als quarters militars del Palau de Blanquerna. La massacre dels genovesos de Constantinoble es saldà amb un balanç de 3.000 morts.

ConseqüènciesModifica

 
Expansió comercial de la República de Gènova.

L'enfrontament amb els genovesos havia deixat clar que la Companyia Catalana d'Orient no era una simple companyia de mercenaris com tantes altres que havien servit a l'imperi Bizantí, sinó que tot i tractar-se efectivament de mercenaris, es consideraven a si mateixos com una unitat militar politizada on residia l'honor de la Casa d'Aragó. La política agresiva i expansionista que la Corona d'Aragó havia imposat a la mediterrània occidental rivalitzant amb la República de Gènova es traslladava ara a la mediterrània oriental.

Per contra, l'enfrontament amb uns teòrics aliats en la lluita comuna contra la invasió dels turcs musulmans deixava una ferida interna difícil de cicatritzar. Durant el seu regnat, l'emperador bizantí Andrònic II Paleòleg havia aplicat una dràstica reducció de la despesa pública destinada a fins militars i la flota naval bizantina havia quedat reduïda a la mínima expressió. De resultes d'això, les comunicacions, el trasllat de tropes i l'enviament de subministraments restaraven sota el control dels genovesos. A més, el poder de la República de Gènova a la mediterrània oriental era descomunal,[4] amb colònies comercials i presidis repartits per tota Grècia, el Pontus i Palestina.

Roger de Flor intentà compensar parcialment aquest desequilibri. Durant la massacre també havia resultat mort Stefanos Marzala, el Megas Doungarios, que era l'almirall de la flota bizantina i per tant subaltern directe del Megas Doux, càrrec ocupat pel mateix Roger de Flor. Això li oferí la possibilitat a aquest de situar-hi un home de la seva màxima confiança i pressionà l'emperador bizantí perquè acceptés el nomenament de Ferrando d'Ahones com a nou Megas Doungarios de la flota. D'aquesta manera Roger de Flor s'assegurà que, quan la Companyia s'internés en territori enemic, tindria la garantia que sempre comptaria amb el suport de la flota, o almenys d'una part d'ella, per socórrer'ls en allò que fes falta, ja es tractés d'evacuar-los, de portar-los reforços, o d'aprovisionar-los amb subministraments. Novament el pes polític i militar de Roger de Flor dins de l'imperi Bizantí s'incrementava, aconseguint convertir-se no només en parent directe de l'emperador bizantí, emparat per un càrrec de dignitat imperial i en el cabdill d'una força militar terrestre notable, sinó que ara també assolia el control de la flota marítima bizantina.

Notes i ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Muntaner, cap. 202
  2. Es desconeix la font en què Ramon Muntaner es va basar per les xifres, però les xifres que dóna són sempre molt desproporcionades en favor de la Companyia
  3. 3,0 3,1 3,2 Montcada, cap. VIII
  4. 4,0 4,1 4,2 Sáez Abad, cap. 4

BibliografiaModifica