Massimo Girotti

actor italià

Massimo Girottti (Mogliano, Macerata, 18 de maig de 1918Roma, 5 de gener de 2003) va ser un actor de cinema italià.

Infotaula de personaMassimo Girotti
Ossessione-1943-Girotti.png
(1943) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 maig 1918 Modifica el valor a Wikidata
Mogliano (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 gener 2003 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCementiri Monumental Verano Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióActor de televisió, actor de teatre, actor de cinema, waterpolista, nedador i model Modifica el valor a Wikidata
Activitat1940 Modifica el valor a Wikidata –  5 gener 2003 Modifica el valor a Wikidata
Esportwaterpolo
esquí
rem
natació
esports eqüestres Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipPorter Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip Feather-media-controls-shuffle.svg Feather-core-target.svg
SS Lazio Nuoto Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0320988 Allocine: 1085 Allmovie: p27121
Find a Grave: 7067167 Modifica el valor a Wikidata

Estudiant d'enginyeria i esportista professional (natació i waterpolo), debutà en el cinema mercès al seu físic el 1939. el 1942 protagonitzà Un pilota ritorna, de Roberto Rossellini. I començà un fructífera carrera en la que treballà amb directors com Luchino Visconti (Ossesione, 1943); Pietro Germi (In nome della legge, 1949), per la que assolí el premi al millor actor atorgat pel sindicat italià de crítics cinematogràfics, i Michelangelo Antonioni, que el va elegir per a protagonitzar llur òpera prima, Cronica di un amore (1950).

Va tenir una llarga carrera cinematogràfica, amb quasi 120 pel·lícules i moltes batzegades, que el portaren a participar en nombrosos films d'aventures i en pèplums (les popularment anomenades en el nostre país <<films de romans>>). Entre la seva extensa filmografia destaquen també Senso (1954), de L. Visconti; Teorema (1968) i Medea (1970), ambdues de Pier Paolo Pasolini, i L'últim tango a París (1972), de B. Bertolucci, entre d'altres moltes.

Actiu fins a l'últim moment, el 2002 protagonitzà La finestra di fronte, dirigida pel realitzador turc-italià Ferzan Ozpeteck i estrenada després de la seva mort, un treball pel que assolí e títol pòstum, el 2003, el David de Donatello al millor actor.

FilmografiaModifica

TelevisióModifica

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Massimo Girotti
  • Suplement 2003-4, pag. 307-308 de l'enciclopèdia Espasa