Masud Xah Djalal al-Din

(S'ha redirigit des de: Masud Shah Djalal al-Din)

Masud Shah Djalal al-Din (+ 1342) fou emir indjúida de Fars. Era el fill gran i hereu presumpte del fundador Sharaf al-Din Mahmud Shah.

Infotaula de personaMasud Xah Djalal al-Din
Biografia
Naixement1342 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata

Mahmud va conspirar el 1334 per assassinar Amir Muzaffar Inak (Amir Mosāfer Ināq) que havia estat nomenat com a nou governador; Masud va donar suport a l'acció contra Muzaffar; els conspiradors van perseguir al nou governador amb intenció de matar-lo fins als mateixos murs del palau del kan, i quan Muzaffar es va refugiar a l'interior, no van dubtar en empaitar-lo allí també. Assabentat Abu Said dels fets va voler castigar a Mahmud i els seus còmplices, però la intervenció del visir Khwadja Ghiyat al-Din Muhammad ibn Rashid al-Din Fadhl Allah va salvar la vida als conspiradors, tot i que foren tots empresonats, i en llocs diferents, anant Mahmud al castell de Tabarak a Isfahan i Masud Shah Djalal al-Din a Anatòlia; els dos homes foren alliberats al cap de poc per influència del visir, i a la mort d'Abu Said Bahadur Khan (finals dell 1335) va anar cap a Shiraz per fer-se càrrec de la província, però el seu germà Ghiyath al-Din Khay Khusraw va conservar el govern, mentre Masud exercia com a visir [1] de Muhammad Khan (el kan ilkhànida proclamat per Hasan Buzurg el 1336).

Mort el pare comú, Mahmud (1336) no va trigar a esclatar la lluita entre els dos germans. Despres de la mort de Muhammad Khan (juliol de 1338) Masud va fugir a Shiraz, i va entrar en conflicte amb el seu germà Ghiyath al-Din Khay Khusraw 1338 fins que el va aconseguir derrotar aquest darrer va aconseguir derrotar i el va empresonar a Kalat Safid (Fars) junt amb un tercer germà que li havia donat suport, Muhammad Shams al-Din. Ghiyath al-Din Kay-Khusraw va morir però l'altra germà Muhammad es va poder escapar i se'n va anar a Isfahan, també part del govern dels injúides, on fou acollit.

Hasan Kücük el cobànida, per recuperar algunes províncies pel que ell considerava el govern central amb seu a Tabriz, va nomenar governador a Shiraz (Fars) al seu cosí Pir Husayn ibn Amir Maḥmud ibn Amir Coban (1338). El 1339 Pir Husayn es va aliar amb el fugitiu Muhammad Shams al-Din i unides les forces dels dos homes van derrotar a Masud a Sarvestan a uns 120 km al sud-est de Shiraz. Els dos vencedors van entrar a Shiraz i Masud va fugir al Luristan.

Al cap d'un mes de govern conjunt Pir Husayn va matar a Muhammad i va quedar sol al govern. Llavors el que va seguir no és clar. Segon l'historiador Zarkub una revolta popular va expulsar a Pir Husayn (i hauria permès la tornada de Masud tot i que això no ho diu). Ibn Battuta diu que Pir Husayn va detenir a Tash Khatun, la vídua de Sharaf al-Din Mahmud Shah i al seu fill Abu Ishak Djamal al-Din per portar-los a Tabriz i evitar qualsevol reclamació de la propietat familiar; a la sortida de la ciutat la princesa va cridar als habitants a donar-li suport i impedir la seva sortida i un fuster de Pahlawan Maḥmud es va aixecar i va dir que no permetrien la seva sortida; el poble se li va unir i van seguir aldarulls, i la gent es va armar i va matar molts soldats, va fer botí i va rescatar a Tash i el seu fill; Pir Husayn va fugir i va retornar al servei del seu cosí Hasan Kücük a Tabriz en la lluita contra Hasan Buzurg el djalayàrida de Bagdad. Masud va retornar a Shiraz que va conservar dos anys.

El 1340 el Hasan Kücük va donar un exèrcit a Pir Husayn per reconquerir Shiraz. En aquesta operació va tenir el suport d'un client dels cobànides, l'emir Mubariz al-Din Muhammad ibn Muzaffar, que s'havia establert com un de facto emir independent a Yedz. En acostar-se a Shiraz, Masud va fugir i es va refugiar a Bagdad amb Hasan Buzurg. El poble de Shiraz, per temor a la venjança de Pir Husayn, va tancar les portes i es va disposar a defensar-se. Després de 50 dies de lluita l'influent cadi de Fars Mawlana Madj al-Din Ismail Fali va aconseguir un acord pel qual Pir Husayn recuperava el poder a Shiraz pacíficament i perdonava a la població els fets anteriors. Com a recompensa pels serveis de Mubariz al-Din Muḥammad ibn Muzaffar li va cedir el govern de Kirman, que fins aleshores sembla que estava unit al de Fars.

Pir Husayn va restar a Shiraz fins al 1342 i mentre els dos fills vius de Sharaf al-Din Mahmud Shah preparaven aliances amb altres generals cobànides per recuperar el poder al Fars i venjar la mort del germà Muhammad Shams al-Din. Abu Ishak Djamal al-Din, el germà més petit, fou nomenat (vers 1341) per Pir Husayn com a governador d'Isfahan per contrarestar la influència creixent de Mubariz al-Din Muḥammad ibn Muzaffar i evitar la seva expansió cap a Fars, però aviat es va aliar a Malik Ashraf ibn Timurtash ibn Coban, germà de Hasan Kücük i cosí de Pir Husayn i el 1342 Malik Ashraf i Abu Ishak van unir les seves forces a Isfahan; assabentat Pir Husayn va sortir de Shiraz per atacar-los però fou derrotar pels aliats, i enganyant a Mubariz va retornar a Tabriz on el seu cosí el va fer matar.

Els vencedors van avançar cap a Shiraz; les relacions dels dos homes, que en un moment donat interessaven als dos, ara ja no tenien interès i mentre s'establia el campament a Jafarabad, al nord de Shiraz, Abu Ishak va entrar a la ciutat i va tancar les portes a Malik Ashraf. La població li va donar suport i a la nit va atacar el campament del cobànida per sorpresa i va aniquilar a les forces cobànides. Al mateix moment, i sense saber l'èxit del seu germà, Masud estava tornant a Shiraz amb el suport d'un altra cobànida, Amir Yaghi Basti ibn Amir Coban (oncle de Malik Ashraf) general d'Hasan Buzurg.[2] Abu Ishak va reconèixer el millor dret del seu germà gran i es va retirar a l'est cap a la regió de Shabankara a la frontera entre Fars i Kirman.

Com altres aliances, la de Masud i Yaghi Basti no fou duradora. Yaghi no se sentia a gust com a lloctinent de Masud i els seus homes, avançat el 1342, van matar a Masud quan sortia del bany.

NotaModifica

  1. Cambrige history of Iran, vol. 6, pàg. 12
  2. així ho diu l'enciclopèdia irànica, però podria ser un error per Hasan Kücük

ReferènciesModifica

  • Zakub Shirazi, Shiraznana, traducció a l'angles de Gibb