Mató de monja
El mató de monja, o també conegut com a mató de Pedralbes, són unes postres tradicionals de la gastronomia catalana semblants a la crema catalana més fina, desmotllada, en forma oval, i sovint acompanyada de nata o mel. Tot i el nom, no es tracta de formatge ni de brossat, com sí que ho és el mató, sinó que el nom mató es refereix a la forma i textura d'aquestes postres desemmotllades, com el pit pàl·lid i tremolós d'una monja. Actualment es consideren unes postres o berenar típiques barcelonines que hom pot degustar, per exemple, a les famoses xocolateries del carrer Petritxol, al barri Gòtic.[1]
| Característiques | |
|---|---|
| Altres noms | Mató de Pedralbes |
| País d'origen | Espanya  |
| On es menja | Catalunya |
| Gastronomia | cuina catalana |
| Detalls | |
| Tipus | aliment |
| Ingredients principals | llet de vaca (o d'ametlla), rovell d'ou, sucre, midó, pell de llimona, canyella |
Són unes darreries de la família del menjar blanc que abans eren populars a tota Catalunya. Al segle xix es menjaven tradicionalment per Sant Josep, com a alternativa a la crema catalana, i en aquesta època havia de ser literalment fet per monges, que el podien vendre o regalar.[2] A l'època de la Renaixença els barcelonins anaven a Pedralbes a menjar aquestes postres fetes per les monges del convent de Pedralbes,[3] cosa que va fer que es conegués també com a mató de Pedralbes. Una cosa similar va ócorrer a Lisboa, on en aquesta època estava de moda anar a la localitat propera de Belém a menjar els pastéis de nata que també, des d'aleshores, són també coneguts com a pastéis de Belém
En aquesta època era molt popular i es considerava més refinat i prestigiós que la crema catalana. A La cuynera catalana (1.835) es considera equivalent al menjar blanc,[4] que per a alguns autors és un mató de monja sense ou. El baró de Maldà en parla al seu Calaix de Sastre escrit entre finals del segle xviii i començaments del XIX. Al segle xix surt, en castellà i sota el nom de requesón de monja, al receptari Nuevo manual de la cocinera catalana y cubana de Joan Cabrisas, publicat a l'Habana l'any 1859. També referencien el mató de monja molts escriptors de l'època, com per exemple Pitarra. El 1.877, per exemple, Rossend Arús va publicar un relat satíric titulat Los matons de Pedralbes a la revista en català La llumanera de Nova York, que es publicava a la ciutat de Nova York.
Blanc o groc modifica
Aquesta crema ha agradat de color blanc o groc segons diverses modes i tendències. Així, mentre de vegades s'ha intensificat el color groc amb l'addició de safrà,[5] tenim també textos que parlen de la seva blancor, com per exemple de Pitarra.[6]
Notes i referències modifica
- ↑ Ruta 'gourmet' por el casco histórico de Barcelona revista Hola.com, any 2006, (castellà)
- ↑ Fiesta, juego y ocio en la historia, pàgs. 193-194, Vicente Verdú Maciá, Universidad de Salamanca, 2003, ISBN 8478007148 (castellà)
- ↑ El gust d'un poble: els plats més famosos de la cuina catalana, pàg. 260, Jaume Fàbrega, Cossetània Edicions, any 2002, ISBN 978-84-95684-91-2
- ↑ "Per fer menjar blanch ó mató de monja: A cada porró de llet se hi posarán tres unsas de farina de arros, y nou unsas de sucre; se posará en la olla ó cassola la farina de arros se hi anirá tirant la llet poch à poch, remenant ab la cullera á fi de no agrumullarse ab un trosset de escorsa de llimona, sucre, un pols de sal, y un troset de canyella, se posarà al foch en brasas ben encesas, y remenantho contínuament sens parar, hahent bullit un rato, se traurà la escorsa de llimona y la canyella perque no hi done massa gust, després se fará la proba per saber si te lo punt, prenent una gota ab la punta del gavinet se posarà á la bora de un plat, y cuan sia freda, vehent que se desprèn del plat y no se apega en los dits se podrá epartar del foch se abocará en una plata, se dexará refredar y se podrà servir.": La cuynera catalana, llibre III, any 1.835, anònim
- ↑ Les postres i els pastissos de l'àvia, pàg. 141, Jaume Fàbrega, Cossetània Edicions, 2005. ISBN 8497910915
- ↑ "No he vist cap mató de monja més blanc que ella"
