Mateu Torres Bestard
Mateu Torres Bestard (Palma, 1891 - 1969) fou un militar i polític falangista mallorquí que liderà la repressió política contra els republicans els primers mesos de la Guerra Civil a Mallorca.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1891 Palma (Mallorca) |
| Mort | 1969 (77/78 anys) Palma |
| Governador civil de la província de Tarragona | |
| 1r abril 1939 – 30 desembre 1939 ← Antonio Iturmendi Bañales – Ángel Bernardo Sanz Nougués → | |
| Governador civil de la província de Pontevedra | |
| 22 setembre 1937 – 1r abril 1939 – Manuel Gómez Cantos → | |
| Governador civil de la província de Balears | |
| 18 octubre 1936 – 22 setembre 1937 ← José Rubí Rubí – Miquel Fons Massieu → | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, militar |
| Carrera militar | |
| Lleialtat |  Espanya II República Bàndol nacional |
| Branca militar | Infanteria |
| Rang militar | Coronel |
| Conflicte | Guerra Civil espanyola |
Fill de Mateu Torres Perelló i Francisca Bestard Vich, naixé i residí a Palma. El 27 de desembre de 1916 es casà a l'oratori de Sant Roc de la parròquia del llogaret de sa Vileta amb Margalida Palou Coll, nascuda a Sóller i resident a la barriada de El Terreno. En el moment del seu matrimoni era tinent.
El 1907 ingressà en l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo. Participà en la Guerra del Marroc. El 1912 estava destinat a Melilla i fou ascendit a tinent primer.[1] Fou ascendit a capità el 1917. El 1927 tornà a Mallorca i el 1930 fou ascendit a comandant. Fou ajudant de Francisco Franco quan aquest fou comandant militar de Balears (1933-1935). Fou el president de la Junta Divisionaria que preparà el cop d'estat del 18 de juliol de 1936 a les Illes Balears,[2] i que estava en contacte amb el general Emilio Mola que dirigia els fils de la conspiració des de Pamplona.[3] En esclatar la Guerra Civil formà part d'un petit comitè que decidia de la vida o de la mort dels suposats desafectes al règim. Era informador de Franco.[4] Essent governador civil de Balears (1936-1937) fou un dels principals impulsors de les desaparicions forçades de republicans mallorquins fins a la primavera del 1937[5] essent el responsable directe de més de trenta assassinats;[6] dugué a terme una persecució ferotge de la llengua catalana,[2] i inicià una segona, i més dura, depuració dels mestres.[7]
El maig de 1937 fou nomenat primer delegat nacional de les Organizaciones Juveniles (OOJJ) a Salamanca que agrupà diferents organitzacions juvenils que ja existien de la Falange i dels Requetés. El setembre del mateix any deixà aquest càrrec perquè fou nomenat governador civil de Pontevedra. L'abril de 1939, deixà del govern civil de Pontevedra en ser nomenat governador civil de Tarragona on seguí amb la persecució del català que ja havia iniciat a Mallorca.[8][9][10] Del 1943 al 1953, amb la graduació de coronel, fou jutge militar eventual de les Balears.[2]
Referències modifica
- ↑ Diario Oficial del Ministerio de la Guerra, 158, 16-07-1912, pàg. 127.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 17. Palma: Promomallorca, p. 256. ISBN 84-8661702-2.
- ↑ Sureda i Garcia, B. «L'Educació a Mallorca a l'època de la Guerra Civil: els canvis a la cultura escolar». Educació i Història: revista d'història de l'educació, 30, 2008, pàg. 65–90. ISSN: 2013-9632.
- ↑ Massot i Muntaner, J. Aspectes de la guerra civil a les Illes Balears. L'Abadia de Montserrat, 2002. ISBN 9788484153979.
- ↑ Directa. «Les Roges del Molinar, símbol de la lluita antifeixista a Mallorca». Arxivat de l'original el 2017-12-01. [Consulta: 29 novembre 2017].
- ↑ «De vergonya». [Consulta: 29 novembre 2017].
- ↑ Gelabert, M «Mestres desplaçats per la moral i el masclisme». Ara Balears, 20-05-2017.
- ↑ Boletín Oficial del Estado, 91, 01-04-1939, pàg. 1870-1871.
- ↑ Ferrer i Gironès, F. La persecució política de la llengua catalana. Edicions 62, 1985. ISBN 9788429723632.
- ↑ admin. «Govern Civil de Tarragona — Ajuntament de Tarragona». [Consulta: 29 novembre 2017].