Mathilde Kschessinska

Mathilde Kschessinska (Ligovo, Polònia, 19 d'agost de 1872 - París, França, 7 de desembre, 1971) fou una ballarina russa d'origen polonès. El seu nom polonès és Matylda Krzesińska, mentre que en rus fou coneguda com a Matilda Féliksovna Kxessínskaia (Матильда Феликсовна Кшесинская).

Infotaula de personaMathilde Kschessinska
Mathilde Kschessinska Esmeralda.jpg
Mathilde Kschessinska caracteritzada d'Esmeralda
Nom original(pl) Matylda Krzesińska Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ru) Мария-Матильда Адамовна-Феликсовна-Валериевна Кшесиньская Modifica el valor a Wikidata
19 agost 1872 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Ligovo (Rússia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort7 juny 1971 Modifica el valor a Wikidata (98 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentcementiri rus de Sainte-Geneviève-des-Bois 48° 51′ 24″ N, 2° 21′ 07″ E / 48.8567°N,2.3519°E / 48.8567; 2.3519 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Nacionalitat
Rússia Imperial
Rússia Imperial
FormacióAcadèmia Vagànova de Ballet Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióBallarina
OcupadorTeatre Mariïnski Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolSa Altesa Sereníssima Modifica el valor a Wikidata
FamíliaKrasiński family (en) Tradueix i Q4397345 Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeGrand Duke Andrei Vladimirovich of Russia (en) Tradueix (1921–) Modifica el valor a Wikidata
ParellaNicolau II de Rússia Modifica el valor a Wikidata
FillsVladimir Romanovsky-Krasinsky (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PareFelix Adam Valerian Krzesiński
també ballarí
GermansIosif-Mikhail Kshesinskiy (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Find a Grave: 8332079 Modifica el valor a Wikidata

Filla del ballarí polonès, Felix Adam Valerian Krzesiński o Kschessinski (1823-1905), al 1890 acabà la seva formació a l'escola del Ballet Imperial de Sant Petersburg, on fou alumna de Christian Johansson i d'Enrico Cecchetti, ambdós mestres, també amb Anna Pàvlova. Protagonitzà els ballets més importants que es crearen en el teatre Mariïnski, d'on era, a partir de 1890, solista principal. La seva condeixeble Olga Preobrajenska tardaria encara vuit anys a aconseguir la mateixa categoria.

S'ha de considerar, entre les de la seva nacionalitat, com la primera que va poder rivalitzar amb les seves col·legues de l'escola italiana, a moltes de les quals pogué conèixer a Sant Petersburg (Emma Bessone, Carlotta Brianza, Elena Cornalba, Antonieta Dellà-Era, Pierina Legnani, Virginia Zucchi). Unia al virtuosisme d'aquestes el típic dramatisme eslau, pel que es féu notar especialment i amb el que s'adequava a la perfecció la seva figura petita, prima i de brillants ulls negres.

En el Ballet Imperial destacà en obres com Fiammetta, la filla del faraó i L'Esmeralda, coreografies de Màrius Petipà sobre música de Cesare Pugni. D'aquell temps s'explica una de les anècdotes que foren conseqüència del seu caràcter voluble, sinó intrigant: la d'aparèixer davant el públic amb un vestit extrarreglamentari que va promoure la censura del príncep Volkonsky i, arran d'això, la dimissió d'aquest com a director del Teatre Imperial.

A París, el 1909, interpretà Coppélia. En aquesta ocasió, el protagonista de la nova anècdota que va promoure, fou Nijinski, el qual, envejós pel triomf de la ballarina, trencà els seus vestits en un accés d'ira. Més tard, amb la Companyia de Diàguilev, interpretà El llac dels cignes (Londres, 1911), precisament de parella, amb Nijinski. Per les seves idees tsaristes, s'allunyà definitivament del seu país, quan la Revolució d'Octubre de 1917. El mateix any s'establí a França. El 1921 es casà, a Niça, amb el gran duc Andrei Vladímiròvitx Romànov. Vers el 1928, a París, obrí una acadèmia on amb eltemps tingué molts alumnes que després serien famosos, com André Eglevsky.[1] El 1960 publicà Souvenirs de Kschessinska. El príncep va adoptar el fill de Matilda, Vladimir, que va néixer l'any 1902 de pare desconegut.[2]

El 25 d'octubre de 2017 a Sant Petersburg s'estrenarà un drama històric rus, anomenat Matilda, que explica la romàntica relació entre el tsar Nicolau II i la ballarina del Teatre Marinski de Sant Petersburg Matilda Kschessinska durant els anys 1892 i 1894.

ReferènciesModifica

  1. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 391. (ISBN 84-7291-227-2)
  2. «PressReader.com - Connecting People Through News». [Consulta: 5 agost 2017].

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mathilde Kschessinska