MIAR
MIAR (Matriu d'Informació per a l'Anàlisi de Revistes) és una base de dades, gratuïta i accessible per Internet, que serveix per a la identificació i l'avaluació de la difusió secundària de revistes d'humanitats i ciències socials. Es va desenvolupar el 2004, en el marc d'un estudi recolzat pel Ministeri d'Educació i Ciència.[1][2][3]
| URL | miar.ub.edu |
|---|---|
| Tipus | Base de dades de publicacions científiques |
| Comerç ? | no, d'accés lliure |
| Tema | revista acadèmica  |
| Llengua | Català, anglès, castellà |
| Usuari | Cercadors, científics |
| Editor | Universitat de Barcelona |
| Mantenidor | Universitat de Barcelona |
| Llançament | 2004 |
| Ingressos totals | Servei públic |
| Estat | actiu |
Es tracta d'un model que indica la difusió de les revistes en repertoris, catàlegs i bases de dades internacionals, situant-les en un plànol comparatiu internacional i nacional. MIAR esdevé una eina per accedir a les dades bibliogràfiques de les revistes dels editors, la seva periodicitat i indexació. Abasta un nombre important de títols de revistes que, per la seva temàtica -ciències socials i humanitats- sovint queden al marge dels índexs de citacions ISI. MIAR, permet comparar les revistes nacionals en l'àmbit internacional, pel que fa al conjunt de la seva disciplina.[4]
MIAR agrupa les revistes en grans àmbits temàtics, que al seu torn es subdivideixen en camps acadèmics més específics. A través del sistema es realitza l'encreuament entre les revistes identificades pel seu ISSN i les bases de dades que les indexen. A més, s'indica el vincle als llocs web dels editors i les institucions responsables dels repertoris i les fonts. A banda, també s'ofereix informació de la presència de la revista en repertoris d'avaluació com ara el segell de qualitat de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT), Scimago Journal Rank, CARHUS Plus+ o Clasificación Integrada de Revistas Científicas (CIRC), així com la política d'accés obert de cada publicació.[5] MIAR disposa d'un indicador de difusió, l'ICDS, que permet mesurar quantitativament la visibilitat dels títols en funció de la seva presència en algunes bases de dades internacionals de referència.[3]
El 2014 contenia 28.480 revistes, extretes de quaranta-vuit bases de dades. Des de l'any 2014 s'ha ampliat el camp temàtic i l'abast a passat a ser universal, amb cobertura de qualsevol ISSN, independentment de la seva matèria.[3] El maig de 2016 es va publicar la nova versió de MIAR, que es va presentar a la 6a Conferencia Internacional sobre Revistas de Ciencias Sociales y Humanidades (CRECS 2016), organitzada per la revista El profesional de la Información (EPI) i la Universitat de Barcelona (UB). En la nova versió, el sistema inclou més de 29.000 publicacions i 114 fonts d'informació (bases de dades o repertoris d'avaluació).[5]
Referències modifica
- ↑ Urbano, Cristóbal; Somoza-Fernández, Marta; Rodríguez-Gairín, Josep-Manuel; Ardanuy, Jordi; Guardiola, Elena; Pons, Amadeu; Borrego, Ángel; Brucart, Josep-Maria; Cosculluela, Antoni «MIAR: una base de datos para la identificación y la evaluación de la difusión secundaria de revistas de humanidades y ciencias sociales». Jornadas Españolas de Indicadores para la Evaluación de la Ciencia y la Tecnología (1s : 2005 : Madrid), Madrid (Spain), 14-15 April 2005.
- ↑ Rodríguez-Gairín, Josep-Manuel; Somoza-Fernández, Marta; Urbano, Cristóbal «MIAR: hacia un entorno colaborativo de editores, autores y evaluadores de revistas». El profesional de la información, Vol. 20, Núm. 5, 2011, pàg. 589-595 [Consulta: 6 maig 2016].
- ↑ 3,0 3,1 3,2
- ↑ Somoza Fernández, Marta «El projecte MIAR: Matriu d'Informació per a l'Avaluació de Revistes». 3es Jornades Catalanes de Revistes Científiques 4 i 5 de març de 2010, 2010 [Consulta: 6 maig 2016].
- ↑ 5,0 5,1 «MIAR (Matriu d'Informació per a l'Anàlisi de Revistes): Nova versió 2016». Blog de l'Observatori de la Recerca (OR-IEC). Institut d'Estudis Catalans, 12-05-2016. Arxivat de l'original el 18 d’agost 2016 [Consulta: 1r juny 2016].