Matteo Renzi

polític italià

Matteo Renzi (Florència, 11 de gener de 1975) és un polític italià, que fou primer ministre d'Itàlia des del 22 de febrer del 2014 fins al desembre del 2016. També és el secretari del Partit Democràtic, escollit a les eleccions primàries del 8 desembre de 2013.[3] Des del 2009 fins que fou nomenat primer ministre, fou alcalde de Florència.

Plantilla:Infotaula personaMatteo Renzi

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 gener 1975 Modifica el valor a Wikidata (49 anys)
Florència (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Membre de la junta Delimobil (en) Tradueix
agost 2021 – 24 febrer 2022
Senador del Senat italià
9 març 2018 – 12 octubre 2022
Secretari del Partit Democràtic
7 maig 2017 – 12 març 2018
← Matteo OrfiniMaurizio Martina →
Ministre de Desenvolupament Econòmic
5 abril 2016 – 10 maig 2016
← Federica GuidiCarlo Calenda →
Membre del gabinet: Govern Renzi
Ministre de Transports i Infraestructures
20 març 2015 – 2 abril 2015
← Maurizio LupiGraziano Delrio →
Membre del gabinet: Govern Renzi
President del Consell de la Unió Europea
1r juliol 2014 – 31 desembre 2014
← Antonis SamaràsLaimdota Straujuma →
56è President del Consell de Ministres d'Itàlia
22 febrer 2014 – 12 desembre 2016
← Enrico LettaPaolo Gentiloni →
Membre del gabinet: Govern Renzi

Nomenat per: Giorgio Napolitano
Secretari del Partit Democràtic
15 desembre 2013 – 19 febrer 2017
← Guglielmo EpifaniMatteo Orfini →
Batlle de Florència
23 juny 2009 – 16 maig 2014
← Leonardo DomeniciDario Nardella →
President de la província de Florença (oc) Tradueix
13 juny 2004 – 8 juny 2009
← Michele GesualdiAndrea Barducci → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatITA Italià
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Florència
Activitat
Camp de treballPolítica Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Florència
Roma Modifica el valor a Wikidata
OcupacióPolític
PartitPartit Democràtic
(2007-actualitat)
Precedents:
La Margherita
(2002-2007)
Partit Popular Italià
(1996-2002)
Tercera via[1][2]
Membre de
Participà en
30 març 2023FII PRIORITY In Miami, USA (en) Tradueix
25 octubre 20226a edició de la Future Investment Initiative a Riad
21 gener 2015Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2015
FII 4th Edition in Riyadh (en) Tradueix
5a edició de la Future Investment Initiative Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAgnese Landini Modifica el valor a Wikidata
FillsFrancesco, Emanuele, Ester Modifica el valor a Wikidata
ParesTiziano Renzi Modifica el valor a Wikidata  i Laura Bovoli Modifica el valor a Wikidata
GermansSamuele Renzi Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Lloc webhttp://www.matteorenzi.it/
Facebook: matteorenziufficiale X: matteorenzi Instagram: matteorenzi Telegram: matteorenziufficiale Youtube: UCzovlWQBDtQCpYWZl1ly4jg Modifica els identificadors a Wikidata

En convertir-se en cap de govern als 39 anys, va ser el president del Consell més jove de la història de la República Italiana. També va ser president de la Província de Florència del 2004 al 2009.

Biografia

modifica

Fill de Laura Bovoli i Tiziano Renzi,[4][5] que va ser conseller comunal de Rignano sull'Arno entre 1985 i 1990 pel partit Democràcia Cristiana,[6] és el segon dels quatre fills de la parella: la germana més gran Benedetta va néixer el 1972, el germà Samuele el 1983 i la germana menor Matilde el 1984.[5][7] Casat des de 1999 amb Agnese Landini, mestra d'escola, té tres fills: Francesco, Emanuele i Ester.[8][9]

Creix a Rignano sull'Arno,[10] poble dels pares, i estudia a Florència: primer al Liceo Ginnasio Dante i després a la Universitat de Florència, on es llicencia el 1999 en Dret[11] amb una tesina en Història del Dret amb el títol Administració i cultura política: Giorgio La Pira Alcalde de l'Ajuntament de Florència 1951-1956 sota la direcció de Bernardo Sordi. Té formació en escoltisme i ha dirigit, sota el pseudònim Zac, la revista italiana de la branca R/S Camminiamo insieme.[12] Ha treballat amb diverses responsabilitats per la CHIL Srl,[11] empresa de serveis de màrqueting propietat de la seva família, de la qual és dirigent solament 8 mesos abans de l'expectativa,[13] en particular coordinant el servei de venda del diari La Nazione al territori florentí amb la directa gestió dels strilloni (venedors de diaris).

Encara amb dinou anys, el 1994 participa cinc vegades consecutives al programa televisiu La ruota della fortuna, i guanya 48 milions de lliures.[14][15]

Candidatura a les primàries de 2012

modifica

El 13 de setembre de 2012 va anunciar la seva intenció de presentar-se a les eleccions primàries del centreesquerra d'Itàlia, que disputaria amb el veterà Pier Luigi Bersani.[16] Qualificat com la jove promesa del Partit Democràtic italià, el 25 novembre 2012 va obtenir el 35,5% dels vots a la primera volta de les primàries del Partit Democràtic, pel que, en no haver obtingut tampoc l'altre candidat la meitat dels vots, va concórrer a la segona volta el 2 de desembre.[17] Finalment, Renzi va obtenir el 39,3% dels sufragis enfront del 60,6% que va aconseguir Bersani, amb el que aquest últim es va convertir en el candidat oficial del PD per a les eleccions generals de 2013.[18]

Dimissió

modifica

Va dimitir el 8 de desembre de 2016 arran de la derrota del "Sí" en el referèndum constitucional italià de 2016, que ell defensava.[19]

Referències

modifica
  1. «Renzi: una nova Tercera via». matteorenzi.it, 22-11-2012. [Consulta: 5 setembre 2013].
  2. «Irpef, Imu i la Tercera via de Gutgeld, “guru” econòmic de Renzi». Formigues.it, 09-06-2012. [Consulta: 5 setembre 2013].
  3. Matteo Renzi ha esdevingut oficialment secretari nacional del PD el 15 desembre amb la ratificació per part de l'Assemblea nacional. «Secretari nacional PD». Partit Democràtic, 10-12-2013. [Consulta: 11 desembre 2013].
  4. Lillo, Marc «Il sistema Renzi: amici, famiglia, potere. E un fascicolo sull'uso dei fondi pubblici» (en italià). il Fatto Quotidiano, 08-10-2012 [Consulta: 22 febrer 2014].
  5. 5,0 5,1 Lancisi, Mario «Il padre di Renzi «Sono io il primo rottamato...»» (en italià). El Tirreno.Gelocal.it, 13-09-2012 [Consulta: 22 febrer 2014].
  6. «Ministeri de l'Interior - Anagrafe dels Administradors Locals i Regionals». Ministeri de l'Interior, Departament pels negocis interiors i territorials. [Consulta: 19 març 2013].
  7. «Benvenuti in casa Renzi: il sostegno online della famiglia» (en italià). Quotidiano Nazionale, 13-09-2012 [Consulta: 22 febrer 2014].
  8. Anhel, Eva «Agnese, moglie di Renzi e precaria: "Spero che i miei figli non soffrano"» (en italià). Quotidiano Nazionale, 25-10-2012.
  9. Carraù, Maria Cristina «'Io, mio marito Matteo e il ritiro spirituale'» (en italià). La Repubblica, 18-02-2009 [Consulta: 22 febrer 2014].
  10. «Matteo Renzi nella sua Rignano sull'Arno: "La rottamazione non è un fatto anagrafico"» (en italià). Toscana News 24, 19-11-2012. Arxivat de l'original el 2013-04-13. [Consulta: 19 març 2013].
  11. 11,0 11,1 «Biografia de Matteo Renzi». Avisoaperto.it. [Consulta: 19 març 2013].
  12. «Matteo story: Renzi, lo scout che studiava da sindaco» (en italià). La nazione, 21-09-2012 [Consulta: 19 març 2013].
  13. «Renzi, la furbetta pensione da dirigente». lletra43.it, 27-03-2013. [Consulta: 9 novembre 2013].
  14. Corriere Fiorentino - E Renzi girò la ruota della fortuna, 12 de febrer de 2009. 
  15. «1994, Matteo Renzi alla Ruota della Fortuna: vince 48 milioni di lire». Tv Politik, 31-10-2011. Arxivat de l'original el 2013-11-09. [Consulta: 19 març 2013].
  16. «Esplora il significato del termine: Renzi: si fa una nuova Italia E cerca i voti dei delusi pdl Renzi: si fa una nuova Italia E cerca i voti dei delusi pdl]» (en italià). Corriere della Sera.
  17. «La tradició i la joventut lluiten per liderar el centreesquerra italià». Público.
  18. «Bersani s'impossa com a líder en les primàries del centreesquerra italià». El País.
  19. «Renzi dimiteix després de perdre el referèndum per la reforma constitucional». Ara.cat.