Matthew Stewart
Matthew Stewart fou un matemàtic escocès del segle xviii, professor de la universitat d'Edimburg.
 Retrat d'autor desconegut. University of Edinburgh Art Collection.  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 gener 1717 Escòcia (Regne Unit) |
| Mort | 23 gener 1785 (68 anys) Escòcia (Regne Unit) |
| Sepultura | cementiri de Greyfriars |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat d'Edimburg Universitat de Glasgow |
| Director de tesi | Robert Simson |
| Activitat | |
| Ocupació | Matemàtiques |
| Organització | Universitat d'Edimburg |
| Membre de | |
| Professors | Robert Simson |
| Alumnes | Dugald Stewart |
| Influències | |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Dugald Stewart |
| Família | |
| Cònjuge | Marjory Stewart (en)  |
| Fills | Dugald Stewart |
Premis | |
Vida i Obra modifica
Stewart era fill d'un reverend i, després d'estudiar a l'escola del seu lloc de naixement, va ingressar a la universitat de Glasgow el 1734, on va esdevenir deixeble de Francis Hutcheson i, sobretot, de Robert Simson,[1] amb qui creuarà, amb el temps, una copiosa correspondència.
El 1741, a suggeriment del mateix Simson, va anar a estudiar a la universitat d'Edimburg amb Colin Maclaurin, que desenvolupava la mecànica newtoniana des del punt de vista del càlcul, en comptes del punt de vista geomètric de Simson.[2] Tot i així, el seu interès per la geometria va continuar, esperonat per Simson i l'admiració que compartien pels antics geòmetres: Apol·loni, Euclides i,sobre tots ells, Pappos.[3]
El 1746 va publicar Some General Theorems of Use in the Higher Parts of Mathematics, llibre que li va proporcionar certa fama[4] i en el que presenta el teorema de Stewart, tot i que podria haver estat descobert per Simson.
El 1747, havent mort Maclaurin l'any anterior, va ser nomenat professor de matemàtiques de la universitat d'Edimburg, càrrec que va mantenir fins que es va retirar el 1772.[5]
Potser la seva obra no ha estat prou estudiada[6] però el seu mèrit resideix en mantenir-se ferm en el mètode geomètric en l'època del càlcul.
Altres llibres seus són:[7]
- 1761: Tracts. Physical and Mathematical
- 1763: Propositiones Geometricae
- 1763: The Distance of the Sun from the Earth determined by the Theory of the Gravity
Referències modifica
Bibliografia modifica
- Guicciardini, Niccolò. The Development of Newtonian Calculus in Britain, 1700-1800 (en (anglès)). Cambridge University Press, 2003. ISBN 0-521-36466-3.
- Playfair, John «Account of Matthew Stewart, D.D.» (en (anglès)). Transactions of the Royal Society of Edinburg, Vol. 1, 1788, pàg. 57-76.
- Schlapp, Robert «The Contribution of the Scots to Mathematics» (en (anglès)). The Mathematical Gazette, Num. 399, 1973, pàg. 1-16. ISSN: 0025-5572.
Enllaços externs modifica
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Matthew Stewart» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Sneddon, Ian N. «Stewart, Matthew», 2008., Complete Dictionary of Scientific Biography. <Encyclopedia.com> (Consultat 25 febrer 2015)