Matyáš Lerch
Matyáš Lerch (Milínov i Milínov, 20 de febrer de 1860 - Sušice, 3 d'agost de 1922) va ser un matemàtic txec, especialitzat en anàlisi matemàtica i teoria de nombres.
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 20 febrer 1860 Milínov |
| Mort | 3 agost 1922 (62 anys) Sušice |
| Sepultura | City cemetery in Sušice (en)  |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Humboldt de Berlín Universitat Carolina de Praga |
| Director de tesi | Karl Weierstrass i Leopold Kronecker |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques, anàlisi matemàtica, complex function (en) , teoria de nombres i teoria analítica de nombres |
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat, pedagog, professor |
| Ocupador | Universitat Masaryk (1920–1922) Universitat Tecnològica de Brno (1906–1920) Universitat de Friburg (1896–1906) Universitat Tècnica de Praga (1886–1896) |
| Professors | Karl Weierstrass |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Estudiant doctoral | Otakar Boruvka i Michel Plancherel |
| Família | |
| Cònjuge | Roůžena Sejpková |
| Pares | Vojtěch Lerch i Barbora Adamovská |
Premis | |
Vida i Obra modifica
Lerch va estudiar matemàtiques a la universitat de Praga entre 1880 i 1884. Va continuar els seus estudis el bienni 1884-1885 a la universitat de Berlín amb els mestres Weierstrass, Kronecker i Fuchs. El 1886 va ser nomenat professor associat a la Universitat Tècnica Txeca de Praga, an va ser successivament assistent d'Eduard Weyr (fins al 1888) i de Gabriel Blažek.
El 1896, va ser nomenat professor titular de la Universitat de Friburg (Suïssa). De nou després de deu anys, el 1906, va tornar al seu país en ser nomenat professor titular a la Universitat Tècnica Txeca de Brno. En fundar-se la universitat Masaryk de Brno el 1920, Lerch va esdevenir el primer professor de matemàtiques d'aquesta universitat.[1]
Malauradament, el seu treball aquí va ser de curta durada, ja que va morir només dos anys després, el 1922, als 62 anys.
Lerch és recordat per la formulació de la funció gamma de Lerch:[2]
que està relacionada amb la funció zeta de Hurwitz. En general, Lerch va contribuir a la teoria de la funció Gamma, descobrint-ne nombroses noves propietats i les relacions amb altres entitats.[3]
Referències modifica
- ↑ Borůvka, 1959, p. 78.
- ↑ Kurokawa i Wakayama, 2004, p. 941.
- ↑ Borůvka, 1959, p. 79.
Bibliografia modifica
- Borůvka, Otakar. «Mathias Lerch als Fortsetzer der Klassiker in der Theorie der Gammafunktion». A: Deutsch. Akad. Wiss (ed.). Sammelband Leonhard Euler (en alemany). Deutsche Akademie Wissenchaften, 1959, p. 78-86.
- Kurokawa, Nobushige; Wakayama, Masato «A Generalization of Lerch’s Formula» (en anglès). Czechoslovak Mathematical Journal, Vol. 54, Num. 4, 2004, pàg. 941-947. DOI: 10.1007/s10587-004-6442-4. ISSN: 0011-4642.
- Lepka, Karel. Matyás Lerch's work on number theory (en anglès). Masaryk University, 1996.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Matyáš Lerch |
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Matyáš Lerch» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Borůvka, Otakar. «Lerch, Mathias». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 12 agost 2018]. (anglès)