Obre el menú principal

Mauno Henrik Koivisto (Turku, 25 de novembre de 1923 - Helsinki, 12 de maig de 2017) fou un polític i banquer finlandès. Es va graduar a la Universitat de Turku el 1949, però abans d'això va treballar en el port de Turku. També participà en la Guerra d'Hivern de 1939.

Infotaula de personaMauno Koivisto
Mauno Koivisto.png
Biografia
Naixement (fi) Mauno Henrik Koivisto
25 de novembre de 1923
Turku, Finlàndia
Mort 12 de maig de 2017(2017-05-12) (als 93 anys)
Helsinki, Finlàndia
Lloc d'enterrament Cementiri de Hietaniemi (Helsinki) (2017–)
  9è President de Finlàndia
27 de gener de 1982 – 1 de març de 1994
  46è i 55è Primer ministre de Finlàndia
26 de maig de 1979 – 26 de gener de 1982

3 de març de 1968 – 14 de maig de 1970
  Ministre de Finances
23 de febrer de 1972 – 4 de setembre de 1972

27 de maig de 1966 – 1 de gener de 1968
Dades personals
Nacionalitat Finlandesa
Religió Luterà
Formació Universitat de Turku
Activitat
Ocupació Polític, economista i director de banc
Partit Partit Socialdemòcrata (SDP)
Branca militar Q11865754 Tradueix
Rang militar Alikersantti Tradueix
Família
Cònjuge Taimi Tellervo
Fills Assi Koivisto
Premis
Signatura

Escut d'armes Mauno Koivisto

IMDB: nm2149498 Find a Grave: 179272517
Modifica les dades a Wikidata

Membre del Partit Socialdemòcrata de Finlàndia des del 1947, fou nomenat ministre per primera vegada el 1966 en el govern de Rafael Paasio. El 1968 Koivisto va ser nomenat director del Banc de Finlàndia (fins al 1982) i primer ministre, càrrec aquest que exercí fins al 1970. Koivisto va ser nomenat primer ministre novament el 1979.

Quan Urho Kekkonen abandonà per qüestions de salut el càrrec de president després de 25 anys en el poder (1965-1981), Koivisto va ser nomenat president de Finlàndia. Kekkonen va restar diplomàticament president de Finlàndia fins al final de les eleccions presidencials del 27 de gener de 1982, quan traspassà el poder a Koivisto definitivament. Koivisto va ser reelegit com a president de Finlàndia el 1988. Aquestes van ser les últimes eleccions per col·legi electoral de la història de Finlàndia.

L'era de Koivisto va significar diversos canvis en la política finlandesa. El país va passar d'un sistema de govern semipresidencial a un de parlamentari, i la política es va liberalitzar. Com a conseqüència, el president de Finlàndia no té actualment gairebé cap poder.

Pel que fa a la política internacional, el mandat de Koivisto va estar marcat per les particulars relacions amb la Unió Soviètica, conegudes com a finlandització.[1] Així, quan Estònia va iniciar el seu procés d'independència, el govern finés va ajudar-los d'amagat, encara que públicament defensara les tesis del govern de Moscou.[1] Això li va valdre grans retrets de l'opinió pública finesa, que no entenia que el govern finès no ajudara públicament als estonians.[1]

HonorsModifica

ReferènciesModifica