Maurice Fréchet

matemàtic francès

Maurice Fréchet (en francès: Maurice René Fréchet) (Maligny, 2 de setembre de 1878 modifica París, 4 de juny de 1973 modifica) va ser un matemàtic francès.

Infotaula de personaMaurice Fréchet
Frechet.jpeg
modifica
Nom original(fr) Maurice René Fréchet modifica
Biografia
Naixement2 setembre 1878 modifica
Maligny (França) modifica
Mort4 juny 1973 modifica (94 anys)
París modifica
Lloc d'enterramentCementiri de Bagneux 48° 48′ 21″ N, 2° 18′ 33″ E / 48.8058°N,2.3092°E / 48.8058; 2.3092 modifica
Dades personals
FormacióÉcole Normale Supérieure (1900–1903)
Lycée Buffon (1890–1900) modifica
Activitat
Tesi doctoralSur quelques points de calcul fonctionnel  (1906 modifica)
Director de tesiJacques Hadamard modifica
Camp de treballAnàlisi matemàtica, anàlisi funcional, teoria de la probabilitat i matemàtiques modifica
OcupacióMatemàtic, esperantista, estadístic i professor d'universitat modifica
OcupadorÉcole Normale Supérieure (1928–1948)
Universitat d'Estrasburg (1919–1927)
Universitat de Poitiers (1910–1919)
École pratique des hautes études
Universitat de Provença Ais-Marsella I modifica
ProfessorsJacques Hadamard modifica
Obra
Estudiant doctoralRobert Fortet, Nachman Aronszajn, Đuro Kurepa (en) Tradueix, Wolfgang Döblin, Christian Pauc, Ky Fan (en) Tradueix, Chen Chuanzhang (en) Tradueix, Antonio Monteiro i Jean Ville modifica
Família
CònjugeSuzanne Carrive
ParesJacques i Zoé Fréchet
Premis

VidaModifica

Tot i que Fréchet va néixer en una família protestant al departament de Yonne, la família es va traslladar a París poc després. Fréchet va fer els estudis secundaris al Lycée Buffon, on va tenir com professor Jacques Hadamard qui va descobrir en ell un talent especial per les matemàtiques. I, malgrat que Hadamard va marxar a Burdeus el 1894, va continuar mantenint correspondència amb el jove Fréchet.[1] El 1900 ingressa a l'École Normale Supérieure en la qual es gradua el 1903. El 1906 obté el doctorat amb una tesi totalment original sobre espais mètrics abstractes.[2]

Va començar la seva carrera docent com professor de secundària a Besançon i Nantes i, després de ser professor a la facultat de ciències de Rennes, obté el 1910 la plaça de professor titular de mecànica racional a la facultat de ciències de Poitiers. Mobilitzat el 1914 per la Primera Guerra Mundial, retorna el 1919 per fer-se càrrec de la càtedra d'anàlisi superior de la re-fundada universitat francesa d'Estrasburg. Va romandre a Estrasburg fins el 1928.[3] A partir d'aquest anyla seva vida docent es desenvolupa a París on va tenir diferents càrrecs simultanis a l'École Pratique des Hauts Études, a l'École Normale Supérieure i a la Facultat de Ciències,[4] fins el 1950 en que es va jubilar i va ser nomenat professor honorari.

Va ser president de la Societat Matemàtica de França (1935), de la Societat Estadística de París (1948), de l'Acadèmia Internacional de Filosofia de les Ciències (1959-1962), de la Societat Francesa de Biometria (1950-1951) i de l'Internacia Asocio Esperantista (1950) i va participar en nombrosos congressos i viatges científics a l'estranger.[5] Va morir a París el 1973.

ObraModifica

La obra de Fréchet té dues vesants principals: la primera és en anàlisi funcional[6] i la segona és en estadística matemàtica[7] La seva obra consta de més de tres-cents títols.[8]

Anàlisi funcionalModifica

Com ja s'ha comentat, la seva tesi doctoral (1906), Sur quelques points de calcul fonctionnel, va ser una fita fonamental en el desenvolupament de la topologia moderna,[9] perquè en ella va posar les bases del concepte d'espai mètric (que ja havia enunciat Felix Hausdorff) partint del concepte de convergència d'una successió[10] i establint per primera vegada els seus axiomes.[11] Amb això trencava amb la rígida concepció de l'espai en la geometria euclidiana, convertint l'espai en un conjunt de punts, nombres, línies, funcions i, pràcticament, qualsevol altra cosa i estudiant les propietats d'aquesta col·lecció arbitrària d'objectes.[12]

En alguns llibres i articles posteriors va continuar aprofundint en aquesta teoria, que va ser absolutament innovadora:

Estadítica matemàticaModifica

Mentre estava a Estrasburg es va començar a interessar per l'estadística. El seu primer gran treball sobre el tema va ser el llibret Le Calcul des probabilités à la portée de tous, escrit conjuntament amb el sociòleg Maurice Halbwacks, i en el que intentava introduir el càlcul de probabilitats en la població interessada per fenòmens socials.[4] En traslladar-se a París, intensifica aquest interès sota la direcció d'Émile Borel, a qui substituirà en la càtedra de la Facultat de Ciències i el 1942 en la direcció de lInstitut Henri Poincaré.[13]

També va publicar diversos tractats sobre estadística i càlcul de probabilitats.

ReferènciesModifica

  1. Bru; Hertz, 2001, p. 331.
  2. Barbut, 2008, p. 210.
  3. Armatte, 2001, p. 12.
  4. 4,0 4,1 Armatte, 2001, p. 13.
  5. Charle; Telkès, 1989, p. 129.
  6. Taylor, 1982, p. 233 i ss.
  7. Armatte, 2001, p. 13 i ss.
  8. Charle; Telkès, 1989, p. 130.
  9. Taylor, 1985, p. 279 i ss.
  10. Mascaró et al., 1997, p. 14.
  11. Runde, 2005, p. 59.
  12. Sentilles, 1975, p. 59.
  13. Bru; Hertz, 2001, p. 332.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maurice Fréchet
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Maurice Fréchet» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. (anglès)
  • «Maurice Fréchet». Encyclopædia Britannica, 2002. [Consulta: 30 gener 2020]. (anglès)