Obre el menú principal

Mauricio Sotelo (Madrid, 2 d'octubre de 1961) és un compositor, professor i director d'orquestra espanyol que actualment resideix a Berlín.

Infotaula de personaMauricio Sotelo
Biografia
Naixement 2 d'octubre de 1961
Madrid, Espanya
Es coneix per Flamenc Espectral.
Activitat
Ocupació Compositor, director d'orquestra i professor.
Activitat Actualment en actiu.
Gènere Òpera
Influències
Luigi Nono, José Ángel Valente, Sean Scully
Instrument Guitarra, Piano, Violí
Obra
Obres destacables
Premis

Lloc web http://www.mauriciosotelo.com/
IMDB: nm1936981 Musicbrainz: 4e0ec9ec-9206-43eb-93c1-64d694bae348 Discogs: 1683761 Allmusic: mn0001673860
Modifica les dades a Wikidata

És un dels compositors espanyols més internacionals i reconeguts. Actualment és professor de composició a l'ESMuC (l'Escola Superior de Música de Catalunya) a Barcelona i va estudiar a la Universität für Musik (Universitat de Música i Arts Escèniques) de Viena obtenint l'any 1987 premi d'honor per unanimitat.

Sotelo ha rebut nombrosos premis i reconeixements durant la seva carrera, entre ells el prestigiós "Premi Nacional de Música" o el "Premi Reina Sofia" i és el creador de l'anomenat flamenc espectral.

Biografia[1]Modifica

Mauricio Sotelo s'inicià de forma autodidàctica amb la guitarra i posteriorment va fer estudis de violí, piano i teoria musical en el Real Conservatori de Música de Madrid.

L'any 1979, canvia de residència i es trasllada a la ciutat de Viena on estudia a la Universität für Musik (Universitat de Música i arts escèniques). Quan acaba de rebre classe amb Dieter Kaufmann, és admès a la Càtedra de Composició dirigida per Francis Burt, a qui Sotelo li dedicarà l'any 2001 l'obra De Vinculis: Ge-burt. A Francis Burt i als seminaris amb Roman Huabenstock-Ramati. L'any 1987 acaba els estudis de composició amb l'obtenció del Premi d'honor de fi de carrera per unanimitat. Mauricio sotelo també estudia a Viena electroacústica amb Dieter Kaufmann i Direcció d'orquestra amb Karl Österreicher.

Durant els seus anys a Viena (1979 - 1992) Sotelo participa, juntament amb Beat Furrer en la creació de la ''Société de l'art acoustique'', que més tard és coneguda com a Klangforum Wien. Aquest grup és important al voltant de Mauricio Sotelo per dues raons: En primer lloc, per la relació personal entre el compositor i Beat Furrer i els mateixos músics del grup i en segon lloc per la contínua i íntima col·laboració artística d'ambdues parts. Encara que sense cap dubte, el que més va influenciar Sotelo durant la seva estada a Viena va ser el contacte amb el compositor italià Luigi Nono, un creador que marca una intensa influència en el seu pensament musical.

A finals dels anys 1980 Sotelo també coincideix amb el poeta Jose Ángel Valente, una figura essencial per comprendre el catàleg del compositor.

Anys després, de volta en Espanya i després de l'èxit a l'estrena de Tenebræ Responsoria que comptava amb la participació del cantaor flamenco Enrique Morente. Sotelo comença la seva activitat com a professor convidat a diferents llocs de la geografia peninsular, com per exemple l'Aula de Música de la Universitat de Alcalá de Henares (1993-1995), en el Seminari de Composició a la Universitat de Colúmbia a Nova York (1996), en el Curs de Composició del Festival Internacional d'Orgue de Lleó i més recent, en el Seminari de Composició de la Casa de Música de Porto (2002), en la Càtedra de Composició Manuel de Falla de Cádiz (2007) i en els Cursos de Composició del Conservatori Superior de Música de Córdoba (2009).

A principis del segle XXI, Sotelo consolida la seva carrera com a creador i és reconegut institucionalment a Espanya, aconseguint premis com el Premi Nacional de Música (2001) i acabant diferents obres fonamentals en el seu catàleg com ''Wall of light'' (2003-2007) dedicada a l'obra del pintor abstracte Sean Scully o ''Sonetos del amor oscuro. Cripta sonora para Luigi Nono'' (2003-2005).

Durant els anys 2011 - 2013 ha sigut compositor en residència en el Wissenschaftskolleg zu Berlin (Institut d'estudis avançats de Berlín)[2] un institut interdisciplinari on els diferents investigadors exposen i treballen els seus projectes.

Actualment viu a Berlín i treballa com a professor a l'assignatura de composició principal a l'Esmuc a Barcelona (Catalunya).[3]

Estil, creació i influènciesModifica

Luigi NonoModifica

 
Luigi Nono, compositor venecià. Pilar fonamental en l'educació personal i creativa de Mauricio Sotelo.

Una de les claus més importants per entendre la creativitat de Mauricio Sotelo és la influència del compositor venecià Luigi Nono. De fet Sotelo li dedica nombroses obres al llarg de la seva carrera com Nel suono indicibile – a Luigi Nono (1989-1990), Due voci… come un soffio dall’ estrema lontananza (1990-1991) en la que utilitza textos de Massimo Cacciari, un filòsof molt vinculat a Luigi Nono, Frammenti de l’infinito. Lorca-Nono. Diálogo del amargo (1998), en la que apareix poesia de Federico García Lorca (Poeta que també va influenciar a Nono) i el ballet Der rote Mantel (1955).

Aquesta afinitat musical amb Luigi Nono es materialitza de diferents formes en l'obra de Sotelo a través de la reflexió de l'arquitectura de la memòria, la tradició oral, l'escolta, el món intern del so i l'atracció personal del compositor pel flamenc.[4]

José Ángel ValenteModifica

A finals de 1980, Sotelo entra en contacte amb l'escriptor i poeta gallec José Ángel Valente, al que no coneix en persona fins a 1992. La poesia del gallec influeix en la música del compositor i escriu obres com Memoriae. Escritura interna sobre un espacio poético de José Ángel Valente (1994), Nadie (1995–97), Epitafio (1997), In pace (1997), Si después de morir... In memoriam José Ángel Valente (2000),[5] El rayo de tiniebla (2008), Arde el alba (2008-2009) i Muros de dolor... V: José Ángel Valente – Memoria sonora (2009).

Sean ScullyModifica

Molt similar al que va ocórrer amb José Ángel Valente, el compositor troba un pensament molt proper a l'obra plàstica i teòrica del pintor Sean Scully, al que va conèixer a Sevilla l'any 1997 durant el II festival Internacional de les arts Sibila. Sotelo s'interessa sobretot pel seu procés creatiu. ''Es la claridad de la arquitectura, la que permite a la luz liberarse de la atadura del cuerpo y revelarse como vibración del aire, como música, en definitiva".[6]

Sotelo crea diverses obres dedicades, almenys conceptualment al treball del Pintor com per exemple Chalan – Wall of light earth (2003), Wall of light red – für Beat Furrer (2003-2004), Sonetos del amor oscuro. Cripta Sonora para Luigi Nono (2005) en la que van ser projectades algunes pintures de Scully com a fons escènic,[7] Wall of light sky (2005-2006), Wall of light black – for Sean Scully (2005-2006) i Night (2007).

Hem de diferenciar que no es tracta d'una abstracció de l'univers pictòric a la música, sinó d'una complexa relació entre dues disciplines artístiques inicialment diferents.[8] Això ho afirma el mateix compositor. "dos rasgos fundamentales de la pintura de Sean Scully (...) coinciden plenamente con mi concepción del sonido: el aspecto formal y la vibración del color. (...) La superposición de capas de color en la pintura de Scully produce un espacio profundo y vibrante, único como experiencia de percepción de la plena armonía entre color y proyección expresiva. En cierto sentido, se produce una suerte de danza entre los destellos de los diferentes planos de luminosidad"[9]

Totes aquestes influències artístiques i poètiques han de ser enteses com a claus estètiques per analitzar la forma en què Sotelo observa el seu procés creatiu i com a referències conceptuals, textuals i per últim visuals. Elements que s'ha de tindre en compte per a l'escolta de la Música de Sotelo.[10]

Federico García LorcaModifica

L'atracció del compositor por el flamenc (música que inspirava al poeta) i per l'atracció de Luigi nono per la poesia de Lorca marca una constant en l'obra de Sotelo en la que treballa sobre la figura de Federico García Lorca en obres com Canta la luz herida por el hielo. Homenaje a Federico García Lorca, Frammenti de l’infinito. Lorca-Nono, Diálogo del amargo e Interludien zu Lorcas ‘Canciones Populares’ (1988)

A febrer de l'any 2012 Mauricio Sotelo va rebre l'encàrrec de mans de Gerard Mortier (Director artístic del teatre reial de Madrid des de 2010 fins a l'estiu de 2013) per compondre una òpera sobre l'obra de teatre ''El Público'' de Lorca. Gerard Mortier no la va arribar a escoltar mai, va morir al març de 2014 a causa d'un càncer de pàncrees.[11] El llibret és de l'escriptor Andrés Ibáñez. L'opera consta d'un pròleg i cinc escenes i es va estrenar al Teatre reial de Madrid en Febrer de 2015.[12]

Sotelo i el flamencModifica

Des de l'any 1993 Mauricio Sotelo ha escrit una gran quantitat d'obres en la que el flamenc té una forta presència.

Una de les principals raons és la guitarra, instrument de joventut del Compositor on Sotelo mostra un profund coneixement idiomàtic des del començament de la seva carrera compositiva. En pròpies paraules de Mauricio. La guitarra es troba íntimament lligada al flamenc, amb tot l'imaginari simbòlic i artístic que comporta.

Algunes obres representatives són: Soleá (1984), Bulería (1984) o Como llora el viento (2007), per guitarra i orquestra, dedicada a Juan Manuel Cañizares.

Una altra raó està relacionada amb el pensament musical i el procés creatiu propis del flamenc, característiques pròpies que donen solució part de les inquietuds compositives de Sotelo. Però la principal qüestió és eliminar les fronteres entre el tòpic flamenc i la música contemporània i construir un nou univers musical en forma de flamenc contemporani.

El coneixement del Cant Flamenc és clau per entendre el flamenc, no sols per motius estètics o artístics. Mauricio va trobar totes les característiques en el cant de Enrique Morente[13] a qui va conèixer l'any 1993 en l'estrena de Tenebrae Responsoria i van treballar junts en altres obres anys més tard. Des de principis de l'any 2000 Sotelo està immers en una profunda investigació sobre les qualitats tímbriques del cant flamenc i especialment en la veu d'Enrique Morente a la que utilitzant programari informàtic ha aconseguit extreure l'espectre sonor complet del cantaor i a partir d'aquest material ha establit una paleta sonora per a compondre noves obres. Aquest tipus de mètode ha portat el mateix Sotelo a denominar la seva música flamenc espectral, adaptant l'expressió de l'espectralisme francès.

Alter-flamencoModifica

El flamenc ja no és un estil musical exòtic lligat al folklore andalús, actualment el flamenc és una manifestació que s'integra naturalment en la Vanguardia de la música i l'art contemporani, com va passar amb compositors com Manuel de Falla o Béla Bartok podem trobar nombrosos exemples de manifestacions culturals de tradició oral a obra acadèmica

Sotelo transforma la seva pròpia identitat artística i després dels anys d'estudi a Viena, de les influències anteriorment esmentades i de les seves investigacions espectrals, actua com a un nòmada cultural.[14]

Guardons[15]Modifica

1986 – Primer premi de Composició de la Jove Orquestra Nacional d'Espanya (JONDE)

1987 - Premi d'Honor de Fi de carrera per unanimitat a Viena

1989 – Primer premi de Composició de la SGAE

1991 – Premi de Composició (Förderpreis) de la ciudat de Viena

1992 – Premi de Composició de la WDR Forum Junger Komponisten

1997 - Premi Ernst von Siemens

1999 –Premi Daniel Montorio per la ópera «De Amore» (1999)

2000 – Premi «Reina Sofia» de composició musical

2001 – Premi Nacional de Música.

Composicions[16]Modifica

Catàleg d'obres de Mauricio Sotelo
Any Obra Instrumentació Tipus d'obra
2002 Rinconete i Cortadillo. Electrònica. Música d'escena (Ballet)
2004 El loco. Saxòfon i Orquestra. Música d'escena (Ballet)
2010 Muerte sin fin. Bailaora, cantaor i Conjunt. Música d'escena
2011 Muerte sin fin... comentario, a la memoria de Enrique Morente. Recitador, bailaora, cantaor, conjunt i electrònica. Música d'escena
2011 Luz Sobre Lienzo. Violí, bailaora, percussió i electrònica. Música d'escena
1996 - 1999 De Amore, Una Maschera di Cenere. Conjunt, cinta i electrònica en viu. Òpera
2005 - 2006 Dulcinea. Orquestra. Òpera Infantil
2011 - 2014 El Público. Orquestra. Òpera
1994 - ... Bruno o el teatro de la memoria. Orquestra Òpera (inacabada)
1986 Música extremada. Orquestra Orquestra
1990 - 1991 Due voci…, come un soffio dall’estrema lontananza. Clarinet, saxòfon, cor femení, orquestra i electrònica en viu Orquestra
1992 - 1993 Tenebræ responsoria. Cantaor, saxòfon tenor, tuba, piano, doble cor mixt i tres grups instrumentals Orquestra
1993 - 1994 Rose in fiamme. Piano i orquestra Orquestra
1997 - 1998 Al fuego, el mar (Versió revisada de Rose in fiamme. Piano i orquestra Orquestra
1996 - 1997 De l’infinito, universo e mondi. Violí, orquestra i electrònica Orquestra
1998 Frammenti de l’infinito. Lorca-Nono diálogo del amargo. Orquestra i dispositiu electrònic Orquestra
2000 Lecturas del libro de Job. Flauta, orquestra de corda i recitador ad libitum Orquestra
1999 - 2000 Cena de las cenizas. Orquestra Orquestra
1999- 2000 Si después de morir… in memoriam Jose Ángel Valente. Cantaor i Orquestra Orquestra
2003 Chalan. Percussió i orquestra Orquestra
2006 Tamquam centrum circuli. Flauta, clavecí i orquestra Orquestra
2006 - 2007 Muros de dolor… III'. Orquestra Orquestra
2007 Como llora el viento…. Guitarra i Orquestra Orquestra
2009 Cripta, música para Luigi Nono. Cantaor, cor mixt, ensemble i dispositiu electrònic Orquestra
2008 - 2009 Arde el alba. Soprà, cantaor i orquestra Orquestra
2011 Cuerpos robados. Violí i orquestra Orquestra
2007 - 2008 El rayo de tiniebla. Cantaor, cor i orquestra Orquestra
1989 - 1990 Nel suono indicibile - a Luigi Nono. Clarinet baix, clarinet contrabaix, saxòfon alt, saxòfon tenor, violoncel i electrònica en viu Música de Cambra
1991 Chez soi sans soi. Dos flautes, sintetitzador i electrònica en viu Música de Cambra
1994 Memoriae. Escritura interna sobre un espacio poético de José Ángel Valente. Violoncel i contrabaix Música de Cambra
1995 Animales celestes. Per a 1, 2, 3 o 4 violoncels Música de Cambra
1995 De magia. Saxòfon alt o tenor, percussió i piano Música de Cambra
1999 Peces del aire. Guitarra i violoncel Música de Cambra
2000 Cábala del caballo. Guitarra i clavicèmbal Música de Cambra
2001 Como el oscuro pez del fondo. Flauta alto, percussió i sintetitzador ad libitum Música de Cambra
2002 Degli eroici furori. Streichquartett N.1. Quartet de Corda Música de Cambra
2004 Artemis. Streichquartett N.2. Quartet de Corda Música de Cambra
2004 Audéeis. Cantaor flamenc i quartet de Corda Música de Cambra
2006 Tisra. Klaviertrio N.1. Violí, violoncel i piano Música de Cambra
2007 Venta varga. Violí, violoncel i piano Música de Cambra
2007 - 2009 La mémoire incendiée: la guitare. Streichquartett N.3. Quartet de Corda Música de Cambra
2011 Luz sobre lienzo. Violí, bailaora, percussió i electrònica Música de Cambra
2012 Azul de lontananza. Sextet de Corda Música de Cambra
2015 Le temps scintille... Streichquartett N.4. Quartet de Corda i electrònica Música de Cambra
1995 Su un oceano di scampanellii. Piano Música solista
2006 Green aurora dancing over the night side of the earth. Piano Música solista
2009 Jerez desde el aire. Piano Música solista
2012 Sub rosa. Piano Música solista
2012 Aber das Wehende höre.... Piano Música solista
2014 Ancora un segreto, homenaje a Alfred Brendel. Piano Música solista
2013 Encore... La joie III. Piano Música solista
2008 Supernova-Santa Marina La Real. Orgue Música solista
1996 El amor imposible. Guitarra Música solista
2008 Como llora el agua. Guitarra Música solista
2013 Encore... La joie I, de Como llora el Agua. Guitarra Música solista
2001 De vinculis: Ge-Burt. A Francis Burt. Violí Música solista
2001 Estremecido por el viento. Canto a Federico para violín solo. Violí Música solista
2009 Muros de dolor... V: José Ángel Valente-Memoria sonora. Violí i electrònica en viu Música solista
2013 Encore... La joie II de Cuerpos robados. Violí Música solista
1995 De Amore. Violoncel Música solista
2010 Muros de dolor... VI: Soleá. Violoncel Música solista
1996 Trama, Il Flauto di Marsia. Flauta Música solista
1998 Del aura al suspirar. Flauta Contrabaix o flauta baix i sintetitzador Música solista
2012 Muros de dolor... Ib. Flauta Música solista
2005 Muros de dolor... II. Flauta Música solista
2009 A Roberto-La chiarezza deserta. Flauta Música solista
2003 Toná. Clarinet Música solista
1997 Argo. Saxòfon alt o tenor Música solista
2005 Muros de dolor...I. Saxòfon Tenor Música solista
2001 De vinculis: Gong. A Nuria Schönberg. Percussió Música solista
Anterior a 1989 Les obres escrites anteriors a 1989 han estat retirades del catàleg pel mateix compositor.

ReferènciesModifica

  1. Pérez Castillo, Belén. Emilio Casares (dir.). Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana (en castellà). vol. VII. Madird: Sociedad General de Autores y Editores,, 1999-2001, p. 36-39.. 
  2. «Mauricio Sotelo» (en anglès). [Consulta: 1r juny 2016].
  3. «Mauricio Sotelo» (en català). [Consulta: 1r juny 2016].
  4. Sotelo Cancio, Mauricio «Luigi Nono o el dominio de los infiniti possibili». Quodlibet, 7, 1997, pàg. 22 - 31.
  5. Lledò, Emilio «A la memoria de un poeta y de un músico, en el aire sonoro de Mauricio Sotelo». Madrid: Círculo de Lectores, 2003, pàg. 3 - 6.
  6. Mauricio Sotelo, Wall of light. Music for Sean Scully, Viena, Kairos, 2008, p. 5
  7. Fernández Guerra, Jorge «Sonetos del amor oscuro. Cripta sonora para Luigi Nono». ‘La trascendencia de la memoria’. Notas del programa [Granada: Festival Internacional de Música y Danza de Granada], 2005.
  8. Ordóñez Eslava, Pedro «Walls of light and sound: Temporal and Musical Dimensions in Sean Scully’s Work». Filigrane. Musique, esthétique, sciences, société. 16. Musique et Arts plastiques, 2013.
  9. Sotelo, Wall of light, op. cit., p. 4
  10. Ordóñez Eslava, Pedro. La creación musical de Mauricio Sotelo y José María Sánchez-Verdú: convergencia interdisciplinar a comienzos del siglo XXI.. Universidad de Granada.. 
  11. Prieto, Darío «Federico no se podría creer esto». El país, 23-02-2015.
  12. Julio Bravo: «El Teatro Real lleva a la ópera el oscuro surrealismo de Lorca», ABC, 24 de febrero de 2015.
  13. Curesos de la Vega, Marta «Polisemias del flamenco en la música española actual». Música Oral del Sur, 6, pàg. 320 - 335.
  14. Nicolas Bourriaud, Altermodern, Tate Triennial, Londres, Tate Publishing, 2009, p. 13
  15. «Biografia» (en castellà). [Consulta: 1r juny 2016].
  16. «Works» (en anglès). [Consulta: 1r juny 2016].

BibliografiaModifica

  • Curesos de la Vega, Marta. ‘Polisemias del flamenco en la música española actual’. Música Oral del Sur, 6 (2005), 321-335.
  • Fernández Guerra, Jorge. ‘La trascendencia de la memoria’. Notas del programa, Sonetos del amor oscuro. Cripta sonora para Luigi Nono. Granada: Festival Internacional de Música y Danza de Granada, 2005.
  • Gan Quesada, Germán. Mauricio Sotelo. Música extremada, XXIV Festival de Música de Canarias. Las Palmas de Gran Canarias: Festival de Música de Canarias, 2008, 308-347.
  • Gan Quesada, Germán. ‘Un jardín de voces que se bifurcan’, Mauricio Soteo, De oscura llama. Madrid: INAEM-Anemos, 2009, 22.
  • Gaviña, Susana & Mauricio Sotelo. "Esta música sólo está en la mente del cantaor". ABCD Las Artes y las Letras, ABC, 7.
  • Ibáñez, Andrés. "Mauricio Sotelo en siete piezas". Mauricio Sotelo. De oscura llama. Madrid: INAEM-Anemos, 2009, 18-22.
  • Lledó, Emilio. "A la memoria de un poeta y de un músico, en el aire sonoro de Mauricio Sotelo", Mauricio Sotelo. Si después de morir… In memoriam: José Ángel Valente. Madrid: Círculo de Lectores, 2003, págs. 3-6.
  • Marco, Tomás. ‘La composición mística y la mística de la composición’. Festival MusicadHoy. Madrid: s. e., 2010, 67-99.
  • Moya, Enrique & Mauricio Sotelo. "Mauricio Sotelo, la necesidad del riesgo". Scherzo, 53, abril (1991), pp. 111-113, 111.
  • Ordóñez Eslava, Pedro (2011). La creación musical de Mauricio Sotelo y José María Sánchez-Verdú: convergencia interdisciplinar a comienzos del siglo XXI. Granada, Universidad de Granada.
  • Ordóñez Eslava, Pedro (2013). 'Walls of light and sound: Temporal and Musical Dimensions in Sean Scully’s Work', Filigrane. Musique, esthétique,
sciences, société. 16. Musique et Arts plastiques (2013). http://revues.mshparisnord.org/filigrane/index.php?id=591 [14.10.2014].
  • Pérez Castillo, Belén. ‘Sotelo Cancino, Mauricio’. Emilio Casares (dir.). Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana. Madrid: Sociedad General de Autores y Editores, 1999-2001, vol. VII, 36-39.
  • Pérez Frutos, Iluminada. ‘Tratamiento de la voz. Tradición oral en la obra de Mauricio Sotelo’. Papeles del Festival de Música Española de Cádiz, 3 (2007), 139-160.
  • Sotelo, Mauricio & José Luis Ortiz Nuevo. ‘Conversaciones’. Charla con motivo del Seminario ‘Flamenco, un arte popular moderno’, celebrado en la Universidad Internacional de Andalucía entre octubre y diciembre 2004. http://ayp.unia.es/index.php?option=com_content&task=view&id=336 [13.10.2014]
  • Sotelo, Mauricio et al. De amore, una maschera di Cenere, libreto de Peter Mussbach, música de Mauricio Sotelo, Madrid, Teatro de la Zarzuela, 1999.
  • Sotelo, Mauricio. "El espacio de la escucha", en Revista de Arte, Música y Literatura Sibila, 6 (1997), 49-51.
  • Sotelo, Mauricio. "Luigi Nono o el dominio de los infiniti possibili", en Quodlibet, 7 (1997), 22-31.
  • Sotelo, Mauricio. "Memoriæ", Cuadernos de la Huerta de San Vicente, 1 (2001), 52-59.
  • Sotelo, Mauricio. ·Se oye tan solo una infinita escucha", Si después de morir… In memoriam José Ángel Valente. Madrid: Círculo de Lectores, 2003, 9-11.
  • Sotelo, Mauricio. ‘Sonetos del amor oscuro Cripta sonora para Luigi Nono’, LIV Festival Internacional de Música y Danza de Granada. Granada, Festival Internacional de Música y Danza de Granada, 2005, p. 8.
  • Vela del Campo, Juan Ángel. "Con pellizco", El País, 3 de julio, 2005.
http://www.elpais.com/articulo/espectaculos/pellizco/elpepiesp/20050703elpepiesp_6/Tes [13.10.2014]

Recursos en líniaModifica