Mauritània Cesariense
La Mauritània Cesariense (llatí: Mauritania Caesariensis) va ser una província romana, que ocupava el que ara és l'actual Algèria occidental i central, fins al riu Ampsaga. El seu límit oriental era el riu Ampsaga (Wadi al-Kibir), que la separava de la província de la Numídia; el seu límit occidental era el riu Mulucha, que separava la província de la Mauritània Tingitana. Els rius principals (d'est a oest) eren l'Ampsaga (Wadi al-Kibir), Usar, Chinalaph i Mulucha.
| |||||
| Tipus | administració provincial romana  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Capital | Cesarea de Mauritània | ||||
| Dades històriques | |||||
| Anterior | |||||
| Creació | segle I | ||||
| Següent | Califat Omeia | ||||
.svg&lang=ca)
Els ports principals eren: Igilgili (Djidjelli), Saldes (Bugia), Rusucurrium (Tedlez), Iol (després Cesarea, moderna Cherchel), Cartenna (Tenes), Murustaga (Mostagenem), Arsenaria (Arzan) Quiza (Orà), Portus Magnus (Mars al-Kebir) i Acra (Isghun).
Abans de l'establiment de la província, August va fundar al territori diverses colònies romanes: Cartenna, Gunugi, Igilgili, Ruscaniae, Rusazus, Salde, Succabar i Tubusuptus. En establir-se la província l'any 42, Claudi va dividir el país de Mauretània en dues parts, la Mauritània Cesariense i la Mauritània Tingitana, totes dues províncies imperials segons Tàcit, i va fundar dues colònies: Oppidium Novum, i Cesareia o Cesarea de Mauritània, que va ser la capital de Juba II, l'antiga Iol a la que Juba II havia rebatejat en honor del seu patró August. Otó va assignar algunes ciutats d'aquest territori a la Bètica, segons Tàcit, però devien ser ciutats aïllades, ja que les dues províncies es van mantenir fins a l'època de Constantí. En temps de Nerva es va fundar Sitifis; i més tard Arsenaria, Bida, Siga, Aquae Calidae, Quiza, Rusucurrium, Auzia, Gilva, Icosium i Tipasa. Algunes ciutats es van convertir en municipis i en oppida Latina.
Claudi Ptolemeu esmenta a la Cesariense els següents pobles o tribus:
- Toduces (Toducae, Τοδοῦκαι), a l'esquerra de l'Ampsaga
- Cedamusis (Coedamusii, Κοιδαμούσιοι), al nord dels anteriors
- Mucuns (Mucuni, Μουκοῦνοι), al nord dels anteriors, a la costa i estesos més enllà del riu Ampsaga
- Quitues (Chituae, Χιτοῦαι), a l'oest dels anteriors
- Tulensis (Tulensii, Τουλήνσιοι), a l'oest dels anteriors
- Baniurs (Baniuri, Βανίουροι), al costat dels anteriors
- Macures (Machures, Μαχοῦρες), al sud dels anteriors
- Salasis (Salassii Σαλάσσιοι) al costat dels anteriors
- Malcubis (Malchubii Μαλχούβιοι) al costat dels anteriors
- Macurebs (Macchurebi, Μακχουρῆβοι), al nord-oest dels Tulensis, a la costa
- Macusis (Machusii, Μαχούσιοι), a l'oest dels anteriors
- Màzics (Mazices, Μάζικες), al sud dels anteriors
- Banturaris (Banturarii, Βαντουράριοι), al sud dels anteriors
- Aquensis (Aquensii, Ἀκουήνσιοι)
- Micens (Myceni, Μυκῆνοι)
- Macures (Maccures, Μακκοῦραι)
- Enabases (Enabasi, Ἐνάβασοι)
- Nacmusis (Nacmusii, Νακμούσιοι)
- Elulis (Elulii, Ἠλούλιοι)
- Tolotes (Tolotae, Τολῶται)
- Driites (Dryitae, Δρϋῖται)
- Sores (Sorae, Σῶραι)
- Taladusis (Taladusii, Ταλαδούσιοι)
Entre els seus procuradors-governadors destaca Publi Eli Peregrí Rogat, que va participar en la creació de la nova praetentura.
En època cristiana, la Notitia Dignitatum esmenta almenys 170 ciutats episcopals entre la Cesariense i la Tingitana.
Al segle iv la Cesariense depenia de la diòcesi d'Àfrica i s'havia dividit en Mauritània Prima o Mauritània Sitifiense, i Mauritània Secunda o Mauritània Cesariense. La Cesariense era la part occidental de la província.
Els vàndals, dirigits per Genseric, la van conquerir l'any 429, i després de caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, ni vàndals ni romans d'Orient podrien estendre llur govern efectiu i l'interior es va mantenir sota control maure.[1] Reconquerida en part per l'Imperi Romà d'Orient l'any 534 va formar la província Mauritania Prima de l'Exarcat d'Àfrica. Amb la conquesta musulmana del Magrib va passar als àrabs cap a l'any 700.[2]
Referències
modifica- ↑ Abun-Nasr, Jamil M. A History of the Maghrib (en anglès). Cambridge University Press, 1971, p. 27, 38 i 43. ISBN 978-0521079815.
- ↑ Smith, William (ed.). «Mauretania». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 21 juliol 2022].