Max Cavalera

músic brasiler

Massimiliano Antônio Cavalera (Belo Horizonte, 4 d'agost de 1969) és un músic brasiler. Va ser vocalista i guitarrista del grup de thrash metal que compartia amb el seu germà Iggor, Sepultura entre els anys 1984 i 1996. Després d'abandonar la banda, per discrepàncies amb els altres integrants, ja que el grup no volia que la seva dona Gloria seguís com a mànager de la banda, i Max va decidir abandonar la banda, signant un document on renunciava al nom o marca "Sepultura".[1]

Plantilla:Infotaula personaMax Cavalera

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(pt-br) Massimiliano Antonio Cavalera Modifica el valor a Wikidata
4 agost 1969 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Belo Horizonte (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant, guitarrista, compositor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1984 Modifica el valor a Wikidata -
Membre de
GènereGroove metal, death metal i thrash metal Modifica el valor a Wikidata
VeuBaríton Modifica el valor a Wikidata

InstrumentGuitarra i veu Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansIgor Cavalera Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0146747 TMDB.org: 544738
Spotify: 5DqrrFeTUBjTGdzYCIJYMk Musicbrainz: 5970bee1-1713-4970-be17-a801b863a273 Songkick: 2557591 Discogs: 254255 Allmusic: mn0000394818 Modifica el valor a Wikidata

Max Cavalera va tenir una infància difícil i, com altres casos, la música va ser la seva via de fugida, la forma de trobar un motiu per viure. Primerament amb Sepultura i després amb Soulfly. Max va estar un temps deprimit per tota la problemàtica que va envoltar la seva sortida de Sepultura, quan els sentiments professionals es van barrejar amb els personals pels conflictes entre les dues persones més unides a ell com el seu germà Iggor i la seva esposa Gloria.[2] Però Max sempre va manifestar la seva intenció de tornar al món del metal i la seva promesa va quedar complerta quan va anunciar la creació de la seva nova banda de groove metall, Soulfly l'any 1997.[3] Anteriorment Max havia participat en el projecte industrial Nailbomb, de curta durada, i amb el qual va editar l'àlbum Point Blank, i la presentació en viu al festival Dynamo 1995.[4]

Max Cavalera s'interessa en temes religiosos i polítics, sovint amb to crític.[5] La premsa (sobretot la nord-americana) el qualifica de religiós i que odia rotundament als polítics, encara que ell no comparteix aquesta afirmació.

A principis de la dècada dels 90 Max es va establir a Phoenix, Arizona, EUA., amb Gloria, la seva representant i esposa.

L'agost de l'any 2007, Max juntament amb el seu reconciliat germà Iggor Cavalera, més Joe Duplantier i Marc Rizzo, van formar el grup de Groove Metal Cavalera Conspiracy,[6] amb el qual van debutar al maig en el Festival Electric Weekend de Getafe. El seu disc va sortir el 25 de març del 2008.

El 2014 va entrar a formar part de la banda Killer be killed.[7]

Col·laboracions

modifica

Ha col·laborat amb nombrosos artistes i grups de música en les seves diferents etapes: Amb Fred Durst i DJ Lethal del grup Limp Bizkit, també amb Corey Taylor del grup Slipknot, ha treballat també amb Chino Moreno dels Deftones, amb Jonathan Davis i David Silveria de Korn, igual que amb Cristian Machado de l'agrupació Ill Niño, amb Nemanja 'Coyote' Kojic, Grady Avenell, Tom Araya de Slayer, Chico Science, Dave Peters dels Throwdown, David Vincent de Morbid Angel, Jose Navarro, B. Rabouin, D. Perry, J. Olbert, Asha Rabouin, Burton C. Bell, Dino Cacessis, Christian Olde Wolbers de Fear Factory, Sean Lennon, amb el grup The Mulambo Tribe, també amb Danny Marianino, Greg Hall, Wiley Arnett, amb la banda argentina A.N.I.M.A.L., amb el seu parent Ritchie Cavalera, igual que amb Billy Milano, Paul Fillipenko, David Ellefson de Megadeth, amb Dave Grohl (en l'enregistrament del seu projecte Probot) i més recentment amb l'agrupació de cello metal Apocalyptica en la cançó anomenada "Repressed", en la qual també canta Matt Tuck, vocalista de Bullet For My Valentine i amb el Guitarrista de new way metall Edwin Gerardo.[8]

Max ha estat un bon amic d'Anton Reisenegger, i també va participar en la cançó "I.M.Sense" al costat d'Ivan L. Moody de Five Finger Death Punch i fortament influenciat per Pentagram.[9]

L'any 2010, va prestar la seva veu com a locutor d'una ràdio fictícia de Death Metall Liberty City Hard Core, que apareix en el DLC de GTA IV: The Lost and Damned. En la qual, Max apareix com a ell mateix, introduint les diferents cançons.[cal citació]

Discografia

modifica

Sepultura

modifica

Nailbomb

modifica
  • 1994- Point BlanK (Estudio Recording)
  • 1995 Proud to Commit Comercial Suicide (Live Recording)

Soulfly

modifica
  • Soulfly (1998)
  • Primitive (2000)
  • 3 (2002)
  • Prophecy (2004)
  • Dark Ages (2005)
  • Conquer (2008)
  • Omen (2010)
  • Enslaved (2012)
  • Savages (2013)
  • Archangel (2015)
  • Ritual (2018)

Cavalera Conspiracy

modifica

Killer Be Killed

modifica
  • Killer Be Killed (2014)

Referències

modifica
  1. «"Fui traicionado en Sepultura": Max Cavalera habló de su salida» (en espanyol de Mèxic). Pólvora, 10-03-2021. [Consulta: 23 gener 2022].
  2. «MAX CAVALERA, sobre sua saída do SEPULTURA: “Os primeiros meses foram de total depressão”» (en portuguès brasiler). Roadie Crew, 21-02-2018. [Consulta: 23 gener 2022].
  3. Soto, Federico. «Max Cavalera cuenta cómo llegó al nombre Soulfly» (en espanyol europeu). Nación Rock, 25-02-2019. [Consulta: 23 gener 2022].
  4. McIver, Joel. Nu-metal : the next generation of rock & punk. Londres: Omnibus, 2002, p. 89. ISBN 0-7119-9209-6. 
  5. Lawrence, Alistair. «Max Cavalera: "Success Can Destroy People. You Don't Get Angry Anymore, And You Have Nothing To Rebel Against"» (en anglès). Kerrang, 09-07-2020. [Consulta: 23 gener 2022].
  6. Bianciotto, Jordi. «Max Cavalera: "Ara és el moment de la ràbia"». El Periódico, 10-04-2008. [Consulta: 23 gener 2022].
  7. Bennett, J. «How Supergroup Killer Be Killed Became "A Real Band" With "Secret" New Album» (en anglès). Revolver, 20-11-2020. [Consulta: 23 gener 2022].
  8. «Max Cavalera» (en anglès). Discogs. [Consulta: 23 gener 2022].
  9. «'Los thrashers eran una manifestación cultural'» (en castellà). Clarín, 10-04-2014. [Consulta: 23 gener 2022].