Max Deuring
Max Deuring (Göttingen, 9 de desembre de 1907 - Göttingen, 20 de desembre de 1984) va ser un matemàtic alemany.
Vida i Obra modifica
Després de completar els estudis secundaris a l'institut de l seva vila natal, va estudiar matemàtiques i física entre 1926 i 1930 a la universitat de Göttingen, excepte un semestre que va estar a Roma. El 1930 va obtenir el doctorat sota la direcció d'Emmy Noether qui li va encarregar d'escriure una monografia sobre àlgebra que apareixeria el 1935 amb el títol de Algebren.[1] A partir de 1931 va ser professor assistent a la universitat de Leipzig sota la direcció de Bartel van der Waerden. Després de publicar la monografia esmentada, va intentar conseguir l'habilitació docent a la universitat de Göttingen, però els nazis ja eren al poder i el consideraven poc fiable políticament i, malgrat el suport de Helmut Hasse, li van negar la càtedra;[2] va aconseguir l'habilitació el 1938 a la universitat de Jena.[3] En aquesta època, juntament amb Hasse, van refer la teoria dels multiplicadors en termes de correspondències en tres cossos de funcions abstractes.[4] El 1943, en plena Segona Guerra Mundial, va ser traslladat a la universitat polonesa ocupada de Poznań, càrrec que va haver de deixar el 1945 en acabar la guerra, retornant a Göttingen.
Després d'un curs (1947-48) a la universitat de Marburg, va passar a la universitat d'Hamburg fins al 1950, en que va ser nomenat catedràtic a la universitat de Göttingen, en la qual es va retirar el 1976, passant a ser professor emèrit.[5]
El seu camp de treball va ser l'àlgebra i va ser un pioner en el notable avenç d'aquesta disciplina a en la primera meitat del segle xx. El 1973 va publicar les seves Lliçons sobre la teoria de les funcions algebraiques d'una variable impartides el 1958 a l'Institut Tata de Recerca Fonamental. A més, va publicar uns cinquanta articles a diverses revistes científiques.[6]
Referències modifica
- ↑ Curtis, 2007, p. 215.
- ↑ Roquette, 2018, p. 137.
- ↑ Schappacher, 2008, p. 723-724.
- ↑ Bayer, Guàrdia i Travesa, 2012, p. 485.
- ↑ Eichler, 1986, p. 187.
- ↑ Eichler, 1986, p. 192-192.
Bibliografia modifica
- Bayer, Pilar; Guàrdia, Jordi; Travesa, Artur. «Deuring». A: Arrels germàniques de la matemàtica contemporània. Institut d'Estudis Catalans, 2012, p. 481-620. ISBN 978-84-9965-119-4.
- Curtis, Charles W. «Emmy Noether's 1932 ICM Lecture on Noncummutative Methods in Algebraic Number Theory». A: Jeremy J. Gray, Karen Hunger Parshall (eds.). Episodes in the History of Modern Algebra (1800-1950) (en anglès). American Mathematical Society, 2007, p. 199-220. ISBN 978-0-8218-6904-8.
- Eichler, Martin «Das Wissenschaftliche Werk von Max Deuring» (en alemany). Acta Arithmetica, Vol. 47, Num. 3, 1986, pàg. 187-192. DOI: 10.4064/aa-47-3-187-190. ISSN: 0065-1036.
- Roquette, Peter. The Riemann Hypothesis in Characteristic p in Historical Perspective (en anglès). Springer, 2018. ISBN 978-3-319-99066-8.
- Schappacher, Norbert «El Congreso Bourbaki en El Escorial y otros (no) acontecimientos matemáticos de 1936» (en castellà). Gaceta de la Real Sociedad Matemática Española, Vol. 11, Num. 4, 2008, pàg. 721-735. ISSN: 1138-8927.
- Stopple, Jeffrey «Notes on the Deuring-Heilbronn Phenomenon» (en anglès). Notices of the Americab Mathematical Society, Vol. 53, Num. 8, 2006, pàg. 864-875. ISSN: 0002-9920.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Max Deuring |
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Max Deuring» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- «Max Deuring (1907 - 1984)». Universitat de Göttingen. [Consulta: 21 desembre 2021]. (alemany)
- «Deuring, Max Friedrich». Hessisches Landesamt für geschichtliche Landeskunde, 2021. [Consulta: 21 desembre 2021]. (alemany)