Obre el menú principal

BiografiaModifica

Malgrat pertànyer a una família jueva acomodada, Horkheimer va deixar els estudis per treballar i va participar en la Primera Guerra Mundial. Posteriorment va estudiar Filosofia i Psicologia a la Universitat de Muníc, per passar després a la Universitat de Frankfurt. El 1930 va esdevindre catedràtic de Filosofia a aquella universitat i fou nomenat director de l'Institut d'Estudis Socials del mateix centre. Però amb l'arribada del nazisme hagué de fugir a Nicaragua i posteriorment a la Universitat de Colúmbia, on va seguir treballant amb altres pensadors de l'Escola de Frankfurt. Malgrat naturalitzar-se estatunidenc, Horkheimer va tornar a treballar a la Universitat de Frankfurt després de la II Guerra Mundial, tasca que va compaginar amb el seu treball a la Universitat de Chicago fins que es jubilà als anys 60.

És un dels pares de l'anomenada teoria crítica, que influïda pels corrents del marxisme occidental, elaborà una crítica de la cultura en el context del capitalisme tardà. El seu objectiu era crear una teoria de la societat que fos emancipadora, ja que Horkheimer –i els altres pensadors d'aquest corrent- pensaven que les ciències socials estaven dominades com més va més per la racionalitat instrumental, fet que les feia inservibles com a instrument d'alliberament social. Per l'autor, això suposa una crítica del positivisme, ja que aquest comporta una acceptació de la facticitat que es tanca a qualsevol possibilitat de transformació.

Aquesta perspectiva fou aplicada als estudis del totalitarisme, la família, el mercat, etc. Horkheimer –junt amb Theodor Adorno, amb qui escrigué diversos llibres- posteriorment es va veure influït en gran manera per la psicoanàlisi i les teories de Max Weber, fet que el va portar a una crítica de l'agressivitat i la racionalització de la vida moderna.

Actualment se'l considera un dels més importants pensadors del segle XX. Els seus principals textos són Dialèctica de la Il·lustració, Fragments filosòfics (escrit amb Adorno) i Crítica de la raó instrumental.

BibliografiaModifica

en alemany
  • Gesammelte Schriften, volums 1–19. Editat per Alfred Schmidt i Gunzelin Schmid Noerr. S. Fischer Verlag, Frankfurt am Main 1985-1996.
en castellà

ReferènciesModifica

  1. Coronado, Cecilia; Fernández Labastida, Francisco (ed.); Mercado, Juan Andrés (ed.) «Max Horkheimer». Philosophica: Enciclopedia filosófica on line. DOI: 10.17421/2035_8326_2017_CCA_1-1. ISSN: 2035-8326 [Consulta: 7 gener 2018].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Max Horkheimer