Viquipèdia

Max Roach

bateria de jazz estatunidenc (1924–2007)

Max Roach (Newland i Nova York, 10 de gener de 1924 - Nova York, 16 d'agost de 2007) va ser un bateria i compositor de jazz estatunidenc. Pioner del bebop, és considerat un dels bateristes més importants de la història.[1][2] Va treballar amb nombrosos músics de jazz famosos, com Clifford Brown, Coleman Hawkins, Dizzy Gillespie, Charlie Parker, Miles Davis, Duke Ellington, Thelonious Monk, Abbey Lincoln, Dinah Washington, Charles Mingus, Billy Eckstine, Stan Getz, Sonny Rollins, Eric Dolphy i Booker Litter. També va tocar amb la seva filla Maxine Roach, violista nominada als premis Grammy. Va ser inclòs al Saló de la Fama de DownBeat el 1980 i al Saló de la Fama de la revista Modern Drummer el 1992.[3]

Plantilla:Infotaula personaMax Roach
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 gener 1924 Modifica el valor a Wikidata
Newland (Carolina del Nord) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 agost 2007 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Woodlawn Modifica el valor a Wikidata
Grup ètnicAfroamericans Modifica el valor a Wikidata
FormacióEscola de Música de Manhattan
Universitat de Massachusetts Amherst
Boys High School, Brooklyn Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, percussionista, líder de banda, professor d'universitat, músic de jazz, artista d'estudi Modifica el valor a Wikidata
Activitat1944 Modifica el valor a Wikidata - 2002 Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Massachusetts Amherst Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereJazz Modifica el valor a Wikidata
InstrumentBateria Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficCapitol Records
Candid Records
EmArcy Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeAbbey Lincoln (1962–1970) Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0730046 TMDB (persona): 1226893 Allmovie (artista): p60494 Bandcamp: maxroach Spotify: 6jrlNnS5B830kpi40j3S6g Musicbrainz: 0b6aea55-d855-4a33-ae08-b0280dd28684 Discogs: 229498 Allmusic: mn0000396372
Find a Grave: 20988054Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

A mitjans de la dècada de 1950, Roach va dirigir un quintet pioner juntament amb el trompetista Clifford Brown. El 1970, va fundar el conjunt de percussió M'Boom. El 1960 va compondre i gravar el disc We Insist! (subtitulat Max Roach's Freedom Now Suite), amb veu de la seva dona Abbey Lincoln i lletra d' Oscar Brown Jr., després de ser convidat a participar a les commemoracions del centè aniversari de la Proclamació d'Emancipació d'Abraham Lincoln. El 1962, va gravar el disc Money Jungle, una col·laboració amb Charles Mingus i Duke Ellington. En general, es considera un dels millors àlbums de trio mai enregistrats.[4]

Durant la dècada de 1970, Roach va formar M'Boom, una orquestra de percussió en què cada membre va compondre per al conjunt i va interpretar amb múltiples instruments de percussió. La formació incloïa Fred King, Joe Chambers, Warren Smith, Freddie Waits, Roy Brooks, Omar Clay, Ray Mantilla, Francisco Mora i Eli Fountain.[5] L' any 1972 Roach va incorporar-se a la Universitat de Massachusetts Amherst[6] i va impartir-hi classes fins a mitjans dels anys 1990.[7]

 
Concert al Keystone Korner de San Francisco el 1979

A principis de la dècada de 1980, va començar a fer concerts en solitari i va demostrar que diversos instruments de percussió interpretats per un sol intèrpret podien complir les exigències de l'actuació en solitari i ser totalment satisfactoris per al públic. Va crear composicions memorables en aquests concerts en solitari, i el segell de jazz japonès Baystate va publicar-ne un disc. Roach també es va embarcar en una sèrie d'enregistraments a duo: partint de l'estil pel qual era més conegut, la major part de la música d'aquests enregistraments és improvisació lliure, creada amb Cecil Taylor, Anthony Braxton, Archie Shepp i Abdullah Ibrahim. Durant la dècada de 1980, Roach també va escriure música per a teatre, incloses obres de Sam Shepard.[8][9]

Un altre conjunt va ser el So What Brass Quintet, un grup format per cinc instrumentistes de metall i Roach, sense instrument de corda ni baixista. Gran part de l'actuació consistia en duets de bateria i trompa. El conjunt estava format per dues trompetes, trombó, trompa i tuba. La formació incloïa Cecil Bridgewater, Frank Gordon, Eddie Henderson, Rod McGaha, Steve Turre, Delfeayo Marsalis, Robert Stewart, Tony Underwood, Marshall Sealy, Mark Taylor i Dennis Jeter.

No satisfet amb explorar la música per la qual ja era conegut, Roach va passar els anys 1980 i 1990 trobant noves formes d'expressió i interpretació musical: va interpretar un concert amb l'Orquestra Simfònica de Boston, va escriure i actuar amb el cor de gòspel Walter White i John Motley Singers. També va actuar amb companyies de dansa, com ara l'Alvin Ailey American Dance Theatre, la Dianne McIntyre Dance Company i la Bill T. Jones/Arnie Zane Dance Company, i va sorprendre els seus seguidors actuant en un concert de rap amb Fab Five Freddy i New York Break Dancers.[10] Roach va expressar la idea que hi havia un fort parentiu entre el treball d'aquests joves artistes negres i l'art que havia perseguit tota la seva vida.[2]

De 1962 a 1970, Roach va estar casat amb la cantant Abbey Lincoln. La seva filla Maxine, violista, va participar en diversos dels àlbums de Lincoln. Al febrer de 1961, Roach i Lincoln, juntament amb altres, van irrompre en una reunió del Consell de Seguretat de les Nacions Unides per a protestar contra l'assassinat de Patrice Lumumba, primer ministre del Congo recentment independent.[11]

El 1966, amb el seu àlbum Drums Unlimited (que inclou diversos temes que són completament solos de bateria) va demostrar que la bateria pot ser un instrument solista capaç de tocar temes, variacions i frases rítmicament cohesionades. Roach va descriure el seu enfocament a la música com «la creació de so organitzat».[5] L'estil de Roach va tenir una gran influència en diversos bateristes de jazz i rock, com per exemple Joe Morello,[12] Tony Williams, [13] Peter Erskine,[14] Billy Cobham,[15] Ginger Baker[16] i Mitch Mitchell.[17] La cançó «The Drum Also Waltzes» va ser homenatjada sovint per John Bonham en el seu solo de bateria Moby Dick i revisitada per altres bateries com Neil Peart i Steve Smith.[18][19] Bill Bruford en va interpretar una versió a l'àlbum Flags de 1985.

Roach va morir de complicacions relacionades amb la malaltia d'Alzheimer i la demència a Manhattan a la matinada del 16 d'agost de 2007.[20] Li van sobreviure cinc fills: els fills Daryl i Raoul, i les filles Maxine, Ayo i Dara. Més de 1.900 persones van assistir al seu funeral a la Riverside Church el 24 d'agost de 2007. Va ser enterrat al cementiri de Woodlawn al Bronx.[21] El 2023 Roach va ser objecte d'un llargmetratge documental Max Roach: The Drum Also Waltzes, que es va estrenar al South by Southwest.[22]

Referències

modifica
  1. ↑ Schudel, Matt «Jazz Musician Max Roach Dies at 83». , 16-08-2007.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Legendary Jazz Drummer Max Roach Dies at 83». Billboard. 
  3. ↑ «Modern Drummer's Readers Poll Archive, 1979–2014». Modern Drummer.
  4. ↑ "Duke Ellington Money Jungle Blue Note, Recorded 1962". Inkblot (magazine). Arxivat June 4, 2008, a Wayback Machine.
  5. ↑ 5,0 5,1 «Max Roach biography». All About Jazz. Arxivat de l'original el February 29, 2008. [Consulta: 23 abril 2008].
  6. ↑ «Randolph W. Bromery, Champion of Diversity, Du Bois and Jazz as UMass…», 03-04-2013. [Consulta: 5 març 2025].
  7. ↑ «Palpini, Kristin (August 17, 2007). "Jazz great, UMass prof Max Roach dies"». Amherst Bulletin, 17-08-2007.
  8. ↑ «La Mama Archive». [Consulta: 5 març 2025].
  9. ↑ «La Mama Archive». [Consulta: 5 març 2025].
  10. ↑ «Fab 5 Freddy – rap & hip hop pioneer with a jazz pedigree». Open Sky Jazz, 17-07-2019. [Consulta: 18 abril 2021].
  11. ↑ Maïthé Chini, "How Jazz Played Out Over Congo’s Chaotic Coup," The Brussels Times, January 23, 2025.
  12. ↑ «Joe Morello: Revisiting A Master». Modern Drummer magazine, 25-09-2006. [Consulta: 27 gener 2023].
  13. ↑ Rick Mattingly. The Drummer's Time: Conversations with the Great Drummers of Jazz. Hal Leonard Corporation, February 22, 2019, p. 79. ISBN 9780634001468. 
  14. ↑ «Peter Erskine: Up Front, In Time, And On Call, Part 1». All About Jazz, 22-02-2019. [Consulta: 27 gener 2023].
  15. ↑ «Billy Cobham». Sick Drummer magazine, 23-03-2009. [Consulta: 27 gener 2023].
  16. ↑ «Ginger Baker interview November 2010». retrosellers.com. Arxivat de l'original el August 19, 2014. [Consulta: 16 agost 2014].
  17. ↑ «Mitch Mitchell». Mike Dolbear, 15-04-2017. [Consulta: 27 gener 2023].
  18. ↑ «Stanton Moore On John Bonham's Influences». Drum Magazine, 29-04-2013. [Consulta: 15 octubre 2016].
  19. ↑ «Max Roach: Setting Standards And Raising Bars». Modern Drummer, 10-12-2009. [Consulta: 17 octubre 2016].
  20. ↑ Keepnews, Peter «Max Roach, Master of Modern Jazz, Dies at 83». The New York Times, 16-08-2007.
  21. ↑ Paterson, David «David Paterson Invokes Paul Robeson, Harriet Tubman, Malcolm X in Remembrance of Jazz Legend Max Roach (Eulogy transcript)». , 13-03-2008.
  22. ↑ Skinner, Joe. «Max Roach: The Drum Also Waltzes - Watch the documentary now! | American Masters | PBS» (en anglès americà). American Masters, 13-03-2023. [Consulta: 14 octubre 2023].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Max_Roach&oldid=35008574»