Max Roqueta

escriptor occità (1908-2005)

Max Roqueta (Argelièrs, Llenguadoc, 8 de desembre de 1908 - Montpeller, 22 de juny de 2005) fou un dels escriptors i poeta occitans més famosos del segle xx. Era també metge, la qual cosa contribuí a arrelar els seus escrits a la seva terra, pel seu contacte habitual amb la gent del poble.

Infotaula de personaMax Roqueta
Biografia
Naixement8 desembre 1908 Modifica el valor a Wikidata
Argelièrs (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 juny 2005 Modifica el valor a Wikidata (96 anys)
Montpeller (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaErau Modifica el valor a Wikidata
Realitzador Òc
1980 –
Realitzador Vida nòva
1958 –
Délégué général (fr) Tradueix Institut d'Estudis Occitans
1958 –
President Institut d'Estudis Occitans
1951 – 1957
Realitzador Annales de l'Institut d'études occitanes
1948 – 1951
Secretari general Institut d'Estudis Occitans
1946 – 1951
Redactor en cap Occitania
1935 –
President d'honor PEN club de lenga d'Òc (oc) Tradueix
Délégué général (fr) Tradueix Societat d'Estudis Occitans
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Activitat
Camp de treballLiteratura, literatura occitana, poesia, forma dramàtica, traducció i medicina Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópoeta, traductor, metge, dramaturg, escriptor, novel·lista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Nom de plomaJaume Benezech
Cantagril
Max Cantagril Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
FillsJean-Guilhem Rouquette (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Musicbrainz: de3e18d0-3f0f-471f-9dfd-a0d93c1055c8 Modifica el valor a Wikidata

Conreador sobretot de la poesia, publicà diversos reculls que influïren profundament sobre la generació poètica apareguda després del 1945.

Expressà tot el seu saber poètic amb mots del vell llenguatge popular que sap introduir en ritmes encantadors. Dona així, també, a la prosa occitana un dels seus models més purs. Ha sigut un dels fundadors de l'Institut d'Estudis Occitans (1945), del qual fou primer secretari general i després president, amb Carles Camprós, Robèrt Lafont, Pèire Bèc, Fèlix Castanh, Max Alier, Bernat Manciet, Ismael Girard, Renat Nelli, Danís Saurat i els francesos Tristan Tzara i Jean Cassou. Va col·laborar intensament a nombroses revistes occitanistes com "Nouveau Languedoc", "Occitània" i Òc, i va ser president del PEN Club Occità. Han eixit el 2006 traduïts en català per Jaume Figueras els dos primers volums de la seva obra cabdal Verd Paradís.

"Las paraulas son de lutz en camin, que sabon pas se quauqu'un las espèra."

Traduccions en català

modifica
  • Verd Paradís I i II (2006), traduïts per Jaume Figueras i Trull.
  • Poemes i proses, traducció d'Àlex Susanna i Jaume Figueras i Trull, col·lecció líquens 2, Galerada, Cabrera de Mar, 2002
  • Secrèt de l'èrba (1934)
  • Sòmnis dau matin (1940)
  • Sòmnis de la nuòch (1942)
  • L'ataüt d'Arnautz Daniel (1949)
  • La pietat dau matin (1963)
  • Verd Paradís (1961)
  • Verd Paradís II (1974)
  • Lo Maucòr de l'unicòrn(1992)
  • D'aicí mil ans de lutz (1995)

Poesies

modifica
  • Lo metge de Cucunhan (1958)
  • Lo manit e los encants (1996)
  • Tota la sabla de la mar (1997)
  • Lo corbatàs roge (1997)

Enllaços externs

modifica