Maximilià III d'Habsburg
Maximilià III d'Habsburg o d'Àustria, conegut també com a Maximilià Gran Mestre dels Cavallers Teutònics (12 d'octubre de 1558 – 2 de novembre de 1618) fou arxiduc i duc de l'Àustria Anterior (i comte de Tirol) de 1612 fins a la seva mort, si bé nominalment com a regent del seu germà Maties I.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 octubre 1558 Wiener Neustadt (Imperi Habsburg) |
| Mort | 2 novembre 1618 (60 anys) Viena |
| Sepultura | Innsbruck |
 Gran Mestre de l'Orde Teutònic | |
| 1590 – 1618 ← Heinrich von Bobenhausen (en)  – Carles d'Àustria → | |
| Altres | |
| Títol | Duc |
| Família | Dinastia dels Habsburg |
| Pares | Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic i Maria d'Àustria |
| Germans | Anna d'Àustria, Elisabet d'Àustria, Margarida d'Àustria, Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermànic, Ernest d'Àustria, Maties I del Sacre Imperi Romanogermànic, Albert VII d'Àustria i Venceslau d'Àustria |
Signatura  | |
 | |
Biografia modifica
Nascut a Wiener Neustadt, Maximilià era el quart fill de l'emperador Maximilià II, emperador del Sacre Imperi i de Maria d'Espanya; era net d'Anna d'Hongria i Bohèmia, filla i hereva de Vladislau II de Bohèmia i d'Hongria, que era el fill gran de Casimir IV de Polònia de la casa lituano-polonesa dels Jaguellons.
A partir de 1585 va esdevenir Gran Mestre de l'Orde Teutónica, mercès la qual se'l coneix pel sobrenom der Deutschmeister ("el mestre alemany")[1] durant gran part de la seva vida posterior.
En 1587 Maximilià es va presentar com a candidat per al tron de Polònia-Lituània, després de la mort del rei anterior, Esteve Bathory. Una part de la noblesa polonesa va triar a Maximilià rei, però, com a resultat de la naturalesa més aviat caòtica del procés electoral, un altre candidat, Segimon III Vasa, príncep de Suècia, net de Segimon I el Vell, va ser finalment elegit. Maximilià va intentar resoldre el litigi mitjançant la força militar i va marxar a Polònia - iniciant així la guerra de Successió de Polònia. La seva causa va tenir un considerable suport a Polònia, però un menor nombre de polonesos es van congregar al seu exèrcit que al del seu rival. Després d'un fallit intent d'assaltar Cracòvia a finals de 1587, va ser derrotat el gener de 1588, a la batalla de Byczyna pels partidaris de Segimon III (que havia estat oficialment coronat), sota el comandament del hetman polonès Jan Zamojski. Maximilià va ser capturat en la batalla i només va ser alliberat després de la intervenció del papa Sixt V. El 1589 va renunciar formalment a la seva pretensió a la corona polonesa. La inactivitat del seu germà, l'emperador Rodolf II en aquest assumpte va contribuir a la mala reputació de Rodolf.
De 1593-1595 Maximilià va servir com a regent pel seu jove cosí, Ferran III, arxiduc d'Àustria Interior (elegit el 1619 com emperador Ferran II). El 1595 el seu germà Maties va succeir al seu oncle Ferran II, arxiduc d'Àustria Anterior, en els seus territoris, però el 1612 quan va ser escollit emperador al lloc de Rodolf II, va deixar el govern d'aquesta herència a Maximilià III; al Tirol i Àustria Anterior va demostrar ser un sòlid defensor de la Contrareforma. També va treballar per deposar al cardenal i ministre Melchior Klesl, i per garantir a Ferran II, la successió com emperador del Sacre Imperi.
Avui dia, Maximilià és potser millor recordat pel seu barroc barret arxiducal, exposat en el tresor del monestir de Klosterneuburg i va ser utilitzat per a fins cerimonials en data tan tardana com 1835.
Va morir a Viena el 1618 solter i sense descendència i està enterrat a St. Jakobskirche, Innsbruck.
Ancestres modifica
| 16. Maximilià I (=24) | ||||||||||||||||
| 8. Felip el Bell (=12) | ||||||||||||||||
| 17. Maria de Borgonya (=25) | ||||||||||||||||
| 4. Ferran I | ||||||||||||||||
| 18. Ferran II d'Aragó (=26 & 30) | ||||||||||||||||
| 9. Joana la Boja de Castella (=13) | ||||||||||||||||
| 19. Isabel I de Castella (=27 & 31) | ||||||||||||||||
| 2. Maximilià II | ||||||||||||||||
| 20. Casimir IV de Polònia | ||||||||||||||||
| 10. Vladislau II de Bohèmia i Hongria | ||||||||||||||||
| 21. Elisabet de Bohèmia i Àustria | ||||||||||||||||
| 5. Anna d'Hongria i de Bohèmia | ||||||||||||||||
| 22. Gastó de Foix, primer comte de Candale | ||||||||||||||||
| 11. Anna de Foix-Candale | ||||||||||||||||
| 23. Caterina de Foix de Navarra | ||||||||||||||||
| 1. Maximilià III d'Habsburg | ||||||||||||||||
| 24. Maximilià I (=16) | ||||||||||||||||
| 12. Felip el Bell (=8) | ||||||||||||||||
| 25. Maria de Borgonya (=17) | ||||||||||||||||
| 6. Carles V, emperador | ||||||||||||||||
| 26. Ferran II d'Aragó (=18 & 30) | ||||||||||||||||
| 13. Joana la Boja de Castella (=9) | ||||||||||||||||
| 27. Isabel I de Castella (=19 & 31) | ||||||||||||||||
| 3. Maria d'Espanya | ||||||||||||||||
| 28. Infant Ferran duc de Viseu | ||||||||||||||||
| 14. Manuel I de Portugal | ||||||||||||||||
| 29. Beatriu de Portugal | ||||||||||||||||
| 7. Isabel de Portugal | ||||||||||||||||
| 30. Ferran II d'Aragó (=18 & 26) | ||||||||||||||||
| 15. Maria d'Aragó | ||||||||||||||||
| 31. Isabel I de Castella (=19 & 29) | ||||||||||||||||
Notes modifica
Referències modifica
- Erzherzog Maximilian III. (der Deutschmeister) a: Austria-Forum, dem österreichischen Wissensnetz
- Maximilian der Deutschmeister in der Datenbank „Gedächtnis des Landes“ zur Geschichte des Landes Niederösterreich (Landesmuseum Niederösterreich)
- Illustration von Mathias van Somer von 1665: Maximilianus Erw. König in Polen, Ertzherzog in Oesterreich
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maximilià III d'Habsburg |