Me casé con un boludo

Me casé con un boludo és una pel·lícula còmica argentina estrenada el 17 de març de 2016 i dirigida per Juan Taratuto, i Adrián Suar, que repeteixen després de l'èxit d'Un novio para mi mujer, del mateix director.

Infotaula de pel·lículaMe casé con un boludo
Case con un boludo.jpg
Fitxa
DireccióJuan Taratuto Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióPablo Solarz
Juan Taratuto
MúsicaDarío Eskenazi
FotografiaJulián Apezteguia
MuntatgePablo Barbieri
VestuariMónica Toschi
ProductoraPatagonik Film Group
DistribuïdorBuena Vista International
Dades i xifres
País d'origenArgentina Modifica el valor a Wikidata
Estrena2016 Modifica el valor a Wikidata
Durada110 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereComèdia romàntica
Lloc de la narracióBuenos Aires Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt5465868 Filmaffinity: 832660 Modifica els identificadors a Wikidata

ArgumentModifica

La història tracta de Florencia, una actriu en ascens que ara comença la seva carrera en cinema, i que s'acaba enamorant del seu co-protagonista, un famós actor de cinema. Quan decideixen casar-se, ella s'adonarà que en realitat es va enamorar del personatge i que el seu espòs és en realitat un autèntic boludo.[1]

RepartimentModifica

  • Valeria Bertuccelli: Florencia Córmik.
  • Adrián Suar: Fabián.
  • Norman Briski
  • Gerardo Romano

RebudaModifica

La pel·lícula va obtenir un 86% d'aprovació en el lloc Todas Las Críticas, basats en 28 crítiques professionals que dóna una ràtio de 68/100, la qual cosa indica un consens positiu en general. Pablo O. Scholz del diari Clarín va comentar "Comèdia romàntica amb més amor que riallades, Suar i Bertuccelli estan en la seva salsa."[2] De forma més modesta Diego Batlle del diari La Nación conclou "El resultat és dispar, no sempre convincent, però amb un professionalisme tècnic, narratiu i dels actors, i certs moments d'humor absurd i fins d'assolida sensibilitat i emoció que finalment acaben rescatant-la de les seves successives recaigudes."[3] Finalment Juan Pablo Cinelli de Página 12 qüestiona un aspecte del film dient "La pel·lícula abandona el cinema per posar-se a dialogar amb la indústria del ciment, (...) i ho fa sense necessitat, com si desconfiés dels seus propis mèrits. Perquè més enllà d'aquests dos moments i del seu títol, (...) representa una aportació vàlida a l'ampli ventall del cinema argentí."[4]

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica