Mecanisme de Peaucellier-Lipkin
El mecanisme de Peaucellier–Lipkin és un conjunt de barres articulades que transforma un moviment circular en un moviment rectilini. Les barres es mouen en plans paral·lels molt propers i es considera que es mouen en un sol pla.
les barres del mateix color tenen la mateixa longitud.
Fou inventat el 1864 pel francès Charles-Nicolas Peaucellier (1832-1913) i el lituà Yom Tov Lipman Lipkin. El primer era un oficial de l'exèrcit i el segon un jueu fill del rabí Israel Salander.[1][2]
Aquest mecanisme fou molt útil en el desenvolupament de la màquina de vapor.
Un mecanisme semblant, el mecanisme de Sarrus, fou anterior però no es va aplicar a cap màquina degut a la seva complexitat.
Geometria modifica
Segons la figura adjunta hi ha sis barres rígides (de longitud constant): OA, OC, AB, BC, CD, DA.
Les longituds són: OA=OC, AB=BC=CD=DA. Si el punt O és fix i el punt B es mou seguint un cercle (indicat en vermell a la figura) que passa per O, aleshores el punt D es mourà segons una línia recta (indicada en blau).