Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya

La Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya és la màxima distinció honorífica atorgada per la Generalitat de Catalunya amb la qual es distingeix a persones o entitats que hagin destacat per la seva feina en els àmbits polític, social, econòmic, cultural o científic, ajudant a incrementar i difondre el patrimoni cultural de Catalunya. La Medalla d'Or és, juntament amb de la Creu de Sant Jordi i el Premi Internacional Catalunya, una de les màximes distincions concedides pel mèrit civil a Catalunya.

Plantilla:Infotaula esdevenimentMedalla d'Or de la Generalitat de Catalunya
Imatge
Tipusguardó Modifica el valor a Wikidata
Motius del premiDestacar-se en els àmbits polític, social, econòmic, cultural o científic, ajudant a incrementar i difondre el patrimoni cultural de Catalunya. Modifica el valor a Wikidata
Vigència1978 Modifica el valor a Wikidata - 
Interval de temps1978 Modifica el valor a Wikidata - 
FundadorJosep Tarradellas i Joan Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
JurisdiccióCatalunya Modifica el valor a Wikidata
Conferit perGeneralitat de Catalunya Modifica el valor a Wikidata

Lloc webpresidencia.gencat.cat… Modifica el valor a Wikidata
Diploma d'entrega de la Medalla d'or a Joan Triadú, en una exposició al Palau Robert

La medalla fou creada el 1978[1] durant el breu període entre la restauració de la Generalitat després del franquisme i l'aprovació de l'Estatut de Sau de 1979. El breu i ambigu redactat de l'època de Tarradellas fou reformulat el 2004 per tal d'aclarir-ne el seu ús.[2]

Atribució modifica

La concessió de la Medalla d'Or és endegada a proposta del President de la Generalitat o qualsevol dels membres del govern. La Secretaria General del Departament de la Presidència realitza l'expedient on s'avaluen els mèrits i posteriorment eleva la proposta al govern que és qui pren la decisió final. Aquesta decisió del govern de la Generalitat de Catalunya se sol prendre en la reunió de govern prèvia a l'11 de setembre, amb motiu de la celebració de La Diada, i és lliurada pel President de la Generalitat de Catalunya en un acte solemne.

Des del 2004, aquest guardó no pot ser atorgat a més de dues persones cada any, excepte en el cas tipificat en el Decret 315/2004, tot i que no s'estableix obligació d'atorgar-la anualment. Sense dotació econòmica aquest guardó té un caràcter estrictament honorífic. Les persones distingides amb la Medalla d'Or tenen dret a rebre el tractament d'«Excel·lentíssim/a Senyor/a» en els actes oficials que es realitzen a Catalunya. Aquest dret té caràcter vitalici.

Disseny modifica

La Medalla és d'or massís de quaranta-nou mil·límetres de diàmetre i porta un cordó per ser imposada. El pes total és de quaranta-cinc grams. A l'anvers hi figuren en semicercle les lletres "Generalitat de Catalunya" i el símbol de la Generalitat en relleu. Al revers hi figuren dibuixades en semicercle les lletres "Medalla d'Or" i el símbol de la Generalitat. A l'espai inferior de la Medalla s'hi grava el nom i els cognoms de la persona guardonada i el Decret. Va ser dissenyada per l'artista Joaquim Capdevila i Gaya.

La Medalla d'Or és presentada en el seu corresponent estoig juntament amb el botó de solapa que és la rèplica de l'anvers de la Medalla de 17 mil·límetres de diàmetre, també d'or massís.[2]

Llista de guardonats i guardonades modifica

Des de la seva creació, la Generalitat de Catalunya ha concedit la medalla un total de 82 cops, a 74 persones i 8 institucions.[3]

 
La Medalla d'Or, un dels guardons més prestigiosos de la Generalitat de Catalunya
 
Lliurament al prestigiós lingüista Joan Coromines de la Medalla d'Or per part del president Tarradellas el 1980
 
La pianista Alícia de Larrocha amb la Medalla d'Or el 1983
 
L'escriptor valencià Joan Fuster rebent el premi de mans del president Pujol el 1983
 
L'escultor Frederic Marès, medallat d'or de la Generalitat amb el president Pujol el 1986
 
El biòleg Joan Oró rebent el guardó més prestigiós de la Generalitat de mans del president Maragall el 2004
 
L'actriu Montserrat Carulla després de rebre la medalla amb el president Montilla el 2008
 
El president Mas atorgant la Medalla d'Or a Oriol Bohigas i a Max Cahner (a títol pòstum) el 2013
 
Jordi Savall guardonat el 2014 amb el president Artur Mas
 
Neus Català, l'escriptor Josep Maria Espinàs i Joan Rodés receptors de la medalla el 2015 amb el president Mas
 
Anna Cabré guardonada el 2019
Núm.
Premiat
Any
Mèrits
President
1 Joan Miró i Ferrà 1978 Pintura Josep Tarradellas
2 Pau Casals i Defilló 1979 Música
3 Josep Pla i Casadevall Literatura
4 Salvador Espriu i Castelló 1980 Literatura
5 Joan Coromines i Vigneaux Lingüística
6 Jordi Rubió i Balaguer Literatura, filologia i bibliologia[4]
7 Frederic Mompou i Dencausse Música Jordi Pujol
8 Joan Rebull Torroja 1981 Escultura
9 Josep Vicenç Foix i Mas Literatura
10 Josep Lluís Sert i López Arquitectura
11 Salvador Dalí i Domènech Pintura
12 Montserrat Caballé i Folch 1982 Música
13 Victòria dels Àngels López i Garcia Música
14 Apel·les Fenosa i Florensa Escultura
15 Francesc de Borja Moll i Casasnovas 1983 Literatura i filologia
16 Joan Fuster i Ortells Literatura
17 Antoni Tàpies i Puig Pintura
18 Alícia de Larrocha i de la Calle Música
19 Josep Carreras i Coll 1984 Música
20 Antoni Clavé i Sanmartí Pintura
21 Joan Antoni Samaranch i Torelló 1985 Esports
22 Miquel Batllori i Munné Religió i Història
23 Frederic Marès i Deulovol 1986 Escultura, pedagogia i història
24 Raimon Noguera i de Guzman 1988 Cultura
25 Joan Sardà i Dexeus Economia
26 Miquel Coll i Alentorn Política
27 Federico Mayor Zaragoza Política
28 Ramon Aramon i Serra 1990 Literatura i filologia
29 Narcís Jubany i Arnau 1991 Religió
30 Ramon Roca i Puig 1993 Religió
31 Raimon Pelegero i Sanchis 1997 Música
32 Jaume Aragall i Garriga Música
- Abadia de Montserrat Religió
33 Miquel Martí i Pol 1999 Literatura
34 Xavier Montsalvatge i Bassols Música
35 Pierre Vilar 2000 Història
36 Josep Benet i Morell Advocacia, història, política
37 Joan Triadú i Font 2001 Literatura
- Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Sanitat
38 Jordi Carbonell i de Ballester Filologia i política
39 Francesc Candel Tortajada 2003 Literatura
40 Ramon Margalef i López Ciència i ecologia
41 Joaquim Molas i Batllori Literatura
42 Antoni Pladevall i Font Literatura
43 Josep Maria Castellet i Díaz de Cossío Literatura
44 Joan Oró i Florensa 2004 Ciència Pasqual Maragall
45 Gregorio López-Raimundo 2005 Política
46 Joan Reventós i Carner Política
- Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona Economia
48 Antoni Gutiérrez Díaz 2006 Política
49 Jordi Pujol i Soley 2007 Política José Montilla
50 Pasqual Maragall i Mira Política
51 Moisès Broggi i Vallès 2008 Medicina
52 Montserrat Carulla i Ventura Arts escèniques
- Poble mexicà 2009 Acolliment dels exiliats catalans[5]
- Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya[6] A la seva professionalitat i servei públic
53 Jordi Solé i Tura[7] 2010 Trajectòria cívica i política, a títol pòstum
- Institut d'Estudis Catalans Recerca en els àmbits de la cultura catalana al llarg de més d'un segle
- Abadia de Poblet Trajectòria històrica i cultural
54 Heribert Barrera i Costa 2011 Política, a títol pòstum Artur Mas
55 Josep Maria Ainaud de Lasarte 2012 Història de l'art
56 Antoni Maria Badia i Margarit Lingüística[8]
57 Lluís Martínez i Sistach 2013 Contribució a la visita de Benet XVI a Barcelona i suport a les persones més desafavorides a través d'entitats com Càritas Diocesana[9]
58 Max Cahner i Garcia Edició, activisme cultural, recerca filològica i activitat política. A títol pòstum[10]
59 Oriol Bohigas i Guardiola Arquitectura i urbanisme, contribució a la modernitat i la projecció de Barcelona[10]
60 Jordi Savall i Bernadet 2014 Destacada trajectòria musical i la seva contribució de primer ordre a la cultura i la civilitat.[11]
61 Neus Català i Pallejà 2015 En reconeixement de la seva lluita i de la seva trajectòria vital, l'any del seu centenari.[12]
62 Josep Maria Espinàs i Massip Per la seva trajectòria destacada en el camp de la literatura, el periodisme i la cançó, i per ser un referent de les lletres catalanes.[13]
63 Joan Rodés Teixidor per la seva aportació de més de 40 anys en el món de la medicina i sobretot en la investigació de les malalties de fetge.[13]
64 Muriel Casals i Couturier 2016 a títol pòstum, en reconeixement de la seva trajectòria cívica i política al servei de Catalunya.[14] Carles Puigdemont
65 Carme Forcadell i Lluís 2018 per la seva destacada trajectòria en la defensa dels Drets Humans, el parlamentarisme i les llibertats fonamentals, així com el foment de la llengua i la igualtat efectiva de gènere.[15] Joaquim Torra
66 Carles Viver i Pi-Sunyer per la seva destacada trajectòria en l'àmbit del Dret i la Ciència Política i pel seu compromís amb la democràcia i la llibertat al nostre país.[16]
- RCR Arquitectes per la seva trajectòria en l'àmbit de l'arquitectura, el paisatge i l'art. I també per la projecció internacional obtinguda a través d'una obra que dona a conèixer el nostre país amb prestigi i gran interès cultural.[17]
67 Anna Cabré i Pla 2019 una de les persones referents en el sector de la demografia i la geografia.[18]
68 Josep Vallverdú i Aixelà per la seva destacada trajectòria com a narrador, poeta, dramaturg, lingüista, traductor i assagista, especialment en el món de la literatura infantil.[19]
69 Lluís Llach 2020 per les seva destacada trajectòria com a cantautor, escriptor i polític, i pel seu compromís amb el país.[20]
70 Teresa Codina per les seva destacada trajectòria com a mestra i pedagoga.[20]
71 Arcadi Oliveres 2021 per la seva trajectòria cívica i acadèmica[21] Pere Aragonès
72 Josefina Castellví per ser un referent internacional en la investigació científica[21]
73 Roser Capdevila 2022 Per honorar la trajectòria de la il·lustradora catalana, coneguda internacionalment pels personatges de Les Tres Bessones.[22]
74 Antoni Vila Casas Pel seu compromís amb el país i la seva capacitat catalitzadora de la riquesa artística de Catalunya.[22]

[3]

Referències modifica

  1. Decret de creació (DOGC 4, de 15.06.1978) (Text pla aquí[Enllaç no actiu]
  2. 2,0 2,1 DECRET 315/2004, de 22 de juny, pel qual es regula la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, Departament de Relacions Institucionals i Participació, DOGC núm. 4165 - 01/07/2004
  3. 3,0 3,1 «Medalles d’Or de la Generalitat de Catalunya | Dades obertes de Catalunya». [Consulta: 18 gener 2024].
  4. «Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. DECRET 133/2009, d'1 de setembre, pel qual s'atorga la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya al poble de Mèxic. DOGC núm. 5457 - 03/09/2009
  6. DECRET 132/2009, d'1 de setembre, pel qual s'atorga la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya al Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya. DOGC núm. 5457 - 03/09/2009
  7. DECRET 188/2009, de 9 de desembre, pel qual s'atorga la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya a l'Excel·lentíssim Senyor Jordi Solé Tura. DOGC núm. 5524 - 11/12/2009
  8. «El Govern concedeix la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya a Josep Maria Ainaud de Lasarte i a Antoni Maria Badia i Margarit». Arxivat de l'original el 2013-10-05. [Consulta: 6 març 2012].
  9. El Govern també ha aprovat concedir la Medalla d'Or de la Generalitat al cardenal Lluís Martínez Sistach per la seva contribució a la visita del Papa Benet XVI a Barcelona i pel suport a les persones més desafavorides a través d'entitats com Càritas[Enllaç no actiu]
  10. 10,0 10,1 «El Govern atorga la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya a Max Cahner i a Oriol Bohigas». Arxivat de l'original el 2013-10-16. [Consulta: 16 octubre 2013].
  11. «Jordi Savall, Medalla d'Or de la Generalitat». ara.cat. [Consulta: 8 octubre 2014].
  12. «Neus Català i Pallejà». Departament de la Presidència. Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2015-04-02. [Consulta: 3 març 2015].
  13. 13,0 13,1 ACN «Neus Català, Josep Maria Espinàs i Joan Rodés, medalles d'Or de la Generalitat de Catalunya». Acn.cat, 03-03-2015 [Consulta: 3 març 2015]. Arxivat 2 April 2015[Date mismatch] a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-04-02. [Consulta: 3 març 2015].
  14. García, Luis B. «El Govern concede la Medalla d'Or de la Generalitat a Muriel Casals». La Vanguardia, 16-02-2016 [Consulta: 10 gener 2019].
  15. «Forcadell reivindica la llibertat, el feminisme i els drets humans en una carta en rebre la Medalla d'Or de la Generalitat». VilaWeb, 10-01-2019 [Consulta: 10 gener 2019].
  16. Rodríguez, Nerea «El Govern atorga la Medalla d'Or de la Generalitat a Forcadell i Viver i Pi-Sunyer». El Món, 04-12-2018. Arxivat de l'original el 11 de gener 2019 [Consulta: 10 gener 2019].
  17. «RCR Arquitectes rebrà la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, la màxima distinció honorífica del Govern». Garrotxa Digital, 05-12-2018 [Consulta: 10 gener 2019].
  18. «Anna M. Cabré y Josep Vallverdú, medallas de Oro de la Generalitat» (en castellà), 26-11-2019. [Consulta: 30 novembre 2019].
  19. Redacció. «Josep Vallverdú rep la Medalla d'Or de la Generalitat», 26-11-2019. [Consulta: 30 novembre 2019].
  20. 20,0 20,1 «El Govern atorga la Medalla d’Or de la Generalitat a Lluís Llach i a Maria Teresa Codina». La República, 22-09-2020 [Consulta: 14 novembre 2020].
  21. 21,0 21,1 «La Generalitat atorga la Medalla d'Or a Josefina Castellví i a Arcadi Oliveres». 324, 31-08-2021 [Consulta: 31 agost 2021].
  22. 22,0 22,1 «El Govern atorga la medalla d'Or de la Generalitat a Roser Capdevila i a Antoni Vila Casas» (en anglès). [Consulta: 6 setembre 2022].

Enllaços externs modifica