Megachile sculpturalis

espècie d'insecte

Megachile sculpturalis és una espècie d'himenòpter de la família dels megaquílids. És una abella solitària originària del Japó i la Xina que es va establir a Europa fa una dècada. En anglès és coneguda com a abella gegant de la resina.

Infotaula d'ésser viuMegachile sculpturalis Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreHymenoptera
FamíliaMegachilidae
GènereMegachile
EspècieMegachile sculpturalis Modifica el valor a Wikidata
Smith, 1853

Característiques

modifica

Mesura entre 14 i 24 mm. És molt més gran que altres membres de la família Megachilidae, encara que n'existeixen de major grandària. És predominantment negra amb borrissol marró groguenc.

Història natural

modifica

Usen cavitats ja existents, fins i tot aquelles fetes per l'abella fustera, per fer els nius. Usen fang i resina per a la construcció d'un niu amb una desena de cel·les i dipositen un ou a cada cel·la. Nodreixen les larves amb pol·len. L'abella de la resina és inofensiva per als humans però pot picar si se sent amenaçada. A causa de les seves dimensions, de lluny es pot confondre amb la vespa depredadora asiàtica.[1] La gran diferència son els pels al cos, que serveixen per recollir pol·len, que les vespes no tenen.[2]

Expansió i control

modifica

Ha estat introduïda accidentalment a l'est dels Estats Units i a Ontario, Canadà, en temps recents.[3] És considerada una espècie invasora a Europa des de 2009.[4] Des de la seva arribada a Europa fa una dècada, s'han detectat la seva presència en diversos països del centre i de l'est del continent.[5]

Un equip d'investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) l'ha detectada a Catalunya el 2018. El treball s'ha publicat al Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural. S'ha localitzat aquest insecte en dues cases de Sant Celoni i La Garriga (Vallès Oriental), així com a Olot (Garrotxa).[6] Com que fa el niu en forats que troba en troncs, talussos o totxanes i el construeix amb resina, argila i petits trossos de fusta, «aquesta manera de fer els nius fa pensar que va arribar a Europa a partir del comerç de fusta des de l'Àsia», comenta Constantí Stefanescu, autor de l'estudi i investigador del CREAF i del Museu de Ciències Naturals de Granollers.[7][8]

No sembla competidora amb les abelles autòctones. Es aconsellable evitar plantes exòtiques ornamentals en jardins i parcs, i especialment l'acàcia del Japó (Styphnolobium japonica), que l'atrau especialment i és una espècie tòxica que ha provocat casos de mortalitat en abelles autòctones.[2]

Referències

modifica
  1. «Detecten una espècie d'abella gegant de la resina provinent de l'Àsia a Catalunya». VilaWeb, 19-10-2018 [Consulta: 19 octubre 2018].
  2. 2,0 2,1 Aguilar, Xavi «Invasora, no enemiga». El Punt Avui, 11-11-2018, pàg. 21.
  3. O'Brien, Mark F.; raves, Julie «Megachile scupturalis Smith – a new bee for Michigan (Hymenoptera: Megachilidae)» (PDF). Newsletter of the Michigan Entomological Society, 53, 1–2, 2008, pàg. 4. Arxivat de l'original el 2015-09-24 [Consulta: 19 octubre 2018].
  4. Vereecken, N.J.; Barbier, E. «Premières données sur la présence de l'abeille asiatique Megachile (Callomegachile) sculpturalis Smith (Hymenoptera, Megachilidae) en Europe» (en francès). Osmia, 3, 2009, pàg. 4-6.
  5. Polo, Ferran «Detectada l'abella gegant de la resina a Sant Celoni i la Garriga». El 9NOU.cat, 19-10-2018 [Consulta: 19 octubre 2018].
  6. «L'abella gegant de la resina arriba a Catalunya». El Nacional.cat, 19-10-2018 [Consulta: 19 octubre 2018].
  7. «L'abella gegant resina arriba a Catalunya». El Món, 19-10-2018. Arxivat de l'original el 2018-10-20 [Consulta: 19 octubre 2018].
  8. Aguado, Oscar; Carlos Hernández-Castellano, Emili Bassols, Marta Miralles, David Navarro, Constantí Stefanescu & Narcís Vicens «Megachile (Callomegachile) sculpturalis Smith, 1853 (Apoidea: Megachilidae): a new exotic species in the Iberian Peninsula, and some notes about its biology». 157 Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural, 82, 2018, pàg. 157-162. ISSN: 1133-6889.

Enllaços externs

modifica