Meghalaya

Meghalaya és un estat de la Unió Índia. Limita al nord amb Assam i al sud amb Bangla Desh. La capital és Shillong. Aquest estat formà part del d'Assam fins al 1972. Meghalaya va obtenir autonomia administrativa com a territori el 2 d'abril de 1970 i va esdevenir estat el 21 de gener de 1972.

Infotaula de geografia políticaMeghalaya
মেঘালয় (as) Modifica el valor a Wikidata
Seal of Meghalaya.svg
7 Sister Falls Cherrapunji.JPG
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Meghalaya in India (claimed and disputed hatched).svg Modifica el valor a Wikidata
 25° 34′ N, 91° 53′ E / 25.57°N,91.88°E / 25.57; 91.88
PaísÍndia Modifica el valor a Wikidata

CapitalShillong Modifica el valor a Wikidata
Població
Total3.211.000 (2014) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat143,16 hab/km²
Idiomaanglès
garo
khasi Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície22.429 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Creació21 gener 1972
Organització política
Òrgan executiuMeghalaya Legislative Assembly (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Òrgan legislatiuMeghalaya Legislative Assembly (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
• Cap d'estatTathagata Roy (25 agost 2018) Modifica el valor a Wikidata
• Chief Minister of Meghalaya (en) Tradueix Modifica el valor a WikidataConrad Sangma (6 març 2018) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
ISO 3166-2IN-ML Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webmeghalaya.gov.in Modifica el valor a Wikidata

DistrictesModifica

Districtes autònomsModifica

Els consells dels districtes autònoms els formen membres electes a les circumscripcions. El cap del partit més votat és nomenat pel governador com Cap Executiu del Consell i sota la seva proposta s'escullen els membres executius del consell. El cap executiu i els executius formen el Comitè Executiu i dirigeixen la política en les matèries sobre les que tenen competència que són:

  • Terres, excepte reserves forestals
  • Boscos excepte reserves forestals
  • Ús de la terra i l'aigua per l'agricultura
  • Regulació de pràctiques agrícoles com el jhum
  • Establiment de les administracions de vila o pobles incloent policia de poble i sanitat
  • Nomenament dels caps i concessió de poders
  • Establiment de comitès de vila o poble i concessió de poders
  • Regulació de lleis d'herència i propietat
  • Matrimoni
  • Costums socials

ÈtniesModifica

A l'estat viuen els khasis, els jaintia (en conjunt hynniewtrep) i els garo. Els garos viuen a la part occidental, el khasis a la central i els jainties a l'oriental.

El grup dels khasis, els jaintia, els pnars, els bhoi i els war, són coneguts en conjunt com hynniewtrep o ri hynniewtrep, i habiten el centre i est de l'estat. Formen part dels primers habitants del subcontinent i la seva cultura és megalítica, formant part de l'ètnia proto australoide Mon-Khmer.

Els garo estan emparentats als bodo i són d'ètnia tibetano-birmana, essent originaris de Tíbet. Els garos s'anomenen a si mateixos achik i a la seva terra Achikland.

Els tres grups han estat dirigits tradicionalment per caps de clan (amb assistencia de consells de cada llogaret) anomenats Doloi entre els jaintia, Syiem, Lyngdoh o Wahadadars entre els khasi, i Nokmas entre els garos. Alguns dels Doloi arriben a la categoria de rajah amb estructura d'un petit regne, el que no passa amb els altres sistemes de poder.

Els consells dels llogarets són anomenats Durbar. Els khasis tenen uns 50 Syiems, que al seu torn disposen de Myntries (ministres) que són membres del Dunbar o Consell. El successor del Syiem és el mes ancià, però es pot establir un col·legi electoral amb predomini de l'opinió dels consellers de més edat en cas de desacord. Els nokmas disposen de la col·laboració en el govern dels laskars (ajudants), nomenats per ells mateixos, essent molt important l'opinió de l'esposa (machong).

Moviments d'AlliberamentModifica

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Meghalaya