Meguidó (hebreu: מגידו‎; àrab: مجیدو, Majīdū, potseriorment تل المتسلم, Tall al-Mutasallim) és un tel, que es troba al nord d'Israel, prop del quibuts Megido, uns 30 km al sud-est de Haifa. El lloc és conegut per la seva importància històrica i teològica, sobretot en virtut del seu nom grec, Armageddon. En l'antiguitat, Meguidó fou una important ciutat estat. Les excavacions han desenterrat 26 capes de ruïnes, cosa que indica un llarg període d'assentament.

Infotaula d'edifici
Meguidó
Imatge
Dades
TipusTel i jaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Part deBiblical Tels - Megiddo, Hazor, Beer Sheba (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Períodeedat del bronze Modifica el valor a Wikidata
Construcció7000 aC Modifica el valor a Wikidata
Dissolució586 aC Modifica el valor a Wikidata
Director d'excavacióYigael Yadin
Israel Finkelstein
David Ussishkin Modifica el valor a Wikidata
Característiques
SuperfíciePatrimoni de la Humanitat: 16,05 ha
zona tampó: 290,85 ha Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaMegiddo, Israel (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióVall de Jizreel Modifica el valor a Wikidata
 32° 35′ 07″ N, 35° 11′ 04″ E / 32.5853°N,35.1844°E / 32.5853; 35.1844Coord.: 32° 35′ 07″ N, 35° 11′ 04″ E / 32.5853°N,35.1844°E / 32.5853; 35.1844
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data2005 (29a Sessió)
Identificador1108-001

HistòriaModifica

Fou una ciutat cananea del nord de Palestina, propera a Tanac; a la seva rodalia es va lliurar la Batalla de Meguidó.

El seu nom hebreu, Har Meguiddó, ‘Muntanya de Meguidó’, va originar el nom grec Harmagedon.

Sota domini egipci, n'apareix com a rei Biridya de Meguidó, de Nuribta i de Shunem (segle xiv aC). En una carta al faraó, el rei es queixa dels atacs del rei Labayu de Sequem, que disposava de mercenaris habiru.

Va passar als israelites al segle xi aC.

Es troba a la regió de Galilea.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Meguidó