Meionita

mineral tectosilicat
No s'ha de confondre amb melonita.

La meionita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'escapolita. Va rebre el nom del grec μειωυ, menys, en referència a la forma piramidal menys aguda en comparació amb la vesuvianita.

Infotaula de mineralMeionita
Meionite-Quartz-53866.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaCa4Al6Si6O24CO3
Epònimmenys Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusMonte Somma, complex volcànic Somma-Vesuvi, Nàpols, Campània, Itàlia
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.FB.15
Nickel-Strunz 9a ed.9.FB.15 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/J.13 Modifica el valor a Wikidata
Heys17.4.6
Propietats
Sistema cristal·lítetragonal
Estructura cristal·linaa = 12,179(1) Å; c = 7,571(1) Å;
Simetria4/m - dipiramidal
Grup espaciali4/m
Colorincolor, blanc, gris, rosa, violat, blau, groc, marró ataronjat, marró
Exfoliaciódistingible/bona en {100}{110}
Fracturairregular, desigual, concoidal
Tenacitatfràgil
Duresa5 a 6
Lluïssorvítria, resinosa, nacrada
Color de la ratllablanc
Densitat2,74 a 2,78 g/cm³ (mesurada); 2,86 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesuniaxial (-)
Índex de refracciónω = 1,590 a 1,600 nε = 1,556 a 1,562
Birefringènciaδ = 0,034 a 0,038
Impureses comunesMg, Na, K, Cl, H
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolMe Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

La meionita és un silicat de fórmula química Ca4Al6Si6O24CO3. Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5 i 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la meionita pertany a "09.FB - Tectosilicats sense H2O zeolítica amb anions addicionals" juntament amb els següents minerals: afghanita, bystrita, cancrinita, cancrisilita, davyna, franzinita, giuseppettita, hidroxicancrinita, liottita, microsommita, pitiglianoïta, quadridavyna, sacrofanita, tounkita, vishnevita, marinellita, farneseïta, alloriïta, fantappieïta, cianoxalita, balliranoïta, carbobystrita, depmeierita, kircherita, bicchulita, danalita, genthelvita, haüyna, helvina, kamaishilita, lazurita, noseana, sodalita, tsaregorodtsevita, tugtupita, marialita i silvialita.

Formació i jacimentsModifica

Va ser descoberta al mont Somma, al complex volcànic Somma-Vesuvi, a Nàpols (Campània, Itàlia). Tot i tractar-se d'una espècie no gaire habitual ha estat descrita en tots els continents del planeta, inclosa l'Antàrtida. Als territoris de parla catalana ha estat descrita als volcans Pomareda i Roca Negra, a la localitat de Santa Pau, a la comarca de la Garrotxa (Girona).

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Meionita
  1. «Meionite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 març 2020].