Mela Mutermilch

pintora francesa

Mela Mutermilch (Varsòvia, 26 d'abril de 1876 - París, 1967), el seu nom de soltera era Maria-Melania Klingsland i els amics la coneixien com a Mela Muter, fou una pintora polonesa naturalitzada francesa el 1902.[1]

Infotaula de personaMela Mutermilch
Mela Mutermilch.jpg
(1911) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Mela Muter Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(pl) Maria Melania Klingsland Modifica el valor a Wikidata
26 abril 1876 Modifica el valor a Wikidata
Varsòvia (Polònia) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 maig 1967 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Bagneux Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióAcadémie de la Grande Chaumière
Académie Colarossi Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintora, artista Modifica el valor a Wikidata
GènereRetrat Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsMiłosz Kotarbiński Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeRaymond Lefebvre
Michal Mutermilch (1889–1914), divorci Modifica el valor a Wikidata
Premis
Bolesław Nawrocki, Retrat de Mela, 1903.

BiografiaModifica

Va néixer a Varsòvia i amb setze anys va començar a assistir a classes de dibuix i piano. El 1889, i durant un any, va estudiar a l'Escola de Dibuix i de Pintura per a Dones dirigida per Milosz Kotarbinski.[2] El mateix any es va casar a la sinagoga de Varsòvia amb Michal Mutermilch, escriptor i crític d'art, de qui va prendre el cognom.

El 1901, després del naixement del seu únic fill, Andrzej, el matrimoni va marxar cap a París, on Mela va viure bona part de la seva vida i on es va formar com a pintora a l'acadèmia Colarossi. El 1902 va presentar la seva primera mostra individual a Varsòvia i el 1903 va participar per primera vegada al Saló de París, l'exposició d'art oficial de l'Acadèmia de Belles Arts. Va exposar en diferents salons parisencs i també fora de França, en ciutats com Varsòvia, Cracòvia, Munic, Pittsburgh, Liverpool, Edimburg, Londres, Bordeus, Rouen o Nantes.[2] Exposava al costat dels avantguardistes del moment, molts dels quals formarien part del seu cercle d'amistats parisenques.[3]

Va estar estretament vinculada a Catalunya, en un primer moment a Barcelona, on va inaugurar la nova sala d'exposicions Josep Dalmau l'any 1911, al carrer de la Portaferrissa, que l'any següent mostraria una exposició col·lectiva d'artistes polonesos residents a París, en la qual hi van participar també Olga de Boznanska, Antoine Buszek, Stanislawa Centnerszwer, Witold Gordon, Léopold Gottlieb, Mieczyslaw Jakimowicz, Roman Kramstyk, Joseph Makowski, Élie Nadelman, Joseph Pankiewicz, Stanislaw de Rzecki, Jean Rubczak, Félicja Szerer i Eugène Zak.[4]

A Girona hi va arribar per primera vegada el març del 1914, el mateix any que se separava del seu marit,[3] per exposar a la sala Athenea de la ciutat, gràcies a Rafael Masó.[2] Es va instal·lar a la part vella, on convivia amb l'amic i pintor Pere Farró.[5] Allà va adquirir una gran popularitat en els ambients artístics i al seu voltant va aglutinar tota una sèrie d'artistes com Xavier Montsalvatge, Manolo Hugué o Celso Lagar, amb el cafè Norat de la Rambla com a punt de referència de les tertúlies.[1] Mela va pintar la part vella de la ciutat, la vall de Sant Daniel i alguns pobles de l'entorn, a part de nombroses figures i retrats. Eugeni d'Ors la va batejar com "la bona polonesa".[2]

A Barcelona, va exposar també a la Sala Parés (1916)[6] i l'any 1931 en l'exposició Bodas de Plata: Retratos de gente famosa por artistas de fama de les Galeries Syra.[4] També va entrar en contacte amb el Centre de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, sempre acompanyada del jove Pere Farró, amb qui va exposar a les Galeries Dalmau el 1919.[3]

Guanyà una medalla d'or a l'Exposition Universelle de París del 1937 i als anys trenta va ser assídua del Salon d'Autonme, del Salon des Tuileries i del Salon des Femmes Artistes Modernes. Exposà a Alemanya (galeria Tannhäuser), Washington (Carnegie Institute),[6] Pittsburgh, Venècia, Nova York, Londres, Varsòvia, etc.

Amb la mort del seu fill i l'esclat de la Segona Guerra Mundial es va apartar de la vida pública. Durant la guerra es va retirar al sud de França i després va tornar a París, on vivia senzillament sense deixar de pintar. Tot i que el 1953 li van dedicar una exposició retrospectiva a París, no va ser de nou descoberta fins al 1965, any a partir del qual va tornar a exposar per Europa i Amèrica. Llavors ja estava malalta i tot el que guanyava ho dedicava a beneficència. Va morir el 1967 al seu estudi de la Rue Pascal de París.[3]

ObraModifica

Conreà una pintura molt construïda i amb forta base de dibuix, acolorida amb petits tocs de tons vius. Mela va pintar la part vella de la ciutat, la vall de Sant Daniel i alguns pobles de l'entorn, a part de nombroses figures i retrats, especialment de molts pintors i intel·lectuals del seu entorn. Els crítics del moment hi van veure influències de la pintura de Pont Avent, de Cézanne, de Van Gogh i del fauvisme. A més de la pintura, va treballar també la punta seca i el carbonet.[6]

Hi ha obra seva als museus d'Alger, Barcelona (Museu Nacional d'Art de Catalunya: Retrat del pintor, 1910;[1] Retrat del marxant Josep Dalmau i Rafel, 1911;[7] i Santa Família, 1912),[8] Girona (Museu d'Art de Girona: L'Onyar a Girona, 1914),[9] al Museu d'Història de la Ciutat de Girona (Carrer Cúndaro, Girona, 1914),[10] al Museu Nacional de Varsòvia,[11] al Museu d'Art Modern de París,[12] Lió i altres ciutats franceses.

A la Fundació Rafael Masó de Girona es pot contemplar Vora el riu i el retrat Nando (1910), pertanyent a la família Masó Bru, a qui va dedicat, un treball preparatori de la seva obra En Catalogne, de la col·lecció Boleslaw i Lina Nawrocki de Varsòvia.[13]

MemòriaModifica

El 1994 l'Ajuntament de Girona va presentar una exposició que en recuperava la figura i l'obra de la pintora.[2] Anys més tard, el 2018, el Museu d'Art de Girona va fer una exposició que recordava la seva obra juntament amb la d'altres artistes polonesos del seu entorn.[14]

La ciutat de Girona li ha dedicat una plaça.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «Mela Mutermilch». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: gener 2020].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «El Museu d'Art de Girona descobreix l'obra de Mela Muter i dels artistes polonesos a Catalunya». El Punt Avui, 25-11-2018, p. 35.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Dels fons a la superfície. Obres d'artistes catalanes contemporànies anteriors a la dictadura franquista.. Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison, 2008, p. 34-35 i 62. ISBN 97884612-2004-5. 
  4. 4,0 4,1 Repertori de catàlegs d'exposicions col·lectives d'art a Catalunya (fins a l'any 1938). Institut d'Estudis Catalans, Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, LIX, 2002, p. 97 i 208. ISBN 84-7285-661-4. 
  5. Vinyoles, Carme «Mela Mutermilch». El Punt-Avui, 22-10-2009.
  6. 6,0 6,1 6,2 Rodrigo Villena, Isabel «Las artistas catalanas, su lugar en la revista Feminal (1907-1917)». Locus Amoenus, 2017, p. 227 i 238.
  7. «Mela Muter». Museu Nacional d'Art de Catalunya. [Consulta: gener 2020].
  8. «Santa Família». Museu Nacional d'Art de Catalunya. [Consulta: gener 2020].
  9. «El riu Onyar a Girona». Google Arts. [Consulta: gener 2020].
  10. «Museus en línia». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 29 gener 2020].
  11. «Muzeum Narodowe w Warszawie - Zbiory Cyfrowe». [Consulta: 26 febrer 2021].
  12. «Rechercher | Paris Musées». [Consulta: 25 febrer 2021].
  13. Domènech i Vives, Ignasi. Els Masó: artistes i col·leccionistes. 1a edició. Girona: Úrsula Llibres, juny 2017, p. 148. ISBN 978-84-946417-1-8.. 
  14. «Exposició «De París a Girona. Mela Muter i els artistes polonesos a Catalunya»». Museu d'Art de Girona. Arxivat de l'original el 2019-02-02. [Consulta: gener 2020].

Enllaços externsModifica

  • Biografia a Jstor (anglès)
  • Quiney, Aitor «Mela Mutermilch a Barcelona. La presència de la pintora polonesa, 1911-1912». L' Avenç: Revista de història i cultura, Nº 440, 2017, pàg. 30-40.