Obre el menú principal

Melchor Miralles

periodista espanyol
(S'ha redirigit des de: Melcior Miralles)

Melchor Miralles Sangro (Madrid, 17 d'octubre de 1958) és un periodista i productor de televisió espanyol, fill de l'advocat monàrquic Jaime Miralles Álvarez.

Infotaula de personaMelchor Miralles
Melchor Miralles en la Celebración del vigésimo aniversario de El Mundo-País Vasco.jpg
Biografia
Naixement 17 d'octubre de 1958 (1958-10-17) (61 anys)
Madrid
Activitat
Ocupació Periodista, presentador de televisió i productor de cinema
Família
Pare Jaime Miralles

IMDB: nm1412411 Twitter: melchormiralles
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Els seus primers passos al món del periodisme es produeixen al Diario 16, en el que ingressa l'any 1978, treballant primer a les seccions d'esports i local, i més tard com a Redactor Cap de l'Equip d'Investigació.[1]

Ja l'any 1989 va acompanyar a Pedro J. Ramírez en el projecte de fundar un nou diari de tirada nacional: El Mundo. Cinc anys més tard ocuparia el càrrec de Director de l'edició que el diari publica per al País Basc, fins a l'any 1997.[2]

La seva trajectòria com a productor televisiu s'inicia el 1997, i entre els projectes que ha recolzat figuren els programes de periodisme d'investigació Al descubierto, d'Antena 3 i A corazón abierto , de Telecinco,[3] l'espai pedagògic El planeta de los niños a TVE i la sèrie Padre Coraje (2002), protagonitzada per Juan Diego.

En cinema ha produït El Lobo i GAL, ambdues de Miguel Courtois i coproduïdes per José María Morales.

En els últims anys ve assistint com a comentarista polític en el programa de Telecinco La mirada crítica, La Mañana con Luis Herrero, 59 Segundos , a TVE, Madrid opina a Telemadrid, Los desayunos de TVE .

Des de 1997 és director general de la cadena El Mundo TV, actualment Veo 7.

El març de 2007 va ser designat delegat de la Junta Directiva del Reial Madrid Club de Futbol per la secció de bàsquet.

El 2008 produeix un nou TeleFilm per a Antena 3 TV, basat en un fet real, el segrest i assassinat de Miguel Ángel Blanco, el Telefilm es titula "'48 hores: Miguel Ángel Blanco .

El 19 de març de 2010 dirigeix un nou programa sobre la xarxa social twitter, anomenat Twision. Causa una gran expectació entre els usuaris d'aquesta xarxa, encara que el critiquen per desviar la temàtica promesa cap a la política.

Durant la seva carrera com a productor cinematogràfic ha intervingut en nombroses pel·lícules sobre temes molt rellevants per a la societat espanyola. Destaquen entre les produccions cinematogràfiques que ha realitzat pel·lícules sobre ETA "El Lobo", "GAL", "48 Horas", "la mirada violeta" i "La màquina de pintar núvols", entre d'altres. Al gener de 2013 es va anunciar la seva participació en el programa diari El gato al agua, a Intereconomía Televisión. Al setembre d'aquest mateix any fou nomenat director del canal, que va abandonar al febrer de 2014.

ControvèrsiesModifica

Miralles va mantenir una agra polèmica amb la Web Periodista Digital després d'informar aquesta que havia cobrat «més d'un milió d'euros» per la seva sortida de Veo7 i per revelar que les dues llicenciatures que deia tenir en el seu CV eren inexistents. La discussió va acabar en una sentència de l'Audiència provincial de Madrid que va declarar que la informació de Web Periodista Digital era «impecable periodísticament» i va desestimar la reclamació de Miralles.[4]

Al juny de 2016, el Comitè d'empresa de Telemadrid va informar en l'Assemblea de Madrid del cobrament d'un total de 2.841.000 euros en poc més de dos anys per «documentals dirigits a crear opinió política, sostenint diferents teories conspiratives contra del Govern i defensant la versió oficial del Govern regional d'Esperanza Aguirre»,[5] a través de «programes de baixíssima audiència, mentre Telemadrid s'enfonsava en els ingressos, la qual cosa va provocar un ERE que va acomiadar a 861 treballadors».

ReferènciesModifica

  1. «Referencia biográfica». El Confidencial. [Consulta: 23 setembre 2011].
  2. «'La noche abierta' recibe a María Jiménez y Melchor Miralles». La Guía TV. [Consulta: 23 setembre 2011].
  3. «A Corazón Abierto». El Mundo. [Consulta: 23 setembre 2011].
  4. «Melchor Miralles vuelve a perder el juicio y es condenado a pagar a los abogados de Periodista Digital por cuestionar la profesionalidad del diario». Periodista Digital, 24-04-2013. [Consulta: 18 juny 2016].
  5. «Telemadrid pagó a cinco periodistas y a sus productoras 19 millones desde el año 2004». El Confidencial, 16-02-2016. [Consulta: 18 juny 2016].

Enllaços externsModifica