Toixó
El teixó o toixó (Meles meles) és una espècie de mamífer i el representant de la família dels mustèlids de morfologia més atípica. Les bandes fosques del cap el fan fàcilment identificable.
Meles meles  | |
|---|---|
 | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Longevitat màxima | 18,6 anys |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 29673 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Carnivora |
| Família | Mustelidae |
| Gènere | Meles |
| Espècie | Meles meles (Linnaeus, 1758) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
| Protònim | Ursus meles |
| Distribució | |
 | |
La seva alimentació és molt variada: tota mena de fruits, arrels, tubercles, cucs de terra, grans coleòpters catxaps, mel, ratolins, talpons, granotes, gripaus, serps, etc. A la tardor acumula grans reserves de greix, per això, pot viure molt de temps en dejú.
SubespèciesModifica
.jpg)
- Meles meles arcalus (Miller, 1907).[1] Creta (Grècia)[2][3]
- Meles meles canescens (Blanford, 1875).[4] Transcaucàsia i Iran[2][3]
- Meles meles heptneri (Ogniov, 1931).[5] Regions de la Mar Càspia de Rússia[3]
- Meles meles marianensis (Graells, 1897).[6] Península Ibèrica[2][3]
- Meles meles meles (Linnaeus, 1758).[7] Europa Occidental[3]
- Meles meles milleri (Baríxnikov, Puzatxenko i Abràmov, 2003).[8] Sud-oest de Noruega[9][10]
- Meles meles rhodius (Festa, 1914).[11] Rodes (Grècia)[2][3]
- Meles meles severzovi (Heptner, 1940).[12] Turquestan, incloent-hi la Vall de Ferganà[2][3][13][14][15][16][17]
Distribució geogràficaModifica
Es troba a Euràsia: l'àrea compresa entre els oceans Atlàntic i Pacífic (incloent-hi el Japó) i les latituds 60 i 35. També és present al llarg de la costa pacífica asiàtica fins al Vietnam.[18]
RastreModifica
.jpg)
- Diposita les defeccions en uns forats que excava al sòl d'uns 20 cm de diàmetre i de 5 a 10 cm de profunditat, les latrines, que després no tapa. Les latrines més allunyades de les teixoneres serveixen per a marcar el territori.
- Les petjades marquen la planta del peu, els cinc dits i les ungles, que en les potes anteriors són molt llargues, d'aproximadament 1 cm.
Impacte econòmicModifica
_1968,_MiNr_551.jpg)
PositiuModifica
Contribueix a controlar les poblacions d'alguns insectes, com les vespes, i petits mamífers com l'eriçó.[18]
NegatiuModifica
Produeixen danys en els cultius agrícoles, i en els horts i jardins. Poden ser vehicle de transmissió de la tuberculosi als animals ramaders. El seu pèl s'utilitza per fer raspalls, i la seva pell per fer catifes.[18]
ReferènciesModifica
- ↑ Mammal Species of the World (anglès)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 www.nic.funet.fi (anglès)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Badger Pages Arxivat 2011-05-25 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World (anglès)
- ↑ Abràmov, A. V. i Puzatxenko, A. I., 2006: Geographical variability of skull and taxonomy of Eurasian badgers (Mustelidae, Meles). Zoologičeskij žurnal, vol. 85, núm. 5, pàg. 641-655. ISSN 0044-5134. Moscou, Rússia.
- ↑ WildLife Online (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World (anglès)
- ↑ «Meles meles». Catalogue of Life. (anglès)
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ BioLib (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World Arxivat 2009-03-02 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ uBio (anglès)
- ↑ 18,0 18,1 18,2 Animal Diversity Web (anglès)
Enllaços externsModifica
- Àmplia informació sobre el teixó Arxivat 2009-02-19 a Wayback Machine. (castellà)
- Informació i fotografies (anglès)
- Fotografies
- AnimalBase (anglès)
- Arctos Specimen Database (anglès)
- Asturias Natural (castellà)
- Enciclopedia Virtual de los Vertebrados Españoles (castellà)