Melinda i Melinda

pel·lícula de 2004 dirigida per Woody Allen

Melinda i Melinda (títol original en anglès Melinda and Melinda)[1] és una pel·lícula estatunidenca de 2004 dirigida per Woody Allen.

Infotaula de pel·lículaMelinda i Melinda
Melinda and Melinda

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióWoody Allen
Protagonistes
ProduccióLetty Aronson
Dissenyador de produccióSanto Loquasto Modifica el valor a Wikidata
GuióWoody Allen Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJohann Sebastian Bach
Johannes Brahms
Igor Stravinsky
Béla Bartók
FotografiaVilmos Zsigmond
MuntatgeAlisa Lepselter Modifica el valor a Wikidata
ProductoraSearchlight Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorSearchlight Pictures i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena18 de març de 2005
Durada100 minuts
Idioma originalanglès
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Recaptació20.100.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereComèdia
Lloc de la narracióManhattan Modifica el valor a Wikidata

Lloc webfoxsearchlight.com… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0378947 Filmaffinity: 710153 Allocine: 57827 Rottentomatoes: m/melinda_and_melinda Mojo: melindaandmelinda Allmovie: v292964 TCM: 534191 Metacritic: movie/melinda-and-melinda TV.com: movies/melinda-and-melinda Modifica el valor a Wikidata

ArgumentModifica

Melinda i Melinda comença amb una discussió en una cafeteria, en què quatre persones debaten la diferència entre la comèdia i la tragèdia. A partir d'una mínima anècdota (una dona que arriba a un sopar a la qual no ha estat convidada), dos escriptors, Max (Larry Pine) i Sy (Wallace Shawn) comencen a elucubrar sobre com desenvoluparien les seves històries, una còmica i una tràgica. En el fons aquests escriptors discuteixen sobre la naturalesa dual del drama humà, simbolitzat per les màscares teatrals de la tragèdia i la comèdia. Les dues visions del món es veuen representades en el personatge de Melinda, dona a través de la qual Woody Allen porta a la pantalla gran alguns dels temes que més li agraden: la lluita personal entre la moralitat, la identitat, la intimitat, la gelosia i l'amor romàntic.[2]

RepartimentModifica

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica